04 d’ag 2020

Anar al contingut

INVESTIGACIÓ

Rajoy va ordenar preparar en secret el 155 setmanes després del 9-N

Santamaría va dissenyar des del 2015, en paral·lel, la resposta judicial i la intervenció de Catalunya

Hi va haver multitud de cites discretes i Maza, llavors fiscal general, va participar en algunes lligades a l'1-O i la DUI

Gemma Robles

Rajoy va ordenar preparar en secret el 155 setmanes després del 9-N

JOSE LUIS ROCA

La pseudoconsulta que es va celebrar el 9-N amb Artur Mas a la Generalitat i Mariano Rajoy al Govern no va conduir a l’autodeterminació, però va suposar un abans i un després per als polítics a Barcelona i a Madrid. Les dues parts –que fins poc abans de la consulta i al costat del PSOE van mantenir reunions secretes, a través de mitjancers, a la recerca d’acostament– van assimilar que si hi havia segon intent de referèndum el xoc de trens seria inevitable. Que l’enfrontament entre institucions catalanes i de l’Estat seria llavors de més substància i, per tant, hi podria haver conseqüències als carrers i als tribunals.

Amb aquesta certesa sobre la taula Rajoy va aguantar, els dies posteriors al 9-N, les crítiques que li van ploure des de dins i fora del PP per permetre una votació en urnes i no actuar amb “contundència”. Però en privat i amb sigil començava aquell hivern del 2014 a dissenyar-se a la Moncloa i a Hisenda, segons ha confirmat a EL PERIÓDICO, l’embrió del que acabaria sent el pla d’intervenció de Catalunya, a més d’una potencial resposta jurídica a un segon intent de referèndum. Les dues coses es van preparar alhora.

Van començar les reunions per ordre del president, que es van estendre durant el 2015 fins a l’arribada de les següents eleccions generals i es van recuperar després el 2016. En unes taules anava prenent cos el 155 i en d’altres es dissenyava una proposta operativa, d’intel·ligència i jurídica davant de les accions que se sabien o intuïen des del Govern que podia protagonitzar l’independentisme.

Preocupació per la imatge internacional

La majoria d’aquestes cimeres les dirigia la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría i hi anaven passant o coincidint, segons la qüestió a tractar, responsables del CNI; el mort fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza; el coronel Diego Pérez de los Cobos –coordinador de l’operatiu policial de l’1-O– i alguns juristes i tècnics dels ministeris considerats de confiança de la Moncloa. A més, participaven en les cites José Luis Ayllón, el llavors secretari d’Estat de relacions amb les Corts i després cap de gabinet de Rajoy, i altres membres de l’àrea de vicepresidència, inclòs Roberto Bermúdez de Castro, que es va incorporar a l’equip el 2016 i va ser elegit, posteriorment, supervisor del 155 a Catalunya.

El president no va participar en les esmentades reunions, però era informat dels avenços i prenia les decisions fonamentals al costat de Santamaría, que el mantenia al corrent. El que sí que va fer Rajoy va ser donar unes directrius bàsiques que, segons els consultats, es van respectar al peu de la lletra: obligació de mantenir el secret d’aquests preparatius i que la resposta jurídica fos integral. Sobre el 155, que fos pensat per ser recolzat pel PSOE, que no aixequés suspicàcies per excessiu en la comunitat internacional i que generés la mínima tensió en la societat catalana. Tot i així, els interlocutors d’aquest diari asseguren que després de la negociació amb els socialistes es van rebaixar els plans d’intervenció de Rajoy i la seva número dos en temes com TV-3, els Mossos i el Parlament, on es pretenia un control més ferri. Des d’un inici, sostenen aquestes fonts, va quedar descartat decretar l’estat d’excepció i l’ús de la llei de seguretat nacional, malgrat que membres del Govern, segurament desconeixedors del que es cuinava a Moncloa amb tant sigil, van difondre aquesta tesi.

Trucada al Rei abans de la intervenció

A poc a poc es van anar desenvolupant les feines reclamades per Rajoy i l’encarregada de tirar-los endavant en el seu conjunt va ser Santamaría. La mateixa persona que en la dotzena legislatura va ser designada oficialment i públicament com a vicepresidenta (de nou) i responsable del dossier català i de l’operació diàleg a favor de l’acostament amb els independentistes. El seu interlocutor en la Generalitat va ser Oriol Junqueras.

Paradoxes de la vida, tots dos parlaven en les reunions que van mantenir de qüestions com els recursos al Constitucional contra lleis del Parlament o deute públic mentre l’un col·laborava en la preparació d’un procés que acabaria en DUI i l’altra capitanejava una duríssima resposta judicial i administrativa, que va acabar amb la intervenció de Catalunya. El 21 d’octubre del 2017 un Consell de Ministres extraordinari (i històric) va aprovar el 155, fins aleshores tabú en la política espanyola. Abans d’explicar-ho a la premsa, Rajoy va telefonar al Rei per explicar-li personalment els detalls. Mentrestant, en una altra sala de la Moncloa, l’equip de Santamaría es reunia amb el PSOE per continuar llimant un projecte que encara s’havia de tramitar en el Senat.