¿Quins efectes té la sentència d'Estrasburg sobre Otegi?

El Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg (TEDH) ha sentenciat aquest dimarts que Espanya no va donar un judici just a Arnaldo Otegi en el 'cas Bateragune', procés judicial per la reconstrucció de Batasuna pel qual va complir una condemna de sis anys i mig de presó.

¿Quines conseqüències té per a Espanya la condemna?

La decisió no té efectes pràctics perquè el tribunal, a diferència d’altres ocasions, no ha imposat cap multa a l’Estat ni cap altra mesura a favor dels damnificats. Per exemple, en la sentència que va tombar la denominada 'doctrina Parot', el 2013, Estrasburg va ordenar la posada en llibertat immediata de l’etarra Inés del Río. En altres casos, el TEDH ha optat per imposar sancions econòmiques a Espanya, però aquesta vegada no ha sigut així, per la qual cosa ni el Govern ni la justícia espanyola tenen l’obligació de pronunciar-s’hi.

¿Què pot fer ara Otegi?

L’exlíder de Batasuna va ser condemnat a sis anys i mig de presó i a10 anys d’inhabilitació. La pena de presó ja la va complir en la seva integritat, però la suspensió per a càrrec públic li caduca l’any 2021. Aquesta inhabilitació li impediria presentar-se a les eleccions basques de l’any que ve, però fonts judicials asseguren que podria presentar un recurs de revisió davant del Tribunal Suprem reclamant que se li aixequi la suspensió, invocant la sentència d’Estrasburg.

¿Quantes resolucions adverses del TEDH acumula Espanya?

Espanya és un dels països de la UE amb menys reclamacions i condemnes als tribunals europeus, segons una estadística del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Un exemple, l’any passat Estrasburg va dictar 1.068 sentències, de les quals només sis van correspondre a casos espanyols i la majoria van estar relacionades amb els drets a un judici just i a la vida privada i familiar. No obstant, l’Estat sí que ha patit diversos revessos significatius del TEDH en qüestions relacionades, sobretot, amb el conflicte basc.

En aquest 2018, el tribunal d’Estrasburg ha condemnat Espanya en diversos casos. Al gener va fallar a favor dels dos membres d’ETA que el 2006 van fer explotar una furgoneta bomba a la T-4 de Barajas. L’atemptat va causar la mort de dues persones, en va ferir una vintena i va provocar importants danys en la infraestructura de l’aeroport madrileny. El TEDH va considerar provat que Igor Portu i Mattin Sarasola van patir tractes inhumans i degradants després del seu arrest per la Guàrdia Civil el 2008, i va obligar l’Estat a indemnitzar els dos terroristes amb 30.000 i 20.000 euros, respectivament, per danys morals.

Notícies relacionades

Estrasburg sentencia que Arnaldo Otegi no va tenir un judici just

La justícia belga consultarà el tribunal de la UE abans de pronunciar-se sobre l'entrega de Valtònyc

Al març, el TEDH va dictaminar que la pena de presó imposada a dos manifestants que van cremar a Girona una foto dels Reis el 2007 "va constituir una ingerència en la llibertat d’expressió que no va ser proporcionada amb la finalitat perseguida", per la qual cosa va condemnar Espanya a indemnitzar els demandants amb els 2.700 euros de multa i9.000 euros més en concepte de despeses i honoraris. No obstant, un mes després, el mateix tribunal va rebutjar suspendre els requisits que el TC va fixar per investirCarles Puigdemont.

Però Estrasburg també ha condemnat Espanya aquest any, per exemple, per no protegir els seus ciutadans contra els sorolls nocturns provocats per bars i discoteques, a partir de la demanda d’un ciutadà de València, que va ser indemnitzat amb més de 13.000 euros per considerar que s’havia violat el seu dret a la vida privada i familiar. I també hi va haver sentència adversa per no protegir la privacitat de cinc caixeres d’un supermercat que van ser acomiadades després de ser gravades per una càmera, l’existència de la qual desconeixien, mentre robaven productes. Van rebre 4.000 euros per danys morals i entre 500 i 600 euros per despeses i costes.