Anar al contingut

ESCRIT DE DEFENSA

Junqueras demana traslladar el Suprem a Barcelona per celebrar el judici a la capital catalana

L'exvicepresident i l'exconseller Romeva sol·liciten reservar cinc places per a observadors internacionals

Al·leguen que l'objectiu final del procés judicial és "la criminalització" de l'independentisme

J. G. Albalat / Laura Puig

Junqueras demana traslladar el Suprem a Barcelona per celebrar el judici a la capital catalana

L’exvicepresident del Govern Oriol Junqueras i l’exconseller d’Exteriors Raül Romeva han reclamat que el Tribunal Suprem es desplaci a Barcelona per poder celebrar a la capital catalana el judici per l’1-O, que està previst que s’iniciï a finals de gener o principis de febrer.

Aquesta és una de les peticions que realitzen els dos dirigents republicans en el seu escrit de defensa i té com a principal objectiu evitar el trasllat a una presó de Madrid durant els tres mesos que està previst que duri la vista oral. De tota manera, insisteixen a demanar la seva llibertat per poder preparar millor les sessions del judici.

D’altra banda, sol·liciten que es reservin cinc places de la sala de vistes per a observadors internacionals després que una plataforma d’entitats a favor dels drets humans s’hagi organitzat per gestionar la seva presència; que es disposin de mitjans tècnics audiovisuals per poder reproduir vídeos a la sala i per poder emetre un senyal en directe en temps real del que s’esdevingui durant el judici, i que s’aixequi la protecció dels dos testimonis protegits en la causa, així com l’anul·lació de les proves aportades pel jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona sobre els preparatius del referèndum per suposada "vulneració de drets humans".

Criminalització de l’independentisme

A més d’aquestes peticions, els dos exmembres del Govern al·leguen en el seu escrit de defensa que la finalitat del procés judicial és criminalitzar l’independentisme. Al seu parer, les diligències del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona, el que va obrir la causa, i totes les fonts de prova "no són cap altra cosa que el fruit de l’esmentada irregular investigació instrumentalitzada a les finalitats de la criminalització dels independentistes catalans".

En el seu relat dels fets a Catalunya després de les eleccions del 2015, assenyalen que el referèndum no formava part del programa de Govern, però que hi va ser inclòs "arran de la proposta del president Carles Puigdemont durant la qüestió de confiança a què es va sotmetre al Parlament el 29 de setembre del 2016". Així mateix, remarquen que la celebració d’un referèndum d’independència està recolzada pel "80% de la població a Catalunya".

Per tant, prossegueixen, l’única "decisió d’execució unilateral" que es va dur a terme va ser "la de decidir, convocar i impulsar" la consulta. "Votar mai pot ser delicte i, de fet, no ho és segons el Codi Penal espanyol", recorden.

Dret penal de l’enemic

Junqueras i Romeva consideren que en la instrucció hi ha hagut "un frontal menyspreu dels drets fonamentals" dels investigats, i s’ha dut a terme "una autèntica causa general contra l’independentisme català impregnada de la filosofia sobre la qual descansa el dret penal de l’enemic". I remarquen que l’impuls inicial del procediment va provenir de "l’extrema dreta política", en al·lusió a Vox, que està personat en el procés com a acusació particular. "Els moviments polítics que tant preocupen en l’Europa democràtica moderna són els que continuen definint l’àmbit d’actuació dels tribunals", afegeixen.

Sobre la protesta dels dies 20 i 21 de setembre davant de la Conselleria d’Economia arran del registre de la Guàrdia Civil, la defensa dels dirigents republicans afirma que va ser "legal", que "no es va impedir" ni "es va frustrar" cap actuació judicial, i que "no es va atacar ni es va lesionar ningú". Així mateix, acusen la secretària judicial d’oferir "una versió esbiaixada que va servir d’excusa perfecta per a la construcció d’un relat apocalíptic dels fets, que va resultar, al capdavall, molt útil a les tesis d’acusació i crucial per a l’empresonament" de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez.

Centrant-se en la jornada de l’1-O, Junqueras i Romeva insisteixen que l’única violència la va exercir la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, generant "imatges de violència inusitades que poguessin [segurament, al seu entendre] atemorir els votants i impedir la seva participació en l’esmentat referèndum, o bé escarmentar-los per haver-ho fet".

Via de diàleg

Finalment, destaquen els seus esforços per trobar una "via de diàleg" en els dies posteriors a l’1-O i la "intensa" negativa del Govern de Mariano Rajoy a establir negociacions, ja que va rebutjar, fins i tot, una mediació internacional. "Aquesta negociació no és una quimera", afegeixen, abans de recordar els acords aconseguits entre el Regne Unit i Escòcia o entre el Canadà i el Quebec.

Per tot això, la defensa conclou que la causa contra els polítics i líders independentistes "és un exemple d’instrumentalització d’un procés penal per a la persecució d’un moviment que, pacíficament, anhela un objectiu polític legítim en democràcia". I afirma que el resultat del judici suposarà una mostra del "manteniment o derogació dels valors democràtics".