Exdirector de la Policia

Cosidó es desmarca de Villarejo: "El que coneixem és previ a la meva etapa"

El jutge Garzón anuncia querelles contra els mitjans de comunicació que van revelar la trobada i les gravacions entre l'excomissari i la ministra Delgado

Cosidó es desmarca de Villarejo: "El que coneixem és previ a la meva etapa"

JUAN MANUEL PRATS

3
Es llegeix en minuts
El Periódico / Agencias

El portaveu del Grup Popular en el Senat, Ignacio Cosidó, s’ha desmarcat aquest dimarts de l’excomissari José Manuel Villarejo, al qual només va saludar una vegada en els seus cinc anys com a director general de la Policia. A més, ha remarcat que les revelacions que s’estan coneixent aquests dies –com el dinar am b el jutge Baltasar Garzón i la ministra i llavors fiscal Dolores Delgado–, és una cosa "prèvia" a la seva etapa al càrrec que va ocupar des de finals del 2011 fins al 2016.

"Al cap de poc temps d’arribar a la direcció de la Policia em vaig trobar amb Villarejo a la porta del despatx, em va saludar, i aquesta va ser l’única relació o trobada que vaig tenir amb ell en els cinc anys com a director de la Policia", ha afirmat en una entrevista a Onda Cero.

Al ser preguntat si algú el va informar de les activitats extrapolicials de Villarejo i les seves empreses, Cosidó ha explicat que en un moment "determinat", que ha situat entre el 2014 i el 2015, hi va haver una informació periodística que va donar lloc que s’obrís una "informació reservada", que va posar de manifest "les empreses" que tenia l’excomissari. Segons ha prosseguit Cosidó, Villarejo va al·legar que havia tingut "gairebé 10 anys d’excedència als anys 80", que la majoria de les empreses es van crear en aquella etapa i que es tractava d’"una simple gestió del seu patrimoni personal".

Sobre el fet que es concedís el 2009 la medalla al mèrit policial amb distintiu vermell a Villarejo, Cosidó ha admès que aquestes medalles vermelles, a diferències de les blanques, són "selectes" i no passen del centenar cada any. En aquest cas, ha continuat, la proposta va ser del seu cap directe, el comissari Eugenio Pino, i l’hi va concedir el Ministre de l’Interior.

Robles "Venjança" 

La ministra de Defensa, Margarita Robles, considera que a Villarejo el mou la "venjança" en les gravacions en què assegura que l’actual secretari d’Estat del seu departament, Ángel Olivares, li va pagar perquè punxés els telèfons de l’entorn de José María Aznar, a finals dels anys 80, quan era president de Castella i Lleó.

Segons ha explicat als mitjans de comunicació després d’encapçalar l’acte d’entrega dels premis 'Vola amb la teva història', la titular de Defensa atribueix les gravacions sobre el seu número dos al cessament de Villarejo el 1995 de la Secretaria d’Estat d’Interior, quan ella ocupava aquest lloc en l’últim govern de Felipe González. "El vam fer fora [Olivares i ella] el 1995 de la Secretaria d’Estat", ha afirmat, i ha apuntat que desconeix d’on surten els àudios i la veracitat que tenen.

Per això, "per sanitat democràtica", ha reiterat la seva petició al jutjat que investigui "totes les actuacions necessàries". "L’Estat de dret no pot estar a mercè del que treguin determinats personatges de les clavegueres", ha sentenciat, i ha afegit que el Govern "no està preocupat" per possibles noves filtracions.

Garzón es querellarà

Notícies relacionades

L’exjutge Baltasar Garzón té intenció de querellar-se per injúries i calúmnies contra periodistes i responsables d’'El Confidencial' i 'Moncloa.com', que insta a reconèixer que han comès "fets constitutius de delicte contra el seu honor". En un comunicat, l’exjutge explica que la seva defensa legal va presentar aquest dilluns davant de jutjats de primera instància de Pozuelo de Alarcón i Madrid dues sol·licituds de conciliació prèvies a la interposició de querelles contra els digitals esmentats.

'El Confidencial' va ser el mitjà que va publicar que l’Audiència Nacional investigava una presumpta cita entre l’excomissari Villarejo i la ministra Delgado, i 'Moncloa.com' va difondre àudios gravats en un dinar que van compartir tots dos amb el mateix Garzón el 2009.