CONSULTA SOBIRANISTA

El Suprem rebaixa la inhabilitació de Mas pel 9-N i l'equipara amb la d'Homs, un any i un mes

L'expresident veu així reduïda la condemna per delicte de desobediència en la consulta del 2014, com Ortega i Rigau

zentauroepp45881518 barcelona  barcelon s  13 11 2018 politica   artur mas  fran181122093234

zentauroepp45881518 barcelona barcelon s 13 11 2018 politica artur mas fran181122093234 / DANNY CAMINAL

4
Es llegeix en minuts
J. G. Albalat
J. G. Albalat

Redactor

Especialista en judicials

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La Sala Segona del Tribunal Suprem ha equiparat la condemna d’inhabilitació d’Artur Mas  pel cas de la consulta del 9-N del 2014 a la de Francesc Homs, i l’ha reduït a un any i un mes d’inhabilitació per delicte de desobediència. Aquest període començarà a comptar des que es notifiqui la sentència, possiblement aquesta setmana.

La Sala Segona del Tribunal Suprem ha resolt els recursos de cassacióinterposats per l’expresident de la Generalitat de Catalunya Artur Mas, l’exvicepresidenta Joana Ortega i l’exconsellera d’Educació Irene Rigau contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que els va condemnar com a autors d’un delicte de desobediència a les penes de multa i inhabilitació especial.

El Tribunal Suprem ha confirmat tots els pronunciaments de la sentència impugnada a excepció de la concreta durada de les penes d’inhabilitació especial que ha sigut reduïda i ha quedat establerta en un any i un mes per a Artur Mas, nou mesos per a Joana Ortega i sis mesos per a Irene Rigau. El TSJ els havia condemnat a dos anys d’inhabilitació (Mas); un any i nou mesos (Ortega) i un any i sis mesos (Rigau). L’alt tribunal espanyol està pendent d’ultimar la redacció de la seva resolució. 

En el cas de l’exconseller Homs, que va ser enjudiciat pels mateixos fets en el Tribunal Suprem per la seva condició d’aforat com a diputat nacional, la pena d’inhabilitació es va fixar en un any i un mes.

Fonts jurídiques van assegurar a aquest diari queel termini començarà a comptar en el moment en què es notifiqui la sentènciai que serà el TSJC, que va jutjar en primera instància Mas, Ortega i Rigau, el que l’haurà d’executar. L’exconsellera Ortega va sol·licitar en el 2017 que se li comencés a comptar la inhabilitació que se li havia imposat, llavors un any i nou mesos. L’argument és que patia un doble càstig, ja que tampoc podia presentar-se a les eleccions, encara no sent la sentència ferma, perquè la llei electoral assenyala que són "inelegibles" els condemnats per determinats delictes, com contra l’administració pública (desobediència).

Petició rebutjada

El TSJC va rebutjar la petició d’Ortega (Más i Rigau no ho van sol·licitar). Els magistrats van al·ludir que no hi havia possibilitat d’executar de forma "anticipada" la sentència, mentre es mantenia "latent" el recurs presentat davant del Suprem i que ara ha sigut resolt. Per això és ara quan comença a comptar el termini. Un recurs davant de Tribunal Europeu de Drets Humans, amb seu a Estraburg (França) no paralitzarà l’execució de la condemna. El que no toca el Suprem és la multa, per la qual cosa confirma els 36.000 euros a Más, els 30.000 a Ortega i els 24.000 a Rigau.

La sentència del TSJC, ara ratificada en les seves línies bàsica, sostenia que l’expresident de la Generalitat"res va fer" per suspendre o paralitzar la consulta alternativa"malgrat tenir un perfecte coneixement del contingut i efectes" de la providència dictada pel TC el 4 de novembre del 2014. Amb aquesta actitud, afegeix, "va pervertir els principis de la democràcia bàsics per a la convivència pacífica".

Drets constitucionals

En els seus escrits davant del Tribunal Suprem, Más, Rigau i Ortega van invocar els seus drets constitucionals a la participació i a la llibertat ideològica i d’expressió a la recerca de la seva absolució. Van al·legar que les seves condemnes van vulnerar fins a cinc preceptes de la Carta Magana i queel TSJC va errar en la valoració d’algunes proves, no va practicar una sèrie de diligències sol·licitades en temps i forma i va incórrer en contradiccions.

En la vista del 7 de novembre passat, l’advocat d’Artur Mas va defensar que la intervenció de l’expresident català en el 9-N no va ser igual que la de Francesc Homs –també condemnat en un procés paral·lel– i va demanar que l’absolgués per demostrar que actua de forma "equànime" sense importar qui sigui l’imputat.

Notícies relacionades

L’advocat de Mas va admetre que l’expresident va dubtar i no va ser l’únic: "El dubte del senyor Mas en aquells dies anava acompanyat dels dubtes de tota una sèrie d’operadors de la màxima qualificació jurídica en la comunitat autònoma de Catalunya". Va remarcar que el seu cas "no és el mateix que el d’Homs", donat que l’exconseller de Presidència va fer "actes executius" que demostren que es va implicar "de pròpia mà en el no acatament de la providència del TC" en la qual suspenia la consulta.

Davant l’argument de l’advocat de Mas, Xavier Melero, que el Tribunal Constitucional (TC) no els va advertir expressament que estaven incomplint la llei al mantenir la consulta, el fiscal Jaime Moreno va assegurar que tots tressabien "perfectament" que "allò que havien convocat era una actuació inconstitucional". L’acusació pública va afirmar que "el que és formalista és pretendre venir a assenyalar que perquè no es va fer un apercebiment no es pot incórrer en una responsabilitat penal". Per això, va sol·licitar que es confirmés la sentència.