La llei d'indults es troba en plena (i polèmica) reforma al Congrés

Dimarts passat, mentre el Congrés votava una moció de Ciutadans sobre la futura i suposada concessió d’indults als líders independentistes empresonats, a les portes del Congrés esperava un autobús de la plataforma encoratjada pel partit taronja, Espanya Ciutadana, amb les cares de Junqueras i Puigdemont i gruixudes lletres blanques en les quals es podia llegir “indults no”. Si el cavall de batalla de PP i Cs després de la moció de censura van ser els “socis separatistes” que havien posat Pedro Sánchez a la Moncloa, ara ho és la possibilitat que el president del Govern “torni el favor” a ERC i PDeCAT en forma d’indult. Un indult a uns polítics en presó preventiva sobre els quals encara no pesa cap condemna i que ha enfangat el debat al Congrés amb crits de “colpistes” i “feixistes”, l’expulsió de Gabriel Rufián del ple i fins i tot l’acusació al seu company Jordi Salvador d’haver escopit el ministre d’Exteriors.

El Govern defensa que comprometre’s a negar la possibilitat d’indult als líders del procés seria contrari a la llei actual, que indica que pot aplicar-se “per a tota mena de reus” sense excepcions. I aquest argument li ha servit per no haver de pronunciar-se en un sentit o un altre. Ara, Ciutadans vol traslladar el debat als carrers i va convocar una manifestació aquest dissabte a Madrid. El mateix farà el partit d’ultradreta Vox una setmana més tard.

Reforma que canvia d’interès

El debat sobre els indults als presos independentistes arriba amb la reforma de la llei que la regula i que està encallada en la Comissió de Justícia del Congrés. I és aquí on el PP ha centrat la seva batalla. La reforma parteix d’una iniciativa del PSOE el 2016 que pretenia eliminar la possibilitat d’indultar condemnats per violència de gènere o càrrecs públics sentenciats com a corruptes. I això inclou la malversació, que sobrevola sobre els líders independentistes.

Ningú contemplava llavors que Catalunya acabaria emportant-se el protagonisme en una reforma que sorgia com a antídot a allò que eternament se situava entre els principals problemes dels ciutadans: la corrupció. Els populars van introduir una esmena per vetar els indults als condemnats per rebel·lió o sedició, amb la vista posada en el procés. Cs, en canvi, no ha afegit cap esmena en aquesta línia. Ara, després que la iniciativa hagi estat adormida des de febrer, PP i Cs acusen de “bloqueig” els socialistes, que han sol·licitat la compareixença d’experts dilatant de nou el procés.

¿Han de sol·licitar els condemnats ser perdonats?

Fins a tres vegades va negar Joan Tardà que els membres d’ERC demanin un indult en cas de ser condemnats. “Mai, mai, mai”, va dir a Onda Cero. Però la llei, tal com està ara redactada, no exigeix que sigui el pres qui iniciï el procediment.

La llei obliga el Govern a sol·licitar un informe sobre la conducta del penat al cap de la presó on compleixi la condemna, escoltar les recomanacions del fiscal i demanar també un informe previ al tribunal sentenciador, que en el cas dels polítics catalans és el Suprem, en el qual aquest es pronunciï sobre si considera convenient o no l’indult. No és públic i tampoc vinculant, per la qual cosa l’Executiu pot fer-hi cas omís.

Alguns dels grups han aprofitat les seves esmenes ara en tramitació per matisar aquest punt: la iniciativa socialista demana que l’informe del tribunal sentenciador hagi de ser favorable només en cas d’indult total. El PNB esmena l’article per incloure que l’última paraula la tingui el Govern, mentre que precisament ERC pretén que no es pugui concedir qualsevol tipus d’indult si no és amb un informe favorable del tribunal sentenciador.

L’article 6 de la llei recull que la pena d’inhabilitació dels càrrecs públics no es considera indultada llevat que així ho indiqui el Govern expressament. I cap partit ha plantejat modificar aquest punt en les seves esmenes.

El cas del conductor kamikaze

Notícies relacionades

La fiscalia demana arxivar la causa de Begoña Gómez

El PSOE es mobilitza per empènyer Sánchez a no deixar la presidència

A més, quan es concedeix la mesura de gràcia no hi ha marxa enrere. Pot ser impugnat davant del Tribunal Suprem, però sols per una qüestió formal. És el que va passar en un dels indults més polèmics de la legislatura passada: l’Executiu va eximir part de la pena d’un conductor kamikaze valencià que va causar la mort d’un jove en un accident de trànsit. El Suprem va admetre el recurs de la família de la víctima, va anul·lar la mesura de gràcia, i va donar tres mesos al Govern per tornar a indultar el conductor; aquesta vegada assenyalant les «raons de justícia, equitat o utilitat pública» que exigeix la llei. Però el Govern no ho va fer. Més enllà del contemplat en la llei, feia mesos que l’opinió pública vigilava els ja llavors polèmics indults, i el seu ús era cada vegada més limitat.

El 2017 es van concedir 26 indults, la xifra més baixa en els últims 10 anys i molt lluny dels 501 de l’any 2012. Tot i que Mariano Rajoy es va comprometre a no indultar condemnats per corrupció, 6 dels 26 complien penes per prevaricació, un delicte que el CGPJ (Consell General del Poder Judicial) inclou en aquesta categoria. Encara així, lluny queden els temps en què els dos ministres socialistes condemnats per detenció il·legal i malversació, José Barrionuevo i Rafael Vera, van ser indultats amb el Govern d’Aznar.