Units Podem vol forçar per llei que Franco i Primo de Rivera siguin reinhumats en recintes privats

Units Podem esmenarà la reforma de la llei de memòria històrica que es tramita el Congrés per intentar tancar la porta que les restes de Francisco Franco acabin en qualsevol espai públic, igual com les del fundador de la Falange, José Antonio Primo de Rivera, que reposen també a l’altar major de la basílica del Valle de los Caídos i que el grup confederal sol·licita que siguin, així mateix, tretes d’allà.

Així ho proposen en una de les més de 60 esmenes que presentaran en la reforma de la norma en el Congrés i que va impulsar el Govern l’estiu passat quan va aprovar el decret per donar cobertura jurídica a l’exhumació de Franco, una operació per a la qual encara no hi ha data i davant de la qual han sorgit dificultats, com l’afany de la seva família de traslladar les restes a la cripta que tenen a la catedral madrilenya de l’Almudena.

El PSOE també presentarà esmenes per evitar que el dictador acabi enterrat al centre de Madrid i pugui rebre homenatges. El seu objectiu és dissuadir la família d’això, perquè sigui reinhumat en un cementiri. Però Units Podem va més enllà i en les esmenes planteja que Franco i també Primo de Rivera siguin ubicats en un emplaçament de "caràcter privat" que designin els seus drethavents.

En aquest sentit, volen que la llei de memòria deixi clar que les restes dels dosno podran dipositar-se "en cap cas en espais d’ús públic o en llocs que per la seva singular ubicació, construcció o interès turístic puguin convertir l’emplaçament en lloc de commemoració, homenatge o enaltiment de la dictadura, els seus dirigents o el feixisme".

Exhumar les víctimes de la cripta

Aquests actes quedaran, en tot cas, prohibits en la nova ubicació i, si els familiars no elegeixen un lloc d’acord amb el que marca la norma, serà el Govern el que triarà el lloc per a la reinhumació. A més, especifiquen en les seves esmenes que tant l’exhumació com la reinhumació s’hauran de fer en la intimitat familiar, sense honors fúnebres militars o celebració de cap tipus d’acte oficial o de caràcter polític.

Units Podem planteja també que s’atenguin totes les reclamacions i peticions d’exhumació dels familiars de les víctimes les restes mortals de les quals són a la cripta de la basílica. Una comissió cientificotècnica haurà d’estudiar l’estat de les restes que hi ha i decidir quina forma es dona al futur emplaçament d’aquestes, respectant l’aconfessionalitat de l’Estat i el conjunt de confessions religioses sense que cap tingui preeminència sobre una altra.

En el capítol de sancions Units Podem vol ampliar les de caràcter molt greu per incloure expressament com a tal l’incompliment de l’obligació d’exhumar Franco i Primo de Rivera en les condicions que ells defensen, així com permetre en locals o espais públics o privats oberts al públic actes que tendeixen a justificar els crims de la dictadura franquista, els seus responsables o s’inciti a la violència i hostilitat contra les víctimes o col·lectius vulnerables per qüestió de gènere, ideologia, orientació sexual, origen ètnic i nacional. La imposició d’aquestes sancions, a més de multes, podran comportar el tancament o clausura d’aquests locals.

Demolir la creu

Per al procés de resignificació del Valle de los Caídos, Units Podem proposa l’obertura d’un concurs públic internacional que compti amb la participació de víctimes i associacions. Insisteixen que s’ha d’eliminar "qualsevol expressió i connotació franquista", desmantellar o demolir la gran creu que el presideix i prohibir els actes d’homenatge als que van promoure el cop d’Estat del 18 de juliol del 1936 i van recolzar el franquisme.

Moltes de les esmenes recullen les propostes compilades per Esquerra Unida en una proposició de llei sobre aquesta matèria registrada al juny i que encara no ha sigut debatuda en el ple del Congrés.

En una altra, el grup confederal advoca per incloure en la llei una disposició addicional per declarar nul·la part de la llei d’amnistia del 1977, concretament, aquells apartats que amnistien els delictes i faltes que pot ser que cometessin les autoritats, funcionaris i agents de l’ordre públic que van investigar causes polítiques en la dictadura i, en general, els que van cometre contra l’exercici dels drets de les persones.

Crims inamnistiables

Units Podem considera que aquests articles no haurien d’haver estat mai interpretats pels tribunals com una amnistia respecte a crims de guerra, de lesa humanitat o genocidi comesos per funcionaris públics. Atès que segons el dret internacional són inamnistiables i imprescriptibles, aposta per declarar nuls aquests articles perquè es puguin investigar aquests crims en tribunals espanyols.

Una altra de les esmenes persegueix la denúncia i derogació del Concordat i els Acords amb la Santa Seu i la seva substitució per un acord bilateral amb el Vaticà basat en els principis de laïcitat i igualtat entre dones i homes. "Espanya no pot permetre’s més temps tenir en vigor un acord l’origen del qual està en el firmat per una sanguinària dictadura militar amb l’Estat del Vaticà", argumenten, alhora que denuncien la col·laboració de l’Església amb la sublevació i el règim, i demanen el final dels "beneficis i privilegis" que té gràcies a aquests acords malgrat que Espanya sigui un Estat oficialment aconfessional.

Notícies relacionades

Barcelona retirarà la medalla de la ciutat a Francisco Franco

Franquistes i antifeixistes es creuen avui al Valle de los Caídos

El grup confederal demana, també, una disposició addicional destinada a recuperar el Pazo de Meirás com a patrimoni públic declarant la il·legitimitat i nul·litat de la seva adquisició per Franco, que el va utilitzar com a residència d’estiu i ara està en mans dels seus hereus. L’objectiu és que es recuperi i mitjançant conveni amb l’Ajuntament de Sada s’utilitzi per a afers relacionats amb la memòria històrica.

També demanen la creació en tres mesos d’una fiscalia especial per a les desaparicions forçoses i la sostracció forçada de menors, la supressió de les condecoracions i títols nobiliaris a afins al règim i la declaració de nul·litat i desistiment d’efecte jurídic de tots els consells de guerra sumaríssims i les corresponents sentències, instruïts per causes polítiques a l’Estat espanyol pel règim franquista des del 17 de juliol del 1936.