La Crida de Puigdemont posposa el seu congrés al desembre i deixa en suspens la participació electoral

Més incògnites que certeses. Això és el que ha generat la roda de premsa convocada per laCrida Nacional per la Repúblicaen la qual s’anaven a exposar els pròxims passos d’aquesta nova estructura política al si de l’univers independentista, liderada per l’expresident Carles Puigdemont. Després de la convocatòria, els dubtes sobre si aquest projecte arrelarà en les eleccions municipals de maig i sobre la seva capacitat per unir els partits sobiranistes, són dubtes creixents. És més, un dels impulsors, l’exconseller d’Artur Mas i exregidor del PSC a Barcelona Ferran Mascarell, deixa en l’aire més que mai les opcions d’una candidatura única independentista a l’alcaldia de Barcelona mitjançant unes primàries.

De fet, la convocatòria de premsa tenia per objecte concretar la creació de l’estructura de la Crida aquest octubre. Però el cert és que el congrés fundacional no tindrà lloc fins a inicis de desembre. I l’octubre, quan s’havia parlat de la creació d’aquesta estructura, el que se celebrarà és una “convenció fundacional” a Manresa, un dia assenyalat: el 27, primer aniversari de la fallida declaració d’independència en el Parlament. Allà es presentaran les dues ponències –la política, que coordinarà Jordi Sànchez, líder del grup parlamentari de Junts per Catalunya i pres a Lledoners, i l’organitzativa, a càrrec de la diputada Gemma Geis– i es convidarà a participar als ciutadans que s’hagin fet “fundadors” de la Crida, previ pagament de deu euros.

Però no serà fins al desembre quan s’aprovin les ponències i l’organització es constitueixi en formació política. No serà fins aleshores quan es pugui aclarir –o potser més tard– la incògnita de si la Crida, que es va presentar el juliol amb un manifest en el qual inequívocament s’aposta per presentar-se a les eleccions (“propiciar els grans acords de país a nivell nacional i local, tant de tipus sectorial com a electoral”, resa el punt quatre del breu manifest fundacional).

Futur incert

Malgrat aquesta intenció, ara com ara només l’espai postconvergent, el delPDECat, ha fet una crida als seus associats perquè s’inscriguin en la Crida, però fins i tot en el PDECat hi continua havent una pulsió d’autoestima sobretot municipalista en favor de mantenir la mateixamarca electoralo el paraigua deJunts per Catalunyaadoptada a cada realitat municipal. Fonts coneixedores de les negociacions afirmen que ja està decidit que en les municipals no es presenti la Crida. 

Ni esquerra ni dreta

En l’espot promocional animant a adherir-se al projecte, es pronuncien frases com: “No parlem d’esquerres o de dretes, parlem de persones” o “no parlem de partits, parlem del carrer”. A la pregunta de què proposarà la Crida sobre vivenda o política fiscal, per exemple, Mascarell ha contestat: “serà una proposta clara, rotunda i precisa”. Els promotors també han fet una crida a superar els límits de la “partitocràcia”, en paraules de l’exalcalde de Cerdanyola per ICV, Antoni Morral, qui continua confiant que en les eleccions catalanes la Crida faci que les altres forces sobiranistes renunciïn a presentar-se.

Mascarell manté la incògnita

Notícies relacionades

Puigdemont impulsa la Crida Nacional per superar instruments "caducs"

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

Tampoc Ferran Mascarell ha aclarit si vol presentar-se a les eleccions municipals de Barcelona. S’ha limitat a afirmar que continuarà intentant una candidatura conjunta independentista. “Quan la Crida tingui els seus òrgans constituïts, explicarem el que desitgem, ara com ara és un procés en construcció”. 

Mascarell ha deixat caure la possibilitat que no s’aconsegueixi aquesta unitat sobiranista: “Continuarem movent-nos fins que sigui el moment de dir que no és possible... o que és possible en uns determinats marges; en aquesta candidatura unitària comptem amb gent que podria estar vinculada amb determinats partits com el PDECat, gent vinculada a Junts per Catalunya, a la Crida o que han sigut adherits a la Crida o que tenen a veure amb aquest immens partit que som els socialistes sense partit”. I en aquest sentit ha admès que les primàries a Barcelona “necessiten un consens que ara com ara no hi és”.