07 d’abr 2020

Anar al contingut

ENTREVISTA

Pedro Sánchez presentarà aquest divendres els Pressupostos sense els recolzaments necessaris

El Consell de Ministres aprovarà els comptes que el president vol negociar amb tothom

Fernando Garea / Patricia de Arce / Efe

El president del Govern, Pedro Sánchez, confirma que el Consell de Ministres aprovarà aquest divendres el projecte de llei de pressupostos generals de l’Estat d’aquest any, perquè se n’iniciï la tramitació parlamentària, sense tenir garantits els recolzaments necessaris.

Sánchez manté la seva previsió d’esgotar la legislatura, defensa el diàleg a Catalunya i arremet contra el PP i Ciutadans per la seva posició en política territorial i pel seu pacte amb Vox a Andalusia.

També critica els populars per haver difós un vídeo en què es desitja la seva mort, admet retards en l’exhumació de Franco, defensa la foto d’Idoia Mendia amb Arnaldo Otegi i renuncia a derogar la presó permanent revisable a l’espera del Tribunal Constitucional.

P: ¿Per què no convoca eleccions?

R: Tenim un programa de Govern que estem desenvolupant des del minut 1 de la moció de censura, primer vam voler garantir l’estabilitat social, econòmica i política, i això crec que és el que està fent el Govern. Per tant, si tenim una ambició és esgotar la legislatura i presentar els pressupostos aquest mes de gener.

P: ¿Per què va dir durant la moció de censura que convocaria eleccions com més aviat millor?

R: El que vaig dir va ser que per descomptat estava obert a parlar amb diferents forces parlamentàries per veure quan podíem convocar aquestes eleccions, però, lògicament, aquestes forces parlamentàries van votar en contra d’aquesta moció de censura. Altres forces parlamentàries amb les quals ara mateix tenim una majoria al Congrés dels Diputats que ens permet tirar endavant moltes d’aquestes lleis, el que volen, precisament, és l’estabilitat i esgotar la legislatura.

P: Va dir també fa poc menys d’un any que si Rajoy, llavors president del Govern, no tenia majoria per aprovar els pressupostos hauria de convocar eleccions. ¿Manté això en el seu cas també?

R: El plantejament del Govern d’Espanya és presentar els pressupostos, i els presentarem en el pròxim Consell de Ministres del dia 11 de gener, divendres que ve; uns pressupostos perquè Espanya avanci, perquè continuï avançant en política social, en creixement econòmic i en la creació d’ocupació i en la dignitat laboral. Per tant, seran uns pressupostos carregats de sentit comú i també de valors socials que fan falta al nostre país.

P: En aquest calendari dels pressupostos, ¿la negociació amb els possibles aliats ja l’han feta, la faran després o preveu que sigui d’aquí a divendres?

R: La farem amb totes les forces parlamentàries, no només ens fixarem en les forces independentistes, sinó que també allargarem la mà a les forces parlamentàries que estan demanant no dependre només de les forces independentistes per poder tirar endavant els pressupostos. Allargarem la mà també a Ciutadans i el PP. Crec que és important que aquestes bones dades que hi ha de creixement econòmic i de creació d’ocupació es consolidin l’any 2019.

L’any 2019 pot ser el primer després d’aquesta dècada perduda de crisi econòmica en què l’atur es redueixi per sota dels tres milions de persones i tinguem més de 19 milions d’afiliats a la Seguretat Social.

Per tant, crec que s’ha de crear ocupació i continuar creixent econòmicament, i també s’han de dignificar tant les condicions laborals com les salarials i, sobretot i fonamentalment, el que hem de fer és cohesionar des del punt de vista social i territorial el nostre país.

P: ¿Ha garantit ja als barons socialistes que no hi haurà ‘superdiumenge’ electoral?

R: El plantejament del Govern sempre ha sigut el mateix, esgotar la legislatura, arribar fins a l’any 2020 i, sobretot, modernitzar la nostra economia, enfortir la cohesió social i territorial del nostre país i apuntalar la regeneració democràtica del nostre país.

P: Amb el president de la Generalitat, ¿ha parlat dels pressupostos?

R: Amb el president de la Generalitat he parlat de com podem resoldre la crisi política que viu Catalunya des de fa deu anys i, en aquest sentit, també vull plantejar dues coses:

una des del punt de vista dels independentistes, les forces parlamentàries catalanes han de saber que han d’abandonar la unilateralitat, que han de ser conscients que qualsevol trencament de la Constitució o de la legalitat estatutària a Catalunya i en el conjunt del país no només els situa fora de la Constitució espanyola i d’Espanya, els situa també fora del que representen els tractats fundacionals de la Unió Europea. Els situa fora de la Unió Europea.

En segon lloc, han de ser conscients que no tenen la majoria social que aposti per la independència a Catalunya. Hi ha un problema de convivència, no hi ha un problema d’independència a Catalunya.

A l’altre costat, en el costat constitucionalista, crec que és important que fem diverses reflexions. La primera és que els catalans no tenen un Estatut que ells van votar, va ser un Estatut retallat com a conseqüència d’una sentència del Tribunal Constitucional a proposta del principal partit de l’oposició llavors, que és el PP.

En segon lloc, crec que també és important ser conscients –a les forces de l’oposició els ho dic– que no és possible continuar amb el greuge territorial com a fórmula de fer oposició al Govern d’Espanya; el que necessitem és precisament el contrari, és tenir sentit d’Estat també des de l’oposició.

Del que està passant durant aquests últims mesos des de la moció de censura, jo diria que l’únic partit que és lleial a la Constitució, ja sigui al Govern o a l’oposició, és el Partit Socialista Obrer Espanyol.

P: En la reunió que va mantenir amb ell, el president de la Generalitat li va donar un document que vostè no va acceptar, però ¿hi ha alguna d’aquestes 21 propostes que sigui acceptable? ¿Respondrà alguna de les propostes?

R: Primer, jo crec que va ser important que el Govern d’Espanya celebrés el seu Consell de Ministres a Barcelona. En segon lloc, jo crec que també és important el fet que s’arribés a una declaració de mínims, la de Pedralbes, en què es deien diverses coses.

La primera és que hi ha una crisi política que hem de resoldre, des del diàleg i des del compliment de la llei, des del respecte a la legalitat.

I és important també remarcar que en aquesta declaració de Pedralbes l’independentisme és conscient que ha de construir consensos transversals; és a dir que compti amb el recolzament majoritari de la societat catalana.

¿Què pot fer el Govern d’Espanya? El Govern d’Espanya el que pot fer és facilitar, traslladar a les forces parlamentàries que nosaltres no farem del greuge territorial una qüestió d’acció política com està fent l’oposició.

Nosaltres volem resoldre el problema a Catalunya. No volem viure del problema a Catalunya com volen altres forces a nivell estatal.

L’important és que les forces parlamentàries a Catalunya comencin a construir una proposta que representi aquests dos terços que es necessiten, per exemple, per reformar la llei electoral a Catalunya o l’Estatut de Catalunya.

L’última sortida, lògicament, ha de ser una votació per tenir més autogovern i, en conseqüència, per un nou acord que ha de representar l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.

P: El mes de maig vostè sí que veia delicte de rebel·lió en el cas del procés, després no. ¿Què n’opina ara i què espera del judici que començarà d’aquí a uns dies?

R: Jo és que soc el president del Govern i, per tant, em dec al respecte a la independència judicial.

Per part no només de l’independentisme, també de determinades forces nacionals, s’ha intentat judicialitzar la política o s’ha intentat polititzar la justícia, tant per part dels uns com dels altres.

En el Partit Socialista Obrer Espanyol, quan jo era a l’oposició, sempre vam fer el contrari.

Sempre hem dit que el carril de la justícia té la seva dinàmica, la seva manera d’actuar, partint del respecte absolut a l’Estat social i democràtic de dret i a la legislació. I la política és una altra qüestió, hem de, lògicament, respectar la legalitat, però també hem d’obrir cursos de diàleg entre les forces polítiques catalanes.

A Catalunya només es podrà trobar una solució des de l’assossec, la sensatesa, el sentit d’Estat i, per descomptat, posant la mirada llarga, és a dir, no precipitar-nos. I, en segon lloc, i això també és molt important, sent conscients que la proposta política que resolgui la crisi a Catalunya ha de sortir de Catalunya.

Catalunya ha de parlar amb Catalunya i l’independentisme ha de ser conscient que no hi haurà una solució que satisfaci una àmplia majoria de la societat catalana si no reconeix la part que no és nacionalista a Catalunya.

En aquest sentit, crec que és una bona mesura crear aquesta Mesa de Coordinació parlamentària amb les diferents forces polítiques, no només nacionalistes, sinó també no nacionalistes, i crec que és aquí on s’ha de forjar aquest nou acord.

P: El PP i Ciutadans li han demanat reiteradament que torni a aplicar el 155. ¿En algun moment des que és a la Moncloa creu que hi ha hagut alguna vulneració constitucional que hagi fet que s’ho plantegés?

R: El 155 és un instrument constitucional. ¿Per a què? Quan jo el vaig acordar amb el president Rajoy era clarament per recuperar la normalitat i l’autogovern a Catalunya que havia sigut violentat precisament per aquells que estaven governant les institucions catalanes. I això no es produeix ara mateix.

Hem de ser conscients que l’article 155 no resol la crisi política a Catalunya. Quan es va aplicar, el que feia era tornar a la legalitat una situació que s’havia dislocat com a conseqüència del trencament unilateral per part de l’independentisme tant de les regles estatutàries com de les constitucionals.

Aquells que parlen del 155 i que advoquen per un 155 perpetu, el que volen és perpetuar la crisi a Catalunya. I nosaltres volem resoldre la crisi a Catalunya.

Precisament crec que l’oposició, tant en això com en moltes altres coses, amaga la seva falta d’idees i de projecte polític a Espanya omplint totes les seves declaracions de crispació, però això no resoldrà la crisi de fons a Catalunya.

Crec honestament que el que se li hauria de demanar a l’oposició és que fos una oposició d’Estat. Que fos tan lleial amb el Govern d’Espanya com ho va ser el Partit Socialista quan era a l’oposició amb el Govern del senyor Rajoy en la qüestió catalana.

P: ¿Però vostè manté contacte amb aquests partits per obtenir aquesta lleialtat?

R: Jo crec que, pel que fa a la dreta espanyola, durant l’any passat hi va haver dues fites que van marcar tot el que està passant.

La primera és la sentència de la Gürtel i la moció de censura, la no assumpció de la responsabilitat política llavors per part del PP.

I, en segon lloc, és la renovació del lideratge del PP en la figura de Pablo Casado. Jo crec que tant la corrupció com la crispació i la instal·lació en el discurs de l’odi en què està immers el Partit Popular demostren que hi ha una fallida tant des del punt de vista polític com moral del PP i de la dreta.

Quan el senyor Casado diu que l’única manera de governar serà l’entesa entre el PP, Ciutadans i Vox per poder descavalcar el PSOE, està dient dues coses: la primera, que està renunciant a guanyar les eleccions i a representar un ampli espectre de l’electorat espanyol. I, la segona, que està lligant el seu futur polític al futur polític de Vox, a la ultradreta. I això és dolent no només per a la dreta espanyola, sinó també per al conjunt del sistema polític espanyol.

P: Tornant a Catalunya i al judici del procés, ¿si hi ha condemnes, es planteja l’indult?

R: Ho he dit moltes vegades, no polititzaré la justícia ni judicialitzaré la política; crec que això és una base a partir de la qual sí que començarem a encertar en el que pugui ser la solució de la crisi política, i remarco, política, a Catalunya. Per tant, no es pot indultar aquell que no està condemnat.

P: ¿La posició de l’advocat de l’Estat en el judici del procés és la del Govern?

R: És la de l’Advocacia de l’Estat i és la de l’Estat.

P: Hi ha hagut una polèmica aquests dies amb un tuit del PP que contenia un vídeo. ¿Què hi farà la fiscalia? ¿Quina diferència hi ha amb altres casos en els quals vostès han defensat la llibertat d’expressió i han dit que no s’han de portar als jutjats qüestions de mal gust?

R: Hi ha dues coses. La llibertat d’expressió empara l’humorista, sense cap dubte, i jo ho respecto. Però la responsabilitat d’un partit polític és diferent.

El partit polític que va plantejar aquest vídeo sobre el qual cadascú pot treure les seves conclusions és el mateix partit que m’ha qualificat de colpista, d’il·legítim.

Són els mateixos que diuen que soc un president ocupa, que plantegen que com a president del Govern no puc utilitzar un avió oficial que, per cert, ha sigut utilitzat per tots els presidents del Govern atenent a criteris estrictament de seguretat.

És a dir, en 140 caràcters, el Partit Popular va resumir com entén la seva manera de fer oposició.

P: Llavors la seva petició a la fiscalia serà que actuï penalment contra el Partit Popular?

R: No, no, el que farem és que la ministra de Justícia posarà en mans de la fiscalia aquest fet, aquest tuit, perquè vegi exactament si és o no constitutiu de delicte, però haurà de decidir-ho la fiscalia, que és independent.

Jo el que dic és que la llibertat d’expressió està emparada. Jo la respecto, a l’humorista. Però no estem parlant d’un humorista, sinó del principal partit de l’oposició. El mateix partit polític que a través d’un vídeo em desitja la mort és el que m’està qualificant de colpista o de president il·legítim.

És molt important ser conscient del deteriorament de la qualitat democràtica i dels atacs que s’estan produint a la presidència del Govern per part d’un partit, el PP, que considera que governar és una espècie de dret natural i un patrimoni només del Partit Popular.

I tots, no només els progressistes, sinó també els demòcrates, han de ser conscients del qüestionament que s’està posant sobre la taula per part del PP. Crec que el Partit Popular està omplint de crispació la vida política davant de la falta absoluta i la carència absoluta de projecte polític per part de l’actual direcció.

P: ¿Es penedeix de l’ús de l’avió oficial en algun cas concret, com el del concert al qual va assistir? I, si és així, com diu vostè, que tots els presidents l’han utilitzat igual, ¿per què no en facilita les dades?

R: Aquest Govern és un Govern que no només ha aplicat la transparència al seu Govern, sinó que ha complert amb una llei aprovada per l’anterior administració. Se sap quin és el patrimoni, els béns de tots i cadascun dels alts càrrecs d’aquesta administració i de l’anterior.

El que és subjacent en el fons, com en moltes altres coses, és el plantejament de no reconèixer la legitimitat de l’actual Govern. El plantejament patrimonialista que té la dreta i el conservadorisme en aquest país que només pot governar el PP i que si, governa algú altre, no és legítim. Jo, lògicament, qüestiono aquest plantejament que fa la dreta.

P: ¿I no es penedeix d’aquest ús concret?

R: Insisteixo, el que hem fet sempre ha sigut complir les estrictes normes de seguretat que ens ha plantejat la direcció de seguretat de la Moncloa. No només per la meva part, sinó pel conjunt de presidents que m’han precedit. Això continua sent així. Abans, en el present i en el futur.

P: ¿Quina diferència hi ha entre tenir vots de Vox per a una investidura i tenir-los de Bildu?

R: Ho he dit en moltes ocasions. No és el mateix una moció de censura que una sessió d’investidura, i ho estem veient ara.

La moció de censura només va tenir un mandat, la regeneració democràtica. Caldrà preguntar al PP per què no va assumir en primera persona la dimissió del llavors president del Govern, Mariano Rajoy. L’hi vaig demanar, el vaig instar a dimitir per frenar la moció de censura.

I, en segon lloc, caldrà preguntar a Ciutadans, un partit que va néixer suposadament per a la regeneració democràtica però que, no només a Espanya, sinó també en regions com ara Madrid i Múrcia, per què quan s’ha plantejat una moció de censura sempre ha optat per continuar apuntalant el Partit Popular.

A més, en tots els acords als quals s’està arribant al Congrés i els projectes legislatius per part del Govern se sap quines són les negociacions que es fan entre els grups.

És més, s’ha de dir que no només ens estan donant suport les forces independentistes, també el PP i Ciutadans ho han fet en moltes d’aquestes lleis i decrets llei.

Pel que fa al programa de Govern del PP i Ciutadans més Vox, no se sap el que estan negociant aquestes forces, i a mi m’agradaria saber-ho, igual que al conjunt d’espanyols i als andalusos en particular.

P: Diu que no és el mateix una investidura que una moció de censura, però després de les eleccions generals podria haver de buscar recolzaments en els independentistes de nou. ¿Els tornaria a demanar el seu vot?

R: Ja ho veurem, jo crec que ara mateix l’únic partit, i això ho diuen tots els estudis demoscòpics, que és primera força política i que aspira a representar una majoria dels espanyols és el PSOE i aquest Govern. Aquest Govern representa, com cap altre, el que defineix la societat espanyola, una societat tolerant que apel·la al respecte, a la convivència, a la igualtat, als drets i a les llibertats.

En el qüestionament de la Llei de Violència de Gènere per part del PP, Ciutadans i Vox són subjacents moltes coses. El debat del que som i el que vam ser. Som una societat de drets i llibertats i aspirem a continuar sent-ho. ¿O som una societat que volem tornar a l’Espanya en blanc i negre que plantegen algunes formacions polítiques?

El debat sobre la violència de gènere també deixa a sobre de la taula la fragilitat de les conquestes socials, conquestes que exigeixen una permanent tasca de vigilància.

I això és el que farà el Govern d’Espanya. El Govern, sens dubte, serà respectuós amb la formació del nou Govern a Andalusia, no qüestionarà la seva legitimitat com ho estan fent aquestes forces amb el Govern d’Espanya. Però també dic una cosa, garantirem la igualtat a tots els territoris del país.

I això també significa garantir la igualtat en la protecció i en la seguretat de les dones a Andalusia si es qüestiona una llei tan important com és la llei de lluita contra la violència de gènere.

P: ¿Com ho faran?

R: Bé, hi ha moltíssimes maneres de fer-ho, de nou quan al PP se’ls diu això planteja la crispació i la gesticulació.

Hi ha moltes maneres en què l’Estat social i democràtic de dret pot garantir la igualtat en aquest cas, en la protecció i la seguretat de les dones a tots els territoris d’Espanya.

Les dones andaluses, en cas que es qüestioni aquesta llei, han de tenir clar que el Govern ho garantirà.

P: ¿Creu que el diàleg amb l’independentisme ha perjudicat el PSOE fora de Catalunya i en particular l’ha perjudicat en les eleccions andaluses i ha motivat l’ascens de Vox?

R: Jo crec que Catalunya condiciona la política espanyola des de fa trenta anys. Jo recordo que era un xaval i ja llavors es criticava la cessió del 15% de l’IRPF per part del Govern de Felipe González a la Generalitat de Catalunya. Després va arribar Aznar i el va apujar al 30%.

El que ha passat sempre amb Catalunya i també amb el País Basc ha sigut una mena d’utilització per part sempre de la dreta al nostre país, quan és a l’oposició, del greuge territorial per intentar esgarrapar una sèrie de vots en altres parts d’Espanya.

Li diré una cosa, hi ha anàlisis que s’equivoquen. Crec que a Andalusia s’estava tancant un cicle polític i a Espanya s’està obrint un cicle polític, i aquest cicle qui l’està obrint és el PSOE a nivell estatal.

P: ¿És possible algun acord en alguna comunitat o ajuntament del PSOE amb Ciutadans?

R: La pregunta caldria fer-la al revés; és més, si un s’até als fets, el que ha passat sempre ha sigut just el contrari. Abans posava l’exemple de la moció de censura de Mariano Rajoy, i de Múrcia i Madrid. Ciutadans, sempre que ha hagut d’escollir, ha mirat cap a la dreta, sempre ha mirat el PP.

P: El 2015 no, va pactar amb vostè.

R: És clar, però és que aquell Ciutadans no té res a veure amb aquest Ciutadans. Aquest Ciutadans pacta amb Vox.

P: ¿I no veu Ciutadans capaç de tornar a canviar i intentar pactar amb el PSOE en algun territori?

R: Jo el que veig és que el partit d’Albert Rivera ha pres una decisió equivocada, i ha sigut no seguir la línia del liberalisme d’altres parts d’Europa. Jo he parlat amb líders dels partits liberals a Europa que no entenen l’actitud de Rivera de pactar amb la ultradreta d’Espanya.

Jo crec que el fet d’haver-se llançat als braços de Vox per part del senyor Rivera i Ciutadans deixa orfe el liberalisme a Espanya, i el que vull dir-los és que jo també aspiro a representar no només la part socialdemòcrata al nostre país, sinó també aquest corrent liberal que representa tolerància, que representa el respecte a les minories, els drets, les llibertats i que estan posant en qüestió determinades formacions amb què està pactant Ciutadans.

P: Havent reconegut que el debat català afecta tot Espanya ¿quina part de responsabilitat té vostè en els resultats d’Andalusia?

R: Jo ho plantejaria de la següent manera, Catalunya sempre ha influït en la política espanyola. I aquí hi ha dues maneres d’abordar aquesta crisi: hi ha partits que aspiren a perpetuar aquesta crisi a Catalunya, que evidentment són el PP i Ciutadans, i hi ha altres partits que aspirem a resoldre la crisi a Catalunya, com el PSOE.

Per això, el PSOE és l’únic partit ara mateix que està en el sistema polític lleial amb la Constitució. Ho hem estat quan érem a l’oposició i ho som ara que estem al Govern.

P: Quant al futur de Susana Díaz, ¿la recolzarà perquè continuï sent secretària general dels socialistes andalusos o vol que hi hagi una renovació interna a la regió?

R: El futur del Partit Socialista a Andalusia el decidiran els militants.

P: Queden menys de cinc mesos per a les eleccions municipals i europees i no hi ha candidats del PSOE en llocs clau com Madrid i en les mateixes europees ¿Té decidit ja quins seran aquests candidats? ¿Hi entraran d’independents? ¿Pot ser Josep Borrell candidat a les europees?

R: N’hi haurà d’independents, com n’hi ha hagut en el Govern d’Espanya i, per descomptat, el mes de febrer serà quan decidirem les candidatures.

P: Quan diu que n’hi haurà d’independents, ¿serà per exemple a Madrid?

R: N’hi haurà d’independents en les llistes; jo crec que el PSOE ara mateix és l’únic partit del sistema polític que està integrant independents. Quan vaig formar el Govern d’Espanya després de la moció de censura ho vaig dir clarament, volíem un Govern obert. No en recordo ara mateix el percentatge, però, almenys, més d’un 30% dels integrants del Consell de Ministres són independents, persones que entren per la seva vàlua, pel seu compromís lògicament polític, però, sobretot, per la seva alta qualificació tècnica, i crec que aquesta és una de les principals aportacions que fa el PSOE al nostre sistema polític.

P: No m’ha contestat la pregunta sobre Borrell...

R: Jo crec que és un extraordinari ministre d’Afers Exteriors i podria ser també, lògicament, un extraordinari candidat a les eleccions europees. Però insisteixo, hi ha moltes més persones.

P: ¿Com preveu gestionar l’exhumació del dictador? ¿Està sent el procés més llarg del que vostè pensava?

R: El Govern d’Espanya sempre ha plantejat el següent: primer, nosaltres el que estem fent és complir amb una llei. Això és molt important subratllar-ho i recordar-ho sempre. Estem complint amb la Llei de Memòria Històrica. En segon lloc, el que estem fent és complir una resolució que va comptar amb un ampli consens al Congrés dels Diputats per a l’exhumació del dictador del Valle de los Caídos. I, en tercer lloc, el que volem en un Estat social i democràtic de dret és que el procediment administratiu compti amb les màximes garanties per a les persones afectades.

En aquest sentit, està sent més llarg del que inicialment vam preveure, però crec que això és bo, perquè està garantint el dret en aquest cas de les persones al·ludides de poder al·legar, plantejar les seves diferents visions i les seves discrepàncies i, quan arribi el moment i es finalitzi el procediment administratiu, el Consell de Ministres resoldrà.

P: ¿I garanteix que no anirà a la catedral de l’Almudena?

R: Bé, hi ha hagut un informe, en aquest cas de la Delegació del Govern, molt contundent respecte als problemes de seguretat que podria plantejar la seva reinhumació a l’Almudena.

P: ¿No li fa por que acabi sent una promesa incomplerta perquè no li doni temps d’acabar tota aquesta tramitació?

R: El procediment administratiu és el que és, i crec que el més important per a un fet tan transcendental en la nostra història és que les coses es facin bé.

P: Parlem de pressupostos, per exemple ¿hi haurà canvis en impostos?

R: El Govern d’Espanya el pròxim 11 de gener aprovarà els seus pressupostos en el Consell de Ministres. L’objectiu és avançar, que Espanya continuï avançant en la consolidació fiscal, en la cohesió social, en la dignitat laboral, creació d’ocupació i modernització de la nostra economia. En tot això tenim com a objectiu fonamental la cohesió social i territorial. Nosaltres no volem que la classe mitjana i treballadora pagui més impostos, però sí que creiem que és important al nostre país obrir un debat que transcendeix les nostres fronteres, que entra de ple també a la UE, que és la de la fiscalitat progressiva. ¿És progressiu, és just des del punt de vista fiscal que hi hagi grans corporacions al nostre país que paguin menys impostos que les petites o mitjanes empreses? Segons el parer del Govern, no.

P: ¿Això anirà ara als pressupostos?

R: Bé, són reials decrets llei que, lògicament, es convalidaran i es tramitaran al Congrés dels Diputats en paral·lel als pressupostos generals de l’Estat.

P: Oriol Junqueras ha dit que espera que vostè li faci alguna proposta per recolzar els pressupostos. ¿Té intenció de fer-li’n alguna?

R: Ho he dit al principi de l’entrevista, una cosa és la negociació dels pressupostos i una altra és la resolució de la crisi política a Catalunya. En la negociació dels pressupostos nosaltres farem una proposta per al conjunt del país. La nostra aspiració és unir els espanyols, no enfrontar-los, i això significa reforçar la cohesió social i territorial. També hi haurà, lògicament, per a comunitats autònomes com Catalunya una important inversió territorial que estarà plantejada en aquest projecte de pressupostos. Després de deu anys de crisi política a Catalunya tant l’independentisme com el constitucionalisme hem de tenir clares diverses coses.

L’independentisme ha de tenir clar que no compta amb una majoria social, que s’ha votat en més de cinc ocasions des del 2014 i que mai hi ha hagut una majoria social en favor de la independència a Catalunya; i, en segon lloc, que trencar la Constitució és no només sortir d’Espanya des del punt de vista jurídic, sinó també d’Europa. I, per part del constitucionalisme, hem de ser molt conscients que Catalunya té un Estatut que no va votar, i aquest problema de legitimitat l’hem de resoldre. I s’ha de resoldre també al Congrés dels Diputats. Per tant, crec que amb diàleg, i amb respecte a la Constitució podem explorar una solució política que necessitarà assossec, calma i llums llargues. Per això jo separaria la negociació dels pressupostos del que pot ser la solució a la crisi política a Catalunya, perquè la cadència temporal és completament diferent.

Però hi ha una cosa que sí que garantiria l’aprovació general dels pressupostos, i és l’estabilitat que necessita Catalunya i Espanya per resoldre molts d’aquests problemes que en aquests últims set anys en l’administració conservadora no s’han resolt i que tenen a veure amb la desigualtat, la precarietat laboral i la reconstrucció i recuperació de drets i llibertats.

P: Dues propostes d’Economia de Podem: l’impost de transaccions econòmiques i fixar el preu màxim dels lloguers. ¿N’assumirà alguna?

R: L’impost de transaccions està en la proposta que hem acordat amb Units Podem, als quals agraeixo, i molt, el recolzament que han fet a aquesta proposta pressupostària; i en relació amb el control dels preus dels lloguers, nosaltres estem oberts a fer-ho en la tramitació del projecte de llei, però també recordo una cosa a Units Podem, i és que l’esquerra no és majoritària al Congrés dels Diputats i que hem de parlar amb altres forces parlamentàries conservadores per poder convalidar el reial decret llei i després poder arribar a bon port com a projecte de llei.

P: Som a pocs dies que se sàpiga si el ‘brexit’ serà una sortida acordada o no. Vostè va parlar l’altre dia de plans de contingència. ¿Quins plans són aquests? ¿Com es prepara Espanya per a un ‘brexit’ sense acord?

R: Des del minut 1, des de la moció de censura, estem preparant aquests plans de contingència i cooperació amb la Comissió Europea i també en coordinació amb tots els ministeris. Presentarem els plans de contingència a l’opinió pública abans del 14 de gener, que és la data prevista inicialment pel Parlament britànic per ratificar l’acord de retirada. I, en segon lloc, a començaments de gener, el Govern d’Espanya, en funció de quina sigui la derivada que toqui el ‘brexit’, aprovarà en el Consell de Ministres i portarà al Congrés dels Diputats un reial decret llei per proveir-nos dels instruments necessaris per respondre a un ‘brexit’ dur o no acordat.

P: Per exemple ¿en el cas de les companyies aèries està previst això?

R: En tots els aspectes. Per a nosaltres el més important, sens dubte, són tots els interessos econòmics que tenim, perquè el Regne Unit per a Espanya és un soci i un aliat comercial i econòmic molt important, i no s’ha d’oblidar que la majoria dels turistes que venen al nostre país són britànics. Per tant, som una economia i un país clarament interessat en què el ‘brexit’ surti bé, en el sentit que hi hagi un acord.

M’agradaria traslladar, tant als britànics que viuen a Espanya com als espanyols que viuen al Regne Unit, que jo, en aquestes vacances de Nadal, vaig tenir l’ocasió de parlar amb diferents líders europeus, entre ells Theresa May, a qui vaig traslladar la garantia del Govern d’Espanya que els drets i llibertats que tenen els ciutadans britànics al nostre país es garantiran, i ella també em va traslladar el compromís que té que els espanyols que viuen al Regne Unit tinguin garantits els seus drets i les seves llibertats.

P: Per acabar, li plantejaré diversos temes d’actualitat perquè en doni la seva opinió. Un, el triomf i l’assumpció de la presidència del Brasil per part de Jair Bolsonaro.

R: Des del punt de vista d’un president del Govern, el que volem és tenir les millors relacions amb un soci comercial i econòmic, com és el Brasil, tan important per a nosaltres. Des del punt de vista polític i ideològic, a mi m’agradaria que el Brasil no fes passos enrere. El futur mai s’ha conquistat fent passos enrere.

P: ¿Té intenció de viatjar al Brasil?

R: El que faré ben aviat, el mes de gener, serà visitar el president López Obrador (Mèxic).

P: Dos. ¿Què els diu als ciutadans d’Extremadura després del que viuen i han viscut des de fa molts anys, diria que segles, sobre el desastre de les seves infraestructures, especialment les del tren?

R: Fa set mesos que estem al Govern i en aquests set mesos hem mirat de revertir una situació difícil. Nosaltres empatitzem amb ells i donarem la resposta deguda que necessiten els ciutadans extremenys.

P: ¿I què els diu al fill de Fernando Múgica i als socialistes que s’han sentit molestos amb la foto d’Idoia Mendia amb Arnaldo Otegi?

R: Que és injust, que respectem, per descomptat, i jo respecto la decisió que pugui prendre Múgica, però que si hi ha hagut una persona que al llarg d’aquests últims anys ha defensat sens dubte la memòria de les víctimes i la convivència al País Basc és la secretària general del Partit Socialista d’Euskadi, Idoia Mendia.

P: ¿És possible la renovació del Consell General del Poder Judicial?

R: Això és el que parlàvem abans. El PP és una organització ara mateix gens confiable. No només està obstruint importants lleis al Congrés dels Diputats, també està posant de nou sobre la taula el greuge territorial utilitzant ETA i la qüestió catalana per intentar erosionar el Govern d’Espanya.

Jo sempre he dit que patim, desgraciadament, una oposició sense cap sentit d’Estat, i això ho estem veient també en la renovació d’institucions tan importants com el CGPJ. Fixi’s, va ser un acord al qual va arribar el grup parlamentari socialista amb el grup popular, i jo em vaig assabentar per un tuit del PP que trencaven unilateralment aquest acord. A mi m’agradaria que el PP i la seva direcció recuperés el sentit comú. Crec que és important renovar l’òrgan de govern dels jutges, i el Govern d’Espanya allarga la mà al PP i a altres forces parlamentàries per renovar una institució tan important per al nostre sistema democràtic.

P: ¿Renuncia a complir la promesa de derogar la presó permanent revisable?

R: El que he dit és que esperarem a veure quina és la resolució que en fa el Tribunal Constitucional, i en funció d’això el Govern actuarà. Fins llavors el Govern no plantejarà cap modificació d’aquesta llei.

P: Però abans, quan van firmar aquell acord antiterrorista, la derogació no estava condicionada.

R: Hi ha hagut diferents moments, crec que vostè es refereix al moment que hi havia una votació al Congrés dels Diputats plantejada en aquest cas amb el PP. El plantejament del Govern és esperar a veure quina és la resolució del TC. Fins llavors aquesta llei no es tocarà.