Anar al contingut

ENTREVISTA A L'EXPRESIDENT A TV-3

Carles Puigdemont: «El discurs del Rei és un aval a Vox i a la ultradreta»

Extracte de l'entrevista de Ricard Ustrell a l'expresident que TV-3 emet aquest diumenge a les 22.35 hores

Ricard Ustrell

La boira ens dona la benvinguda a Waterloo, la ciutat belga on Carles Puigdemont ha fixat la seva residència des de fa més d’un any. La casa on viu és, també, la seu del Consell per la República, l’òrgan que l’expresident de la Generalitat vol convertir en la direcció política del procés. L’ambient és estrany, quotidià, però al mateix temps sobri, pròxim i institucional. Una combinació estranya. Puigdemont baixa amb americana cap a les 9 del matí i comencem una entrevista que durarà tres hores llargues.

¿S’esperava que Vox entrés al Parlament andalús?

En el sentit d’esperança, no. En el sentit de preveure que era un probabilitat, sí.

¿I de qui és culpa això?

De qui els han votat, naturalment. Però sobretot dels que han pavimentat l’autopista per la qual finalment és possible que es trobi normal votar un partit d’ultradreta com és Vox.

¿Què els diu vostè a aquells que acusen l’independentisme d’haver promogut que l’extrema dreta pugi a Espanya?

Nosaltres hem sigut el símptoma que ha assenyalat les carències de la democràcia espanyola. I el primer dic de contenció del feixisme ha sigut l’independentisme català. És Vox qui presenta la querella al jutjat 13, és Vox qui impedeix que el conseller Joaquim Forn surti de la presó. Quan tot això passava, no només callaven, sinó que acompanyaven Vox a les manifestacions. ¿Ara s’escandalitzen perquè ha irromput Vox o perquè poden perdre el poder? El discurs del Rei és un aval en tota regla a Vox, un aval al camí per on la ultradreta i el nacionalisme espanyol està circulant desbocat. ¿De què s’estranyen, doncs?

Estem en un moment de radicalitat. S’ha vist també amb els presos polítics. ¿Com va viure vostè l’anunci de les vagues de fam?

N’estava al corrent. I saben la meva opinió. Evidentment, l’impacte no se supera perquè quan el teu amic et comunica una decisió que saps que està meditant, que és conscient de les condicions, de la transcendència, de la serietat, que és irreversible... impacta molt.

Fa una setmana vam veure una reunió a Waterloo amb partits polítics, fins i tot, amb la CUP. ¿De què van parlar?

Ens hem reunit, cert. Però és normal que ens reunim i crec que no s’ha de revelar el contingut d’aquestes reunions perquè l’èxit depèn de la discreció. Ens interessa que puguem continuar tenint una relació que és normal que tinguem, perquè passen coses molt importants al país: hi ha una vaga de fam, que és una cosa molt seriosa; hi ha un clima polític determinat, i per tant, que actors polítics i socials parlin no ha de sorprendre ningú.

Puigdemont conversa amb Ustrell a la seva casa de Waterloo /TV-3

¿Serà un escenari de més coordinació?

Em sembla que això és una cosa que desitja tothom, a més d’unitat i que compartim esforços. Des del meu punt de vista, és molt desitjable que hi hagi molta coordinació.

Mentre aquí parlen de coordinació, hi ha vagues de metges, de bombers, de professors, d’estudiants... ¿Vostè com ha viscut aquestes vagues?

Primer, amb un gran respecte. El dret a la vaga, el dret a la protesta, el dret a pressionar governs, el dret a queixar-se i a criticar són drets fonamentals. I també, alhora, una gran comprensió cap al Govern de Catalunya, que té les mans lligadíssimes. Una de les estratègies del Govern espanyol és impedir que fem república i també que fem bona autonomia. Si Catalunya disposés dels recursos i les competències per gestionar aquests recursos a què té dret, sense tocar la Constitució, probablement moltes de les protestes haurien decaigut abans.

¿Però el procés no s’ha despreocupat massa de temes socials?

És exactament el contrari, el procés es genera a partir del moment en què les exigències i les demandes socials no es poden atendre en el marc autonòmic.

¿No hi ha hagut cap distracció en la seva etapa com a president?

És l’autonomisme el que s’ha oblidat dels problemes socials de la gent, és la Monarquia del 155 la que s’ha oblidat d’aquests problemes. És en aquest context en el qual ja no tenim diners per a hospitals, per a escoles, per a polítiques socials... No és en una república catalana independent.

[...]

Parlem de l’octubre passat. ¿És cert que vostès es van veure amb Rajoy més enllà del que va sortir públicament?

No ens vam veure. Les vegades que ens vam veure s’han conegut totes, no hi ha hagut una conversa que no s’hagi conegut. I, per descomptat, no n’hi va haver aquells dies.

Puigdemont conversa amb Ustrell a Waterloo /TV-3

¿Ni entre un Govern i un altre?

Entre governs, sí. Jo no prenc la decisió del 10 d’octubre [suspendre la declaració d’independència] sobre el no-res. No es pot entendre el 27 si no s’entén què va passar de l’1 al 10. I Espanya té molta responsabilitat sobre això, i no vol parlar.

[...]

Parlem del moment, suposo que difícil per a vostè, en què pren la decisió de marxar a l’exili. ¿Va ser una decisió improvisada o la tenia pensada des de feia temps?

L’opció de l’exili estava pensada des de temps enrere.

¿Vostè creu que tornarà a ser president de la Generalitat?

Depèn de com es facin les coses. Crec que hauria d’haver sigut investit pel Parlament i que existeix la majoria política per fer-ho, però hem de veure en quines condicions es produeixen les eleccions al Parlament que hagin de venir d’aquí a un temps.

A nivell personal, ¿ha valgut la pena?

Sí, perquè a nivell personal m’agafa en una època de maduresa en la qual he pogut fer en la vida el que he volgut. I en aquesta vida val la pena fer coses pels que han de venir després. Per nosaltres no ho hauríem fet.

En aquests últims anys, a Catalunya s’ha parlat poc de la vida perquè hem estat ocupats amb el monotema. ¿Per a vostè què és la vida?

No soc gaire pretenciós en això. La vida és anar passant, avançant i sobreposant-se a circumstàncies imprevistes que van canviant el nostre entorn. La vida és un aprenentatge permanent.

¿Ha pensat a deixar-ho durant aquest últim any?

Sí que ho he pensat. No seria humà si no ho hagués pensat. Hi ha moments de debilitat i en un context com aquest encara més. Però racionalment no perdo de vista per què soc aquí. I fins que no entengui que he completat una etapa i un treball, crec que no tinc massa opcions de deixar-ho. Mentre puguem fer entrevistes, és que hi ha vida. Tristament, els companys que són a la presó no poden fer entrevistes. Mentre siguin a la presó i jo tingui la possibilitat de continuar parlant, ho he de fer.

El programa ‘Quatre gats’, aquest diumenge a TV-3 a les 22.40