El Consell per la República es proposa ser l'autèntic projecte unitari del sobiranisme

L'organisme de Puigdemont i Comín prepara un pla de cara al judici de l'1-O

La plataforma no esperarà al milió d'adherits per activar-se

cmontanyes45692118 consell republica181030191524

cmontanyes45692118 consell republica181030191524 / ELISENDA PONS

2
Es llegeix en minuts
Fidel Masreal / Barcelona

És un tres en un: exercir com el veritableDiplocatcatalà, convertir-se en l’estat major del procés i ser el Govern real a l’exili si es reactiva l’article 155 de la Constitució en el futur i se suspèn l’autogovern català. Així resumeixen els impulsors del Consell per la República a Brussel·les els objectius d’aquest organisme que lidera l’expresident Carles Puigdemont i sobre el qual s’han generat moltes expectatives i compta amb poc més de 55.000 d’inscrits, malgrat que Puigdemont s’ha fixat com a objectiu arribar al milió de suports.

Els plans són ambiciosos, i els impulsors del Consell sostenen que amb la presència de ciutadans anònims, de l’ANC, de partits comDemòcrates, de Toni Castellà, així com el PDECat i els membres de l’anterior Govern desplaçats a l’estranger, així com la possible incorporació de Poble Lliure, vinculada a laCUP, i potser d’Òmnium Cultural, es configura el més semblant a la unitat que hi ha ara com ara en l’independentisme.

El nucli dur, en el qual la direcció executiva l’ocupa l’exconsellerToni Comín–que serà nomenat amb tota probabilitat vicepresident–, incorpora l’alcaldessa de la Garriga, Meritxell Budó; els exconsellers desplaçats a l’estranger; el líder de Demòcrates, Toni Castellà; la líder de l’ANC, Elisenda Paluzie, i Neus Torbisco, experta en Dret, entre d’altres. Actualment es troba en “fase fundacional”.

A mitjà termini, i sempre abans de l’octubre, se celebraran unes eleccions internes per perfilar l’equip que acompanyarà l’actual direcció, una assemblea amb representants del Parlament, dels ajuntaments, entitats i ciutadans residents a l’estranger. Els passos següents seran el desplegament de l’estructura institucional –el reglament– i l’estructura tècnica. I cinc àmbits d’actuació: polític, jurídic, internacional, coneixement i cultura.

Projectes de cara al judici de l’1-O

De cara al judici de l’1-O, el Consell treballa en “una missió d’experts en dret penal de perfil tècnic que facin un seguiment integral de la vista”, segons expliquen fonts de l’organisme. “Això ens ha de permetre disposar posteriorment d’informes consistents i integrals, sòlids, per quan anem a instàncies internacionals”, argumenten.

Notícies relacionades

D’altra banda, s’intenta dur a terme l’activació de l’article del tractat de la UE que permet una iniciativa ciutadana europea. És necessari un milió de firmes procedents de set estats diferents. El Consell intenta vehicular-ho amb l’ANC per portar la denúncia dels fets del 2017 a instàncies comunitàries. En paral·lel, es treballa en la creació d’un ‘think tank’ que dugui a terme un observatori del suport a la causa de l’autodeterminació de Catalunya als països de la UE. I que elabori materials favorables al dret d’autodeterminació, d'acord amb teories de la secessió justa en dret internacional, segons les fonts consultades a Bèlgica.

El desmarcatge de Maragall

En tot cas, el Govern ha descartat la vinculació orgànica amb el Consell, al qual assegura que no finançarà. Els impulsors del Consell corroboren que només es nodreix de les aportacions dels ciutadans que s’hi adhereixen. En un clar gest de distanciament, el llavors conseller d’Acció Exterior del Govern, Ernest Maragall, ja va deixar clar que la Generalitat no tindria cap vinculació econòmica amb aquesta plataforma.