Jamal Zougam, condemnat per l'11-M, declara pel 'front de presons'

El condemnat en sentència ferma pels atemptats de l’11 de març del 2004 a Madrid Jamal Zougam presta aquest dijous declaració davant del titular del Jutjat Central d’Instrucció número 1 de l’Audiència Nacional, Santiago Pedraz, per la seva implicació en l’anomenat ‘front de presons’ gihadista, una xarxa de relacions establerta per via epistolar entre presos de 17 presons de tot el país desmantellada l’1 d’octubre passat.

Segons fonts jurídiques, Zougam, sentenciat a 42.922 anys de presó com a autor dels191 assassinats de l’11-M, serà una de les cinc persones que prestaran declaració per videoconferència en relació amb aquesta xarxa que presumptament liderava també des de la presó Mohamed Achraf, que ultimava la seva condemna per pertinença a organització terrorista quan l’operació es va desencadenar.

De fet, Achraf va ser un dels primers a prestar declaració. Ho va fer l’11 d’octubre passat i el jutge Pedraz va dictar sobre ell presó provisional, ja que pocs dies després havia de sortir en llibertat. En aquella compareixença per videoconferència, es va negar a respondre a la fiscalia i al jutge, però va insistir que l’únic que tenien contra ell era la seva religió, perquè, segons la seva opinió, el sistema persegueix els musulmans.

Afinitat amb l’Estat Islàmic

La investigació apunta que intentava organitzar una espècie de front d’afins a l’Estat Islàmic, captant nous adeptes i reforçant les conviccions dels condemnats ja acòlits, i per fer-ho se servia tant de cartes en què els animava a "seguir en la lluita" i que arribaven a les presons per correu ordinari, com de notes ocultes i missatges de veu que transmetia a través de tercers, de vegades, presos, de vegades, familiars o amics que anaven a visitar-lo. Intercanviava missives des d’almenys el 2014.

Entre aquestes cartes, que són fotocopiades a les presons, ja que en molts casos es tracta de presos d’un règim especial, que tenen les comunicacions intervingudes, en figura almenys una en què responia a una carta prèvia de Zougam, d’acord amb les fonts jurídiques consultades, cosa que ha situat el condemnat per l’11-M dins del grup de 23 presos que estan sent investigats com a part de la xarxa.

Les fonts jurídiques consultades expliquen que no tots seran encausats, ja que en molts casos van rebre la carta d’Achraf però no van voler contestar als seus comentaris sobre religió i la importància d’estar units i continuar forts i en la lluita. No hi havia en aquestes cartes al·lusions directes a la violència o al terrorisme, ja que emissari i receptor són sempre conscients que les comunicacions estan intervingudes, però sí que estaven il·lustrades amb un segell que, en teoria, dibuixava el mateix Achraf: una bandera de l’Estat Islàmic lleument modificada.

Hassan el Haski no va arribar a contestar

És el que va argumentar davant del jutge un altre condemnat per l’11-M, Hassan el Haski, el 29 d’octubre passat: va rebre una missiva, no li va semblar que contingués res extraordinari, però no va contestar mai, segons expliquen fonts presents en l’interrogatori.

Sí que hi havia, no obstant, un fet nou en aquella carta en comparació amb la resta. Per a El Haski, Achraf va anotar el telèfon de la presó en què es trobava, instant-lo a posar-se en contacte amb ell. No consta fins ara en la investigació que arribés a trucar-li a la presó.

Notícies relacionades

Reclusos de la presó de joves van celebrar els atemptats del 17-A l'endemà de la matança

Ni un gihadista menys

En total, 11 persones han declarat ja davant de Pedraz per aquests fets, incloent-hi Achraf i tres persones més que els investigadors situen a la 'cúpula' d’aquesta incipient xarxa: Karim Abdeselam Mohamed, Mohamed el Gharbi i Abdelghani Zarrouri, un condemnat per violència de gènere que ja va arribar a la presó queixant-se d’un sistema que penalitza el fet de matar una dona.

Queden per fer una desena de declaracions més i una instrucció que es preveu llarga per l’abundant documentació intervinguda, entre les comunicacions intervingudes pels mateixos serveis penitenciaris i les anotacions confiscades en els registres de les 28 cel·les d’aquestes persones, que ha de ser traduïda, posada en correlació temporal i analitzada.