De Gandhi a Fariñas, d'altres vagues de fam

Abans que Jordi Turull i Jordi Sànchez, d’altres presos han recorregut a la vaga de fam com a forma de protesta pacífica. Al llarg de la història, hi ha hagut diversos casos, alguns de gran transcendència.

Mathama Gandhi

El pare de la independència de l’Índia i gran defensor de la lluita no-violenta va dur a terme fins a 17 dejunis voluntaris per lluitar contra el domini de l’imperi britànic sobre el seu país. La primera vaga de fam va ser el febrer de 1943, sis mesos després de ser capturat per les tropes britàniques. L’última, el 1948 als 78 anys, 12 dies abans de la seva mort. Les seves protestes duraven entre 7 i 24 dies. 

Bobby Sands

La vaga de fam va ser un recurs habitual entre els presos republicans irlandesos. La que van iniciar Bobby Sands i altres presos de l’IRA i grups afins el 1981 per reclamar l’estatus de presos polítics va tenir un final tràgic, que es va saldar amb la mort de 10 d’ells. El militant de l’IRA va morir a la presó de Maze als 26 anys i després de 66 dies de dejuni. Al seu funeral, a Belfast, hi van assistir més de 100.000 persones. 

Lluís Maria Xirinacs

Durant la dictadura franquista, Lluís Maria Xirinacs, sacerdot molt vinculat als moviments d’esquerra de base i un dels impulsors del’Assemblea de Catalunya, va prolongar durant 42 dies una vaga de fam iniciada a la presó Model el 1973 per reclamar l’amnistia dels presos polítics. Malgrat la censura informativa, el dejuni va tenir una gran repercussió social. 

De Juana Chaos

A Espanya, una de les vagues de fam amb més repercussió va ser la que el 2006 va protagonitzar, durant 63 dies, l’etarra Iñaki de Juana Chaos, en contra de la doctrina Parot i per reivindicar la seva excarceració, al considerar que ja havia complert la condemna pels 25 assassinats que li atribuïen. Va ser alimentat amb una sonda nasogàstrica. El 2007 va protagonitzar un segon dejuni fins que li va ser concedit el segon grau penitenciari.

Guillermo Fariñas

Notícies relacionades

Sànchez i Turull pressionen l'Estat amb una vaga de fam

Marejos i hipoglucèmies, les primeres conseqüències d'una vaga de fam

Des dels anys 90, eldissident cubà Guillermo Fariñas ha dut a terme més d’una vintena de vagues de fam per exigir el final de la repressió contra l’oposició. El 2016 va mantenir un dejuni de 54 dies, després de denunciar que l’havien arrestat i colpejat, amb altres activistes, a l’anar a una comissaria a preguntar per un company detingut.

Leopoldo López

També l’oposició veneçolana ha recorregut a la vaga de fam en diverses ocasions. L’exalcalde de Caracas, Leopoldo López, empresonat el 2014 com suposat instigador de la violència registrada en una manifestació contra el president Nicolás Maduro, va fer una vaga de fam durant 30 dies el 2015 per demanar l’alliberament dels presos polítics i per pressionar el Govern a convocar eleccions parlamentàries.