PP i Cs es fan un embolic i confonen "transgènere" amb "transgènic"

Una reforma total de l’Administració pública i mesures econòmiques i socials per deixar Andalusia de forma “que no la reconeixerà ni la mare que la va parir”.Així es va referir a les xarxes socials el portaveu de Ciutadans al Congrés, Juan Carlos Girauta, a l’acord amb el PP per obrir una nova etapa en la Junta. El programa de Govern entre populars i taronges inclou 90 mesures de pes per endinsar-se en la transformació de la comunitat, tot i que sense memòria econòmica que la justifiqui.

A més de la baixada d’impostos i la racionalització de l’Administració, l’acord no eludeix l’accent social i inclou fins i tot mesures que va prometre el PSOE en campanya, com l’educació gratuïta de 0 a 3 anys. L’aposta de PP i Cs no va escapar, no obstant, d’una patinada a l’hora de redactar el seu acord programàtic, que va convertir els dos partits en objecte de burla i crítica. L’error es va produir en el punt en què es comprometen a defensar "els drets de les persones lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals, transgènic i intersexuals" per garantir la seva no discriminació.

Els usuaris de Twitter es van fixar de seguida en el terme ‘transgènic’, una expressió que s’utilitza per a aliments manipulats genèticament, però que no tenen absolutament res a veure amb les persones transgènere, que és al que presumptament es referia l’acord. Així, per exemple, un tuitaire identificat com a Víctor Guinot ironitza que "els tomàquets transgènics també tenen drets" i explica la causa d’aquest error: "Quan un no sap de què parla comet errates així".

Los tomates transgénicos también tienen derechos. Cuando uno no sabe de lo que habla comete erratas así. Y luego querrán carroza en el orgullo. (Sacado del acuerdo de PP y Ciudadanos en Andalucía) pic.twitter.com/bg46K5qAzJ

— Víctor Guinot (@victorguinot) 25 de diciembre de 2018

Malgrat necessitar el recolzament de Vox per tirar endavant no només la investidura, sinó també el dia a dia de la legislatura, el decàleg de mesures que proposa la formació d’ultradreta a penes té col·locació en l’acord de PP i Cs. És més, el text fa una defensa de l’Estat de les autonomies, davant la devolució de competències que promouen la formació de Santiago Abascal en educació, sanitat o justícia.

Tampoc s’atén la derogació de les lleis de violència de gènere, promovent un pacte regional en la matèria, o de la de memòria històrica, i menys encara la de la repatriació delsimmigrants. El pacte no va més enllà de la implantació d’un pla de millora de la gestió migratòria i l’augment de mitjans i personal per a la vigilància de les fronteres, i proposa augmentar els recursos per atendre menors immigrants.

"Redimensionament" de la tele pública

Notícies relacionades

La política d’ara mateix

La resurrecció digital

Com a única concessió podria entendre’s la creació d’un grup d’experts per al "redimensionament" de la televisió pública. El gruix de l’acord, no obstant, se centra en la baixada d’impostos massiva i la reforma total de l’Administració i la seva despolitització: desaparició de l’Administració paral·lela, reducció substancial dels alts càrrecs i que aquests tinguin una dedicació exclusiva; directius d’empreses públiques elegits sempre per concurs públic, obert i transparent per un període de sis anys; promoció vertical i horitzontal dels funcionaris amb garanties jurídiques per evitar la discrecionalitat dels poders públics, i agilitació dels tràmits burocràtics.

En matèria sanitària, es comprometen a equiparar el sou a professors i metges amb la mitjana nacional i a un pla de xoc per reduir "de forma efectiva" les llistes d’espera, encara que sense donar-ne terminis ni xifres. Les dues formacions assumeixen, a més, la defensa de l’educació concertada, estenent-la al Batxillerat.