Lesmes admet que potser ha recaigut massa pes sobre els jutges

El president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes, és conscient que aquest serà l’últim acte d’obertura de l’any judicial en què participa en vista de la pròxima renovació de l’òrgan. Probablement per això ha sigut més directe que en altres ocasions amb les seves paraules i ha admès que "es podria pensar que potser ha recaigut massa pes sobre els jutges, una afirmació que comparteixen qui denuncia la 'judicialització' dels assumptes de naturalesa política."

És cert que Lesmes no ha pronunciat aquestes paraules juntament amb la de Catalunya, però sí just a continuació de la crítica que ha fet de "decisions judicials procedents d’altres Estats membres" que, "a l’interpretar de forma unilateral conceptes jurídics autònoms del denominat espai europeu de llibertat, seguretat i justícia", en clara referència a la decisió alemanya de no apreciar violència per acordar l’entrega de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont per rebel·lió. Lesmes va lamentar "la irremissible pèrdua de virtualitat de certs instruments de cooperació judicial" europea.

Desafecció per ignorància

Segons el president del Poder Judicial, "s’alimenta la desafecció del ciutadà respecte del poder judicial, sobre la desenfocada visió que cap jutge pot decidir en contra de la voluntat popular, demostrant un absoluta ignorància de la dimensió i del significat de l’Estat de Dret i de l’exercici democràtic de la llibertat". No obstant, va advertir que "tals assajos de disgregació entre Estat de Dret i poder judicial, lluny de debilitar els jutges, reafirman la seva operativitat per respondre amb eficàcia i absoluta independència a les envestides contra el marc que representa la Constitució".

"En vista de la postveritat, que persegueix la impunitat sota l’empara aparent de la voluntat popular, els ciutadans han d’adonar-se que la resposta del poder judicial s’encamina a evitar el mal que suposa desarborar ni més ni menys que tot un pacte de convivència intergeneracional", cosa que estenia un efecte "demolidor" per al sistema de llibertats".

Malgrat aquesta defensa del marc constitucional, Lesmes no va tenir objeccions en dir davant del Rei que "cap text constitucional ha de ser sinònim d’inamobilitat ni de petrificació". Va afegir que "tampoc cap institució, per molt important que sigui, és inalterable, ni cap llei, per molt fonamental que sigui, és irrevocable".

Defensa de magistrats atacats

Tot i que Lesmes no va esmentar l’instructor de la causa contra els líders independentistes catalans per rebel·lió, el jutge Pablo Llarena, sí que es va referir als "atacs personals" rebuts per magistrats, "encoratjats fins i tot per alguns responsables polítics", el que va considerar "censurable" en el marc del respecte constitucional. 

Va precisar que amb aquestes paraules no volia blindar el jutge contra la crítica, però va insistir que "les visions segades o partidistes que persegueixen el gratuït descrèdit de la institució judicial poden afectar" la seva llibertat d’ànim i assossec per exercir la seva responsabilitat constitucional de jutjar.  

Notícies relacionades

Feijóo crida a manifestar-se avui a Madrid "per la democràcia"

‘Las mil y una togas’ es planten 10 minuts