Les condicions dels comuns per aprovar els Pressupostos de Torra

L’única opció real que té el Govern de Quim Torra per tirar endavant els seus Pressupostos passa pels comuns. Uns comptes que ara com ara semblen molt complicats d’aprovar després que elPDECat i ERC hagin donat un sonor cop de porta a Pedro Sánchez després de conèixer les peticions de la fiscalia i l’Advocacia de l’Estat en el judici del procés. S’allunya així la carambola pressupostària a tres bandes (Estat, Generalitat i Ajuntament de Barcelona). Si els independentistes no aproven els comptes de l’Estat pactats entre Pablo Iglesias i Sánchez, els comuns tampoc podrien donar-los els vots necessaris per aprovar els de la Generalitat.

"Dir 'no' a aprovar els Pressupostos de l’Estat estreny el marc per augmentar el volum total de despesa de la Generalitat. El camí és més estret, però hi ha marge en funció de la disposició que tingui", reflexiona David Cid. El diputat de Catalunya En Comú Podem expressa la seva "estupefacció" al veure que des del Govern "no respiren". "Encara no ens han trucat i cada vegada és més tard", adverteix. Cid explica que l’única reunió formal va tenir lloc el 19 de setembre i que encara no han vist cap document. "L’haurien d’haver presentat ja el 10 d’octubre; és molt difícil que abans de finals de gener s’acabi aprovant".

Els comuns tenen molt clares quines són les seves línies vermelles. Volen un pressupost executable per a tot el 2019, que no serveixi per a uns mesos i després convocar eleccions; uns comptes que reverteixin realment les retallades dels últims anys; que plantegin una reforma fiscal progressiva i ambiciosa; i corresponsabilitat amb els municipis que han suportat aquests anys el càrrec en molts temes, per exemple la inversió en guarderies.

Partida per a educació

En l’apartat educatiu, reclamen, a més, una partida de 45 milions d’euros per poder recuperar l’antic model de finançament de 0 a 3 anys, pel qual la Generalitat hauria de pagar un terç del cost de la plaça, mentre que l’administració local i les famílies sufragarien els altres dos terços. I també que s’estableixi un calendari acordat de pagament dels deutes als ajuntaments, per tornar els recursos que no s’han aportat aquests anys (i tenint en compte que hi ha diverses sentències judicials que l’obliguen a fer-ho).

"Revertir les retallades en educació és molt important. Però diuen que no volen ni sentir a parlar de deutes ni dels terços. 45 milions anuals no és una suma irrealitzable si s’aproven els Pressupostos de l’Estat. No acceptarem gestos simbòlics", avisa Cid, que assenyala que, si finalment hi ha una negociació, seran tan ambiciosos com Pablo Iglesias amb els comptes estatals. "L’acord per als Pressupostos de l’Estat és per marcar un canvi de tendència i no tindria sentit que els de Catalunya estiguessin molt per sota".

A part d’aquesta partida de 45 milions d’euros per a guarderies també reclamen, per exemple, una aportació de 40 milions d’euros per al finançament del transport públic a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Una partida que permetria poder congelar les tarifes, una quantitat de diners que estaven contemplats en els Pressupostos Generals de l’Estat i que el 'no' d’ERC i el PDECat deixaria sense efecte.

Els "set podis de la vergonya"

Notícies relacionades

Armistici en els comuns

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

El repte dels comptes per als comuns és aconseguir treure Catalunya del que ells denominen els "set podis de la vergonya": és la comunitat amb més desnonaments, on el preu de les matrícules universitàries és més alt, amb les llistes d’espera més llargues en dependència, on més ha baixat el salari des del 2010, està situada a la cua de la UE en inversió educativa, s’està invertint en sanitat un 27,5% menys que abans de la crisi i més d’un 30% dels joves està a l’aturo  ha d’anar a l’estranger a la recerca d’una vida millor.

"Ho intentarem fins al final, no tirem la tovallola ni amb aquests comptes ni tampoc amb els de l’Estat". I recomanen a ERC i el PDECat que facin el mateix. "Seria una incongruència que si tenen problemes financers que els fan retallar els ajuts a la vivenda rebutgin uns Pressupostos que permetrien millorar el finançament", conclou Cid.