LA RESSACA ELECTORAL

El PP i Cs lluitaran pel tron andalús en l''era Vox'

Rivera sorprèn Casado reclamant la presidència i ajuda del PSOE

La ultradreta avisa que demanarà respecte al seu programa a canvi de recolzament

El PP i Cs lluitaran pel tron andalús en l''era Vox'

JORGE GUERRERO

3
Es llegeix en minuts
Gemma Robles
Gemma Robles

Especialista en Política

ver +

Des de diumenge passat la ultradreta forma part de la vida política espanyola de manera oficial. Té una dotzena de seients reservats al Parlament andalús per a una explosiva legislatura autonòmica que arrencarà, amb la constitució de la nova Cambra, el 27 de desembre. La radiografia en la primera jornada de l’‘era Vox’ deixa ja alguna certesa: Ni el PP ni Ciutadans renunciaran a les bones a una presidència de la Junta que creuen haver-se guanyat per dret. I que puntuarà en el medaller a nivell nacional. Es preveu un gran embolic, un estira-i-arronsa entre blaus i taronges, i entretingudes setmanes de conversa amb final incert. Per no descartar-se no es descarta ni la repetició d’eleccions, l’únic clau a què podria aferrar-se una cremada Susana Díaz. Això si la dirigent socialista aguanta la pressió interna, perquè a Ferraz li assenyalen la porta de sortida. El nom de la ministra María Jesús Montero es col·loca com a favorit en les quinieles. El Govern de Pedro Sánchez, dèbil i sense Pressupostos a la vista, no està per a llargs experiments al sud amb Catalunya en continua erupció.

 La primera batalla serà per marcar els temps, perquè hi ha interessos contraposats. Pablo Casado té pressa i cap empatx per intentar tancar, com més aviat millor, un acord destre que inclogui els voxistes. Al cap i a la fi hi té amics i excompanys i ell necessita refermar-se. Resta importància al polèmic programa electoral dels de Santiago Abascal a favor de l’aritmètica, però desconeix quin preu real li posaran a avalar el candidat Juanma Moreno. Per a Albert Rivera i els seus l’assumpte és més indigest i incompatible amb el fet de continuar regant el centre polític. Prefereix un ritme lent i explorar camins. Vegin les declaracions del seu admirat Manuel Valls, aspirant a Barcelona, que alerta de risc per a la democràcia i advoca per unir a liberals i socialdemòcrates. De moment, Cs anuncia investidura pròpia i demanda recolzament del PP i abstenció dels socialistes per aïllar, d’aquesta manera, els nouvinguts. A Podem, de moment, no l’esmenta.

Els populars, amb 26 escons –set menys que el 2015–, observen perplexos les intencions de Rivera, però mesuren les paraules. Les ofenses anteriors podrien dificultar pròxims acostaments. Això va per a llarg. El PP invoca segona posició per impulsar el canvi i els taronges, que han aconseguit 12 diputats més fins a assolir els 21, s’erigeixen com els elegits pel poble per desterrar de la presidència d’Andalusia els corruptes, des del tercer esglaó del pòdium. Un sac en què fiquen els protagonistes del ‘cas dels Eres’ i els de l’escàndol Gürtel. Que consti en acta (i en hemeroteques), per allò dels pactes que hagin de venir.

Aguantar a la Moncloa

Davant de l’espectacle negociador i els cops de colze que s’intueixen en el centredreta per aconseguir el tron del Palau de San Telmo, la socialista Díaz exhibeix públicament estupefacció i mala cara. La guanyadora en vots i perdedora en la ment de tots, es resisteix a dimitir, malgrat que la direcció del PSOE li ha marcat el camí. S’ha mesurat la seva actual estrebada electoral i ara es podrà calcular la seva capacitat per aguantar la pressió interna. De moment, anuncia que convocarà la resta de forces polítiques a la recerca d’un cordó sanitari que impedeixi que els d’Abascal pintin alguna cosa en la Junta, guanyant-li hores de vida (política) al rellotge.

A Madrid, els socialistes apugen el to el just, però es regiren a les seves cadires. No n’hi ha per a menys. Aquest dimarts toca Executiva a Ferraz per analitzar els nefastos resultats andalusos. Després de gairebé quatre dècades de poder, estan a punt de perdre el govern autonòmic, però també la confiança en una de les seves principals sucursals electorals. Els socialistes necessiten una mica de marge per reinventar-se a fi de resistir a la Moncloa el màxim possible.

Missatges sobre l’independentisme

Notícies relacionades

Hi ha veus internes que reclamen que es prengui nota quecoquetejar amb l’independentisme pesa electoralment, especialment quan des de Catalunya continuen sense arribar notícies d’apaivagament social o polític. Ho sol·liciten amb més ímpetu els que tenen examen el pròxim maig. En europees, autonòmiques i municipals.

Els secessionistes tampoc són aliens als avisos d’Andalusia. Alguna cosa els toca. Després d’una de les campanyes més catalanitzades fora de les fronteres de Catalunya, la ultradreta irromp i l’electorat es dretanitza i castiga el PSOE i Podem, és a dir, els que aposten (sense resultats) pel diàleg. El president del Parlament, Roger Torrent, exigeix dic comú davant de Vox i encén els llums d’alerta. Carles Puigdemont, des de Waterloo, creu que la irrupció arriba perquè els socialistes no han posat prou carn al rostidor. Obviant que s’acaben de cremar en les urnes.