Espanya està 'balumba'

"Travessem per una conjuntura sense precedents des de la transició democràtica. I no és només per la crisi catalana. Ho és per un conjunt de circumstàncies que fan sistèmic el desconcert. Som en una Espanya excessiva, tot i que et diria que es tractaria d’una Espanya ‘balumba’, és a dir, desordenada". El terme 'balumba' és poc col·loquial, però aquest polític que va tenir un paper decisiu en els primers anys de la democràcia i amb qui he dinat aquesta setmana en un apartat restaurant madrileny traça un diagnòstic encertat amb una expressió inusual. Perquè no hi ha cap tecla del piano espanyol que no desafini.

Els prolegòmens pressupostaris s’han convertit en una lapidació mediàtica entre comunitats que intenten encaixar en les pàgines dels diaris els greuges comparatius que hauria comès el Govern en el seu projecte de comptes públics. Les inversions s Catalunya serien excessives si això suposa retardar l’arribada al 2023 de l’AVE al País Basc, de manera que el PNB adverteix que els seus vots no els té Pedro Sánchez a la butxaca. Tampoc els dels gallecs d’En Marea, confluència de Podem, que es lamenta de la seva perifèria. Andalusia esgrimeix les seves males xifres macroeconòmiques i Extremadura mostra el seu aïllament ferroviari amb Madrid com a exponent de la seva preterició en els comptes de l’Estat. No hi ha cap autonomia que se senti còmoda amb les previsions governamentals.

A la Moncloa creuen que els independentistes, el PNB i Podem (o el que en quedi) no impediran la tramitació delsPressupostos  a mitjans de febrer, tot i que coincideixi el debat de les esmenes a la totalitat amb els interrogatoris dels 12 enjudiciats al Suprem i les detencions de Girona interfereixin en un possible consens. Els magistrats del Tribunal encara no han calibrat si els lletrats dels processats es decantaran per defenses tècniques o polítiques. Ja es comença a parlar de la vista oral com un "espectacle". La previsió a Madrid és que els moments àlgids del procés seran al principi i al final del judici, i d’altres, en la fase intermèdia com quan declari Mariano Rajoy, la testifical del es tindrà per pertinent, però, no, la de Puigdemont ni la del cap de la Casa del Rei, Jaime Alfonsín.

No obstant, aquest paral·lelisme temporal entre la tramitació pressupostària i la vista oral de la causa del procés sobiranista resulta inquietant per al Govern, perquè enforteix els “durs” de l’independentisme i dissuadeix els pragmàtics, que acaben d’acordar amb l’Executiu dos taules de debat, una d’institucional i una altra de partits. A més, es creu que Quim Torra podria recuperar-se de la seva agonia política. A la Vila i Cort s’han llegit algunes peces periodístiques de l’independentisme mediàtic profund en què seus autors es pregunten si el president de la Generalitat està pensant a deixar el càrrec. Torra ha fracassat en els seus viatges internacionals, ha llançat massa ultimàtums i ha protagonitzat tals dispars polítics que la seva figura està amortitzada i un suport del PDECat i d’ERC  als Pressupostos el deixaria grogui.

Mentrestant, Podem ha entrat en implosió després de la decisió d’Iñigo Errejón  d’incorporar-se a la plataforma de Manuela Carmena (Más Madrid). L’assumpte és decisiu: crea una nova geografia a l’esquerra espanyola amb repercussions certes a Catalunya. Pablo Iglesias entra en ocàs i ascendeix una esquerra que no vol ser simètrica a la dreta extrema de Vox. Andalusia ha sigut un toc d’alerta. Prioritza la transversalitat de l’oferta 'carmenista' –intergeneracional– sobre l’organicisme ortodox leninista de Vistalegre II. En pocs dies, la convulsió a Podem a Madrid es percebrà a tot Espanya.

El PP, per la seva part, aquest cap de setmana, viu una convenció que no pot ocultar el seu decaïment electoral. Pablo Casado vol aparentar que les coses li van bé, però en realitat li van malament. La presidència de Juan Manuel Moreno en la Junta andalusa ha sigut una xamba. L’organització es dessagna per estribord i Vox –els seus electors no es perceben d’extrema dreta segons estudis sociològics qualitatius, sinó ciutadans humiliats– recollirà una collita abundant el 26 de maig a Madrid i a València.

Per si fos poc, les dues grans entitats financeres, BBVA i Santander, ofereixen espectacles de naturalesa molt diferent, però estranyíssims. L’operació Trampa, presumptament iniciada per Francisco González a través del tòxic Villarejo per avortar l’assalt al banc entre el 2004 i el 2005 pel grup encapçalat per Luis del Rivero, acabarà com el rosari de l’aurora per al financer gallec. En les tertúlies de la Vila pocs creuen que 53 milions d’euros hagin frustrat el fitxatge del conseller-delegat del Santander, l’italià Andrea Orcel.

Notícies relacionades

Els Pressupostos del pànic

Fase crítica, del Suprem a la Crida

Tampoc es creuen els Pressupostos els empresaris que dimarts passat es van reunir amb Sánchez a la Moncloa. Segons alguns dels convocats, aquests comptes “més que optimistes són eufòrics quant a la recaptació”. Les més importants companyies espanyoles passen de la situació del país, perquè Iberdrola, Ferrovial, Sabadell, Santander, IAG... estan pendents dels avatars d’un 'brexit' que podria ser econòmicament catastròfic per al nostre país.

I tot això passa amb l’Estat xacrós: un Poder Judicial sota observació crítica, un Executiu que governa en mínims amb 84 escons de 350 i un legislatiu que es limita a convalidar reials decrets-lleis. I la Corona, a l’espera que Franco no sigui inhumat a La Almudena, a cinquanta metres del Palau Reial, que és el ‘hall’ d’entrada dels dignataris estrangers que ens visiten, segons el nou protocol de la Zarzuela. Sí, Espanya està ‘balumba’, definitivament.