Absoltes dues activistes de Femen per encadenar-se a l'altar de l'Almudena

El Jutjat Penal número 23 de Madrid ha absolt les dues activistes de Femen dels diversos delictes d’odi i contra els sentiments religiosos de què estaven acusades per encadenar-se el juny del 2014 a un crucifix de la catedral de l’Almudena, argumentant que el que van fer va ser "defensar una idea".

L’Ana i la Carlota es van asseure el 16 de novembre passat al banc dels acusats a instàncies d’una denúncia de l’Associació d’Advocats Cristians. Reclamava dos anys de presó per a les acusades.

Les activistes van ser detingudes per membres de la Policia Nacional el juny del 2014 després de reivindicar el dret a l’avortament lliure de les dones amb una inscripció pintada al tors que deia: "Llibertat per avortar".

"Defensar una idea"

En la seva sentència, a la qual ha tingut accés Europa Press, el jutge estima que no s’han produït els fets objecte del procediment i manifesta que el que van fer les acusades va ser "defensar una idea, la del dret a l’avortament".

El jutge desmunta el delicte d’odi, ja que no hi ha cap expressió de les acusades que, per la via de la humiliació, el menyspreu, l’insult o el descrèdit dels catòlics promogui a tercers discriminar-los, odiar-los, humiliar-los, considerar-los de pitjor condició, i, menys encara, actuar en forma violenta contra ells.

Sense profanació

Notícies relacionades

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Una carta redactada pel president

De la mateixa manera, el magistrat entén que no s’ha produït en aquest cas cap delicte contra els sentiments religiosos, ja que no hi va haver contacte físic amb el crucifix de l’altar central de la catedral de l’Almudena i que, quan es van produir els fets, no es feia cap acte de culte, per això no se’n va interrompre cap i tampoc es va produir cap dany material pel qual pogués considerar-se violat el temple.

Tampoc considera que hi hagués una profanació que afectés el dret fonamental a la llibertat religiosa dels catòlics en qualsevol dels seus vessants, ni escarni ni burla als dogmes de la religió catòlica, sinó una posició pública davant de la modificació que en aquell moment es plantejava en la societat sobre l’avortament, que encarna directament la llibertat d’expressió.