Anar al contingut

MOVIMENTS EN LA POSTCONVERGÈNCIA

La Crida de Puigdemont tanca la porta a integrar en bloc el PDECat

Els militants del partit que vulguin adherir-se ho hauran de fer a títol individual

La ponència política aposta pel diàleg, però sense excloure la unilateralitat

Fidel Masreal

La Crida de Puigdemont tanca la porta a integrar en bloc el PDECat

JOHN THYS

Ni pacte amb el PDECat en bloc ni rebuig polític de l’espai que representa la postconvergència. La ponència política que aprovarà la Crida Nacional per la República –el nou instrument polític de l’expresident Carles Puigdemont– en el seu congrés fundacional evitarà posicions extremes respecte al seu principal rival i potser aliat. D’aquesta manera, obligarà els associats al partit de David Bonvehí a entrar a títol individual en aquesta nova plataforma, que suposa una opa en tota regla a l’antiga Convergència, en què un sector intenta resistir l’operació defensant l’espai de la moderació i el centrisme.

Segons fonts de la coordinadora que pilota la preparació del congrés fundacional de la Crida, que tindrà lloc a Barcelona el 26 de gener, s’han rebutjat les esmenes en un sentit més extrem, tant les que eren crítiques amb el PDECat com les que demanaven algun tipus d’aliança entre organitzacions. Aliança que, no obstant, no deixa d’existir com a hipòtesi de futur si finalment hi ha acord en la candidatura en les pròximes eleccions municipals a Barcelona o en futures convocatòries electorals.

Les fonts consultades sostenen que la intenció del congrés fundacional és no haver de votar esmenes, perquè ja han sigut integrades o rebutjades prèviament i, molt probablement, cap té el 3,5% de vots favorables dels poc més de 15.000 fundadors que té l’entitat actualment, segons dades dels coordinadors.

Associació i partit

Una de les claus és la de saber si la Crida serà o no un partit. Ho serà, en part. Es registrarà com una associació i funcionarà com a tal en el dia a dia, amb la intenció d’exercir una estructura de funcionament innovadora respecte a les organitzacions polítiques clàssiques. Però, alhora, està pendent que el Ministeri de l’Interior doni el vistiplau als seus estatuts i la registri com a partit, per poder presentar-se en el futur a les eleccions, si així ho decideix.

Els membres de la coordinadora afirmen que la Crida funcionarà de manera moderna i transversal, i per a això han polit alguns aspectes organitzatius, com ara el text que afirmava que el president i el secretari general no poden ser revocats. Quedarà clar en el text que aquests càrrecs no canvien, però les persones que els exerceixin sí que poden ser substituïdes. Probablement seran Puigdemont i l’exlíder de l’ANC, Jordi Sànchez, els qui ocupin aquestes dues places en la cúpula.

Malgrat que s’apel·la a la nova política i a la transparència, la coordinadora que pilota la Crida, que es reuneix de setmanalment –de vegades en més d’una ocasió–, no és coneguda públicament. Es tracta, entre d’altres, del mateix Jordi Sànchez, Gemma Geis, Joan Oliveras, Agustí Colomines, Josep Ferré, Eduard Pujol, Antoni Morral, Marcel Padrós i Ferran Mascarell. Aquest últim, malgrat haver renunciat a exercir de portaveu de la Crida des que va anunciar la seva candidatura a les eleccions municipals per Barcelona, continua en el lloc de cap de la formació.

Estratègia oberta

En la ponència política es deixen totes les portes obertes. Tant a la mobilització, a la desobediència civil i al legítim dret a l’exercici de la unilateralitat –malgrat que no se citi textualment aquest concepte– com a la negociació i al diàleg. "Es deixen les portes obertes, en sintonia amb el moment que vivim", afirma una de les persones integrants de la coordinadora. S’ha rebutjat alguna esmena que concretava accions polítiques, perquè ha de ser la nova direcció que esculli el congrés constituent la que prengui aquest tipus de decisions.

Una nova direcció en què es preveu que s’incloguin diferents sensibilitats, inclosos perfils vinculats al PDECat, partit que tindrà la papereta de decidir quin tipus de vinculació estableix amb el nou actor polític, tenint en compte que l’organització postconvergent no permet als seus associats la doble militància.