Ernest Maragall s'acomiada amb noves 'ambaixades' i un pla per incidir a Europa

Ernest Maragall abandonarà la Conselleria d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència satisfet per haver encapçalat la reobertura de les principals ‘ambaixades’ catalanes i per haver ideat un pla perquè Catalunya es resituï i incideixi en la Unió Europea (UE). 

I és que el mateix dia que anuncia davant de l’Executiu la seva marxa per presentar-se a les eleccions municipals i intentar aconseguir la vara barcelonina, el Govern li dona el seu plàcet i aprova en la reunió del Consell Executiu la inauguració de sis delegacions més que allarguen la xarxa d’oficines de la Generalitat a l’exterior: Països Nòrdics, Balcans, Europa Central, Portugal, Països Bàltics i Mediterrani –que s’ubicarà a Beirut (Líban)–. Aquestes dues últimes són de nova creació, mentre que la resta ja existien però van ser clausurades arran de l’aplicació de l’article 155 a Catalunya. Una altra novetat és que la seu als Països Nòrdics se situarà a Estocolm i no a Copenhaguen com fins aleshores. 

Maragall ja va donar la benvinguda, de nou, a les ‘ambaixades’ catalanes a Washington (Estats Units), Berlín, Londres i Roma, i va vetllar per una ràpida reobertura de les de França i Suïssa. Una activitat que va prometre no cessar malgrat l’informe no vinculant del Ministeri de l’Interior. També va frenar, encomanat per Quim Torra, la dissolució del Diplocat. Però no ha volgut anar-se’n sense deixar lligada una iniciativa pròpia.

'Pla Europa'

El convenciment europeista de Maragall va impregnar tot el seu departament. Va ordenar dissenyar un pla per buscar a Catalunya un lloc a la UE, aventurar-se en una bretxa que li permeti "afirmar la seva presència i influir" en el rumb de la institució supranacional, que es presenta aquest dimarts.

La seva pretensió, exposada sota el títol 'Pla Europa', s’endinsa en la necessitat d’erigir Catalunya com un soci "competent, solvent i compromès" i vetllar perquè la ciutadania recuperi la confiança en unes institucions danyades per la desafecció.

Prenent com a referent el 'Libro blanco sobre el futuro de Europa' elaborat per la Comissió Europea (CE) el març del 2017, Exteriors posa en marxa la redacció del seu 'Llibre verd’, un retrat de la visió interdepartamental del Govern sobre aquesta institució. La CE va recollir diferents escenaris que resumien el ventall de perspectives de futur de l’ens i va situar els principals àmbits de reflexió: la unió econòmica i monetària, la dimensió social, les finances europees, la seguretat i la defensa i la globalització. Des de l’Executiu català proposen explorar una nova via: apostar per més integració en una Europa renovada que sigui capaç de superar la seva crisi de legitimitat i respongui als interessos de la ciutadania, diluint l’enroc dels Estats, amb una "unió econòmica, monetària i política", una política de veïnat i agendes globals.

Notícies relacionades

Un finançament que no convenç

Aliança Catalana, el sobiranisme d’ultradreta

Per la seva part, el Govern pretén contribuir a la UE encapçalant una estratègia digital, presentant models de participació, publicitant la renda mínima garantida, la convivència del plurilingüisme, la formació professional dual, i aportant fons al pressupost europeu, entre altres iniciatives.

La seva mirada serà discutida a través d’un procés de participació obert a la ciutadania amb el recolzament d’entitats que ja aborden la qüestió. Aquesta fase es prolongarà fins a les eleccions al Parlament Europeu, que se celebraran el 26 de maig. La recopilació de totes aquestes aportacions es maquetarà en el 'Llibre blanc', la compilació d’idees definitiva, una carta de presentació que el Govern utilitzarà per guiar les seves actuacions a Europa. Aquest projecte serà el que haurà de pilotar ara el nou inquilí a Exteriors.