Els comuns aposten per una constitució catalana en una Espanya plurinacional

Els comuns estan ultimant un document polític en el qual aposten per una constitució per a Catalunya en el marc d’una república espanyola plurinacional. El document, que busca reorientar l’estratègia política de la força, es tancarà en un consell nacional que se celebrarà el 19 de gener, segons ha explicat el portaveu dels comuns, Joan Mena, en una entrevista amb Europa Press.

Segons Mena, l’aposta per una constitució catalana va en la línia de superar l’Estatut que han defensat des del principi. "Per a nosaltres una constitució catalana no és res més que la carta de voluntats que ha de tenir un territori que comparteix sobiranies amb altres territoris", ha concretat el també diputat d’En Comú Podem al Congrés.

Mena ha explicat que els comuns defensen una Catalunya sobirana en el marc d’una república plurinacional, i això no és incompatible amb construir un procés constituent que el que faci sigui apostar per aquesta sortida política".

Ha rebutjat que la constitució que inclou l’esbós d’estratègia política sigui per a una Catalunya independent: "No. És d’una república plurinacional. Probablement estem acostumats a utilitzar paraules en un context més reduït. Hi ha 'lands' alemanys que tenen una constitució pròpia i formen part d’una república federal, l’alemanya.

Procés constituent també a l’Estat

"Nosaltres aspirem a un procés constituent perquè hem de canviar moltíssimes coses dins de Catalunya i aquest el volem fer compatible amb un procés constituent a l’Estat que doni sortida a aquesta república plurinacional que nosaltres defensem", ha conclòs.

Aquest document respon a la necessitat que els comuns veuen, com qualsevol altre partit, d’"analitzar constantment la situació política", explica Mena, que remarca que el partit no vol canviar l’ideari i que, a més, per modificar-lo s’hauria de convocar una assemblea, ja que un consell nacional no té capacitat per a això.

"A ningú se li escapa que en els últims temps hem viscut i estem vivint situacions polítiques que cal analitzar i porten a reformular quina és l’estratègia de cada formació política", exposa.

I hi destaca el que va passar de resultes de la moció de censura: "No és la mateixa la relació que pugui tenir Catalunya amb un Govern liderat pel PP que amb un Govern del PSOE i condicionat per Units Podem, al qual hem d’agrair sempre que hagi defensat el dret a l’autodeterminació amb els costos polítics que això té fora de Catalunya".

Constitució antidemocràtica

El 18 de desembre el Parlament va aprovar una moció de la CUP que declarava que la Constitució té un caràcter "antidemocràtic i antisocial" amb el recolzament, entre d’altres, dels comuns, i Mena assumeix que no es va explicar bé quins són els aspectes que el seu partit veu antidemocràtics de la Carta Magna.

Mena considera que la constitució abans i després de la reforma realitzada pel PP i el PSOE per supeditar el pagament del deute a la despesa social "no és la mateixa, i és una cosa que caldria canviar", entre altres coses.

A més, destaca que aquesta reforma es va produir "amb nocturnitat i traïdoria" i, segons el seu parer, anant en contra de les necessitats les classes populars i a favor de les elits.

Mesa de diàleg

Notícies relacionades

Les condicions dels comuns per aprovar els Pressupostos de Torra

El PSC, ERC i els Comuns situen la pujada de salaris i la vivenda com la prioritat per als treballadors

Sobre la reunió de la mesa de diàleg del president de la Generalitat, Quim Torra, preveu celebrar amb els grups parlamentaris el 8 de febrer, el portaveu espera que el Govern "es prepari millor que l’última vegada", per aconseguir sortir de la trobada amb punts acordats.

Per Mena, en aquesta reunió s’hi haurien de sumar entitats, sindicats i altres agents socials, perquè defensa que la sortida política per a Catalunya no arribarà només dels pactes entre formacions polítiques, i ha sol·licitat convidar a la reunió sindicats com ara CCOO i UGT, entitats com ara Òmnium Cultural i associacions com la PAH.