La CUP obre la porta a presentar-se a les eleccions europees

La CUP reobrirà aquest dissabte a Perpinyà (França) un dels debats que fins ara estaven segellats en el si de l’organització: la seva concurrència a les eleccions europees. Els anticapitalistes havien rebutjat les últimes oportunitats electorals d’obtenir representació a Brussel·les, però la situació política a Catalunya sembla haver propiciat un canvi d’opinió en les seves bases.

Les assemblees territorials han plantejat els seus documents, un total de nou, a instàncies del secretariat nacional, i les posicions són enfrontades. La decisió del partit es decidirà en una votació "arbre" fins que es confrontin els dos escrits majoritaris, que hauran de provar d’encaixar-se fins a aconseguir el consens. Segons fonts del partit, la principal clau del desacord són les "aliances". I és que, segons apunten altres veus del partit, hi ha assemblees que es descanten per una candidatura amb EH Bildu, BNG i SAT andalús, mentre que d’altres es neguen a una "coalició clàssica" i prefereixen forjar un "nou espai polític" que superi les seves sigles.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

La Guàrdia Civil afirma que Zaplana va teixir una xarxa de blanqueig

Segons ha avançat el diari ‘Ara’ i ha confirmat EL PERIÓDICO, en un dels nou escrits presentats es deixa caure que el candidat hauria de ser una persona "exiliada", per la qual cosa es podria tractar-se d’Anna Gabriel, desplaçada a Suïssa. Fonts de la CUP indiquen que en el text no hi apareix el seu nom, que "no hi ha cap nom sobre la taula", i recorden que en cas que el consell polític es decanti pel ‘sí’ a les europees, s’hauria de pactar amb quina fórmula i finalment Gabriel hauria de decidir si accepta l’oferta.  

Els partidaris de presentar-se a les europees al·leguen que és una "oportunitat" per a la "internacionalització del procés i per denunciar la repressió", i critiquen que Carles Puigdemont acapari tot l’espai mediàtic a Europa. D’altra banda, els que el rebutgen mantenen que s’han de centrar en les municipals, la seva principal aposta, i blindar un discurs forjat fins ara contra les institucions europees.