El Suprem, disposat a citar Rajoy si ho demanen les defenses

Els magistrats del Tribunal Suprem que jutjaran als líders del procés acusats de rebel·lió, sedició o malversació estan disposats a incloure entre els testimonis que hauran de comparèixer durant el judici l’expresident del Govern Mariano Rajoy, l’exvicepresidenta del Govern Soraya Sáenz de Santamaría o l’exministre d’Hisenda Cristóbal Montoro, si així ho sol·liciten les defenses en els escrits de qualificació que han de presentar abans del pròxim dia 14, van informar fonts jurídiques.

Determinar el nombre i les persones concretes que compareixeran com a testimoni en el judici serà una decisió que hauran d’adoptar els set magistrats que componen el tribunal. Ho faran si consideren que el seu testimoni és necessari per corroborar una acusació o desmuntar-la. Per a això serà fonamental comprovar si els sol·licitats apareixen en el relat de fets en què el fiscal basa l’acusació de rebel·lió i si la seva declaració pot servir per inclinar la balança tant cap a la condemna com cap a l’absolució.

Per exemple, si les defenses acaben sol·licitant la declaració d’entre altres el llavors president del Govern, que va intercanviar correspondència amb l’expresident Carles Puigdemont sobre si s’havia declarat o no unilateralment la independència, és molt factible que el tribunal ho acordi per escoltar de primera mà com es van produir aquests esdeveniments. Un criteri similar se seguirà si es demana el testimoni de Sáenz de Santamaría, de Montoro o de qualsevol altra persona.

Sentència abans de l’estiu

A falta de saber el que finalment demanin les parts i acordi el tribunal, es preveu que siguin diversos centenars de testimonis els que compareixeran en el judici que està previst que comenci a finals d’aquest mes o, com a molt tard, a començaments de febrer i la sentència del qual es dictarà després de les eleccions del maig. Se celebrarà en sessions de matí i tarda; en principi, els dimarts, dimecres i dijous de cada setmana, tot i que en funció de com es desenvolupi el calendari podran habilitar-se els divendres per finalitzar, si és necessari, l’interrogatori dels acusats o amb el bloc de testimonis d’uns fets concrets. 

La idea és que els dilluns i els divendres que no hi hagi judici el tribunal pugui deliberar sobre aquest o un altre tema dels que tingui entre mans i les defenses tinguin també temps per planificar la seva estratègia amb els seus clients. Es vol que les sessions comencin les 10 del matí, perquè els nou presos no hagin de ser aixecats excessivament aviat per al seu trasllat al Suprem, i que acabin a les sis de la tarda. Així els advocats podran decidir si anar i venir de Barcelona a Madrid diàriament o allotjar-se a la capital tres dies a la setmana.

Notícies relacionades

El PP afirma que Sánchez "ja és passat" i reclama eleccions

En una apagada permanent

Els que no tindran opció seran els acusats una vegada que comenci la vista oral, ja que el Tribunal Suprem és partidari que assisteixin a les sessions, sobretot, els que estan presos per garantir el seu dret de defensa. Això suposarà que hagin d’abandonar la presó de Lledoners per ser internats a la d’Estremera, els homes, i a la d’Alcalá-Meco, les dones. Tot i que el trasllat penitenciari depèn del Ministeri de l’Interior, fonts jurídiques consideren molt difícil la possibilitat que els caps de setmana siguin tornats a presons catalanes, perquè per cobrir els 600 quilòmetres que hi ha entre Barcelona i Madrid se sol haver de fer nit a Zuera (Saragossa). 

El judici començarà amb el tràmit de qüestions prèvies, moment en què les defenses podran plantejar, tal com van anunciar en la vista de l’article de previ pronunciament, la traducció simultània del judici, com es va preveure durant el celebrat contra l’exconseller Francesc Homs pel 9-N. Durant la instrucció cap dels acusats ni dels testimonis ha demanat declarar en català.