Torra busca a l'exterior un recolzament que Maragall jutja prematur

El factor exterior és una de les claus de l’èxit o no del procés sobiranista. Com és conegut, i va admetre de nou aquest mateix dimecres el president Quim Torra en la seva conferència a Ginebra (Suïssa), la resposta dels Estats a la demanda d’autodeterminació de Catalunya és, en el millor dels casos, el silenci. Amb tot, la intenció del president no és cap altra que la de potenciar a partir d’ara el front exterior, buscant una mediació internacional al conflicte català.

No obstant, la seva estratègia ha topat d’entrada amb dos esculls, un d’extern i un altre intern. L’exterior, l’escàs ressò que de moment té la seva agenda internacional (i valgui el viatge a Suïssa com a exemple). L’intern, a voltes amb la difícil cohabitació entre postconvergents i republicans en el Govern, és l’esmena plantejada pel conseller d’Exteriors Ernest Maragall aquest mateix dijous, advertint que abans de buscar socis al món, el sobiranisme ha de fer els deures a casa i superar el 50% de recolzaments.

La majoria social, una de les claus de la qüestió independentista, aflora de nou. És coneguda la posició de Torra: Sí que existeix tal majoria, en vista del resultat del 27-0 i de les eleccions del 21 de desembre. No opinen el mateix a ERC. I això lesiona el pla exterior. Un pla que ha passat aquests dos dies per un viatge a Suïssa en el transcurs del qual han arribat les paraules de Maragall en una entrevista a la BBC. Paraules sobre les quals ha sigut preguntat Torra en unes breus declaracions en un tren de Ginebra a Zuric. Torra ha optat per evitar la resposta.

En canvi, el president ha preferit centrar-se a insistir en la necessitat d’una mediació internacional. L’hi ha plantejat al principal interlocutor polític que ha tingut durant el seu viatge: el president del cantó de Zuric, Thomas Heininger. Amb ell s’ha entrevistat al final d’un viatge l’epicentre del qual ha sigut la conferència a la Universitat de Ginebra en la qual tampoc hi va haver assistència política o institucional destacada més enllà d’una representació dels valons belgues.

Així, les entrevistes més destacades de la visita a Suïssa han sigut les mantingudes amb la secretària general d’ERC, Marta Rovira, i la dirigent cupaire Anna Gabriel. Totes dues trobades envoltades de discreció i sense més recorregut polític que el de mostrar la solidaritat de Torra amb els "exiliats". Fins i tot la CUP aquest dijous llançava aigua al vi a la transcendència de la reunió.

El front estatal

Amb tot, Torra té intenció de persistir en la seva estratègia exterior, en la qual el Consell de la República tindrà un paper destacat. Un Consell que es crearà en pròximes dates. I mentrestant, en les relacions amb el Govern del PSOE, noves mostres de distanciament. En les breus declaracions al tren, Torra ha advertit de nou el Govern de Pedro Sánchez que si no retira els recursos al Tribunal Constitucional contra les lleis socials del Parlament, en especial la 24/2015 sobre pobresa energètica i vivenda, el Govern tornarà a aprovar aquestes normatives.

Notícies relacionades

Maragall creu que l'independentisme ha de superar el 50% per buscar recolzament internacional

La querella del nòvio d’Ayuso s’admetrà

"Desgraciadament no tenim retorn de l’Estat en aquest tema i, tal com ens vam comprometre, estem a punt de presentar el pla d’execució d’aquests recursos; alguns s’han aixecat, d’altres s’aixecaran, peròcomplirem els terminis que ens marquem en la resolucióque es va aprovar a la Cambra per part de la majoria independentista", ha destacat.

"Continuem pensant que hem de complir la resolució del Parlament i ens reafirmem que aprovarem els continguts de les lleis socials suspeses molt aviat", ha afegit el president.