ELECCIONS AUTONÒMIQUES
Andalusia tanca la campanya més combativa
Els partits agiten els dos blocs extrems, ultradreta i Govern "socialista-comunista", com a esperó per aconseguir una alta participació
zentauroepp46089599 graf9442 torremolinos m laga 30 11 2018 la candidata d181130213523 /
Adeu a les abraçades, petons, regals, ‘selfis’ sense fi, quilòmetres de carretera, degustacions de productes típics... La campanya per a les eleccions andaluses de diumenge vinent,2 de desembre, les que donaran pas a la onzena legislatura, ha arribat aquest divendres a la nit al seu final amb tots els partits apel·lant a una mobilització massiva per aconseguir continuïtat o canvi després de 36 anys de Govern socialista. Amb un PSOE al qual tots els sondejos auguren guanyador dels comicis, el marge que obtingui sobre el seu immediat competidor pot ser decisiu per continuar o no governant davant d’una potencial suma de PP, Cs i fins i tot Vox, que alguns veuen possible. La incertesa està en una forquilla de 4-5 escons que podrien inclinar la balança en un sentit o un altre, amb les seves conseqüències en una lectura en clau nacional.
La candidata a la reelecció, la socialista Susana Díaz, en el míting final, a Sevilla. /
La campanya va començar amb un pols baix del PSOE, a qui tots els sondejos donaven ja com a triomfador i que aspirava a mirar a la seva dreta (Cs) i esquerra (Endavant Andalusia) en el que Susana Díaz va definir com a "Govern de banda ampla". Va visitar més pobles que cap candidat, va besar més senyores que ningú, però el to del seu discurs distava molt de la connexió emocional d’altres ocasions; una estratègia, diuen els seus, per desmarcar-se de la crispació que portaven altres formacions.
El líder del PP, Pablo Casado, abraça el candidat a la Junta, Juan Manuel Moreno, a Sevilla. /
Davant seu hi havia els partits del "bloqueig", com els va denominar la presidenta socialista i candidata a la reelecció: Endavant Andalusia, coalició que amb prou feines esmentava i que defensava que per primera vegada hi havia una alternativa de canvi a l’esquerra del PSOE, i el bloc de la dreta, més preocupat per la seva pròpia baralla per un segon lloc que garantís o assentés el seu paper a l’escenari nacional de cara al futur. De fet, tant PP com Cs van comptar amb el protagonisme dels seus màxims dirigents, Pablo Casado i Albert Rivera, que no van dubtar a plantejar la cita andalusa com una primera volta de les eleccions generals i que van acabar contaminant el debat regional amb la gestió del tema català, com es va apreciar en els dos debats a quatre de televisats.
Picades d’ullet a Vox
Però la fragmentació del bloc conservador no només ha escorat el missatge més a la dreta, per a disgust dels dirigents regionals del PP, sinó que ha donat lloc a l’aparició d’un nou actor, Vox, a qui fins i tot el sondeig preelectoral del CISCIS va augurar que entrés al Parlament regional. Els populars han reconegut que allà hi ha part dels seus votants descontents, que abans només s’escapaven a Cs, i no han dubtat a llançar-los picades d’ullet o reconèixer sense embuts que, si aconsegueixen representació parlamentària, comptaran amb ells per desallotjar al PSOE i aconseguir l’anhelat canvi després de 36 anys.
El president de Cs, Albert Rivera, recolza el candidat Juan Marín, a Granada. /
Endavant Andalusia confia que la fragmentació de la dreta és tal que acabarà penalitzant aquests partits a l’hora de sumar els escons que arriben als partits amb el sistema de restes. Els beneficiats, asseguren, seran ells, però també el PSOE, com va concedir ahir el mateix Casado. "Per unes dècimes de vot, els últims escons que es concedeixen a cada província poden donar un canvi o continuïtat", va insistir, apel·lant al vot útil al seu partit per no perdre aquestes restes.
Una jugada de "risc"
A les files socialistes sí que s’han encès les alarmes, perquè menys de 42 escons li complicaria sobre manera les coses a Díaz; per això ha sigut la mateixa candidata qui en els últims dies s’ha encarregat d’agitar el fantasma d’un govern "xenòfob i masclista" amb Vox, i que no deixi de buscar una mobilització massiva. El seu temor és que el votant socialista menys il·lusionat s’acabi quedant a casa, perquè sap que el seu equip guanyarà. D’aquí les seves crides a la militància perquè vagin porta a porta per "guanyar, però guanyar bé". És més, després d’uns primers moments reticent a contaminar el discurs andalús, ha acabat reconeixent que la seva victòria a Andalusia servirà de "dic de contenció a la dreta" i facilitarà al PSOE guanyar "amb una majoria més àmplia" en les generals i continuar, per tant, governant. No obstant, molts entre els socialistes no oculten que treure a lluir Vox podria ser una jugada de "risc" a l’animar el vot ultraconservador, i aconseguir que les dretes sumin i impedeixin al PSOE assolir les quatre dècades al capdavant de la Junta d’Andalusia.
