Els escacs andalusos

La Junta d’Andalusia va decidir, el 2017, potenciar l’ensenyament dels escacs a les escoles de la comunitat. Potser és una mica aviat per entreveure algun impacte d’aquesta presència que es vol transversal en tots els estudis, tot i que símptomes n’hi ha. I si no, n’hi ha prou amb veure els moviments a la política andalusa després de les eleccions del 2 de desembre passat. En les últimes jornades, tots els actors implicats han llançat ofensives per tal de posar en perill el rival.

Verbigràcia, si la catalana nascuda a Andalusia Inés Arrimadas va ser una de les grans animadores de la campanya electoral, es pot atribuir ara aquest rol, ni que sigui de manera passiva, al francès nascut a Barcelona, i candidat a l’alcaldia catalana, Manuel Valls. La seva oposició a un pacte entre Ciutadans, que l’acull i el potencia en la seva cursa electoral, i Vox va merèixer dissabte la resposta fanfarrona de Vox, un ‘si no volen pactar, ja ens veurem a les urnes’. Més enllà del seu bel·licós to habitual, no exempt de xenofòbia (Santiago Abascal va titllar l’exprimer ministre de“ventríloc francès” i “el francès de Cs”), i que en el fons donava la raó al mateix Valls, el partit ultra va posar sobre la taula una evidència i no és cap altra que si es vol fer fora el PSOE del palau de San Telmo, sense repetir convocatòria electoral, el PP i Ciutadans hi han de comptar.

 Aquests dards a la trinxera de les tres dretes van ser aprofitats pel PSOE andalús que, via la secretària de Política Municipal, María Jesús Serrano, va animar el partit taronja a“fer cas a veus autoritzades”del seu partit o dels seus“col·legues europeus” com Valls, que“ja ha dit que han de posar fre a la ultradreta”.

Serrano també va aconsellar el president de Cs, Albert Rivera, que "no digui una cosa a Europa", on "diu que Vox és populista", i una altra a Espanya i Andalusia, on "estan permetent que es blanquegi la ultradreta". Va insistir a remarcar que populars i ‘taronges’ sumen 47 diputats al Parlament andalús, quan la majoria absoluta està en 55 escons, per la qual cosa els dos partits estan desenvolupant una "farsa", perquè "estan intentant demostrar que tenen un acord quan en realitat no sumen prou perquè aquest acord sigui possible si no és amb Vox".

Aquest últim partit, segons ha insistit la socialista, està ara“reivindicant el seu lloc i demanant que no el menystinguin i que posin en marxa l’agenda política que portaven en el programa electoral”, i estan avisant que“no estan disposats a cedir els seus vots sense res a canvi”.

¿I per què el PSOE i Vox mouen ara els seus alfils? Bàsicament perquè el nucli central opositor a Susana Díaz, PP i Cs, es troben en portes de tancar el pacte programàtic de Govern. Aquest diumenge van acabar de detallar el seu acord en relació amb el bloc de regeneració democràtica.

Notícies relacionades

Porta, Albà i Parellada, entre 250 firmes de suport a Puigdemont

PSC i PP competeixen per la seguretat amb la promesa de mossos

Es tracta d’un dels tres blocs –conformat en aquest cas per 23 punts– dels quals consta l’esmentat acord programàtic, ja que els altres dos tenen a veure amb mesures de reactivació econòmica i fiscal, i de polítiques socials. S’abordaran 21 mesures en els 100 primers dies i més de 90 al llarg de tota la legislatura, segons les dades que han deixat caure els partits en lliça. Tancat el programa, el que tocarà serà posar-se a “parlar” de la Mesa del Parlament i el mateix Executiu autonòmic.

Amb tot, més de 20 dies després de la contesa, la pregunta continua sent si el 2 de desembre va suposar l’escac i mat a la carrera política de Susana Diaz. Totes les seves esperances de fer un ‘pedro sánchez’ és a dir, de recuperar-se d’un fort revés a dues mans, passen perquè no fructifiqui el pacte de les tres dretes. De moment el PP donarà totes les facilitats. N’hi ha prou amb llegir el que apunta el secretari general del Partit Popular Europeu, l’eurodiputat del PP Antonio López-Istúriz: “Vox és ideològicament desconegut. Les possibles aliances de futur després de les eleccions europees el definiran, perquè abans d’això és impossible definir-ho”. És a dir, fins que no pacti amb Marine Le Pen, res. I per quan això passi, el Govern segurament ja s’haurà posat a caminar.