Sánchez s'assenta en el poder malgrat la pressió dels seus socis

Pedro Sánchez va pensar a deixar la política a finals del 2011, quan es va quedar a un lloc d’entrar alCongrés. També va considerar la possibilitat a la tardor del 2016, al ser obligat a dimitir pel seu propi partit. Ara és president del Govern. Fa 100 dies que és a la Moncloa, temps en què el PSOE s’ha enlairat en les enquestes i ell s’ha assentat en el poder, malgrat la pressió dels seus socis. 

Ningú sap quant durarà abans de convocar eleccions. Els membres de l’Executiu insisteixen en públic i en privat que volen esgotar la legislatura, portar-la fins al 2020, però alhora reconeixen que no hi ha res segur amb només 84 diputats socialistes, un exigu recolzament que els obliga a negociar cada mesura a diverses bandes.

Primer, amb Podem. El partit morat va néixer amb la vocació de desbancar el PSOE i va estar a punt d’aconseguir-ho, però la seva actitud és una altra en aquests temps. Pablo Iglesias, de qui Sánchez va dir després del seu frustrat intent d’investidura que l’havia “enganyat”, és ara el “soci preferent” de l’Executiu. Tot, des del nou Consell de RTVE al projecte de Pressupostos per a l’any que ve, es negocia primer amb ell. 

Iglesias va arribar a parlar aquesta setmana de “cogovernar” amb Sánchez, i el Govern va donar per bona l’expressió, però socialistes i morats no sumen. Necessiten elsnacionalistes bascos i catalans. Amb els primers l’aliança sembla sòlida. Amb els segons, tot és més difícil. 

Diàleg amb la Generalitat

ERC i el PDECat, que van recolzar Sánchez en la moció de censura, tenen un paper clau en aquesta legislatura, el futur de la qual passa en gran part perl’evolució de la crisi territorial. El cap de l’Executiu ha canviat aquí també la dinàmica de Mariano Rajoy. S’ha reunit amb el president, Quim TorraQuim Torra, durant una cita (se n’espera una altra a Barcelona aquesta tardor), en la qual tots dos van desplegar el seu to més conciliador. Ha reactivat les comissions bilaterals. I ha autoritzat el trasllat dels presos independentistes a presons catalanes. 

L’inici és prometedor, però la tardor calenta que prepara l’independentisme, començant per la Diada de dimarts, i sobre tot el procés judicial sobre el referèndum de l’1 d’octubre poden alterar tot l’escenari. ERC i el PDECat demanen a Sánchez que intercedeixi perquè la fiscalia retiri l’acusació de rebel·lió. L’Executiu contesta que el ministeri públic és autònom i no està disposat a fer aquest pas. Alhora, el PP i Cs, en plena pugna pel lideratge del centredreta, acusen Sánchez de “debilitat” davant el separatisme.

“Una condemna dura del Tribunal Suprem ho farà saltar tot pels aires. Nosaltres no podrem recolzar en aquesta condicions els Pressupostos, i això que creiem que uns nous comptes, més socials, serien bons per a tothom”, assenyalen els republicans. Els postconvergents, més allunyats del PSOE en matèria econòmica, tenen una posició similar. .

La rapidesa i els errors

Tot va molt ràpid a la Moncloa. Divendres passat, la portaveu de l’Executiu, Isabel Celaá, va presumir d’haver reactivat la política en “un temps rècord”. Un altre ministre afegeix: “Venim de Rajoy, que actuava com un administrador gris que no vol tocar res. El contrast no pot ser més gran”.

En aquests 100 dies, el Govern, entre altres mesures, ha tornat el caràcter universal a la sanitat, ha aprovatl’exhumació de Francisco Franco, ha ordenat acollir els immigrants de l’‘Aquarius’(cosa que no va impedir la posterior devolució al Marroc de 116 persones que van saltar la tanca de Ceuta) i ha activat el diàleg amb Catalunya. 

Notícies relacionades

Sánchez acorda amb Iglesias baixar impostos als autònoms i l'IVA

Sánchez i l'estratègia de l'escarment

Aquestes presses són les que expliquen, segons fonts del Govern, els errors comesos: del fitxatge com a ministre de Cultura de Màxim Huerta, que es va veure obligat a dimitir pels seus antics problemes amb Hisenda, als habituals canvis de criteri en fiscalitat, memòria històrica i venda d’armes.

En l’Executiu estan convençuts que cap d’aquestes ensopegades tindrà efecte a les urnes. En qualsevol cas, Sánchez maneja els temps. Pot convocar eleccions quan vulgui i ha col·locat el PSOE al capdavant.