01 juny 2020

Anar al contingut

VISITA A LA PRESÓ DE LLEDONERS

Oriol Junqueras, lluny d'Estremera

L'exvicepresident exhibeix fortalesa física i mental a la presó de Lledoners

El líder d'ERC instrueix els seus perquè s'allunyin del frentisme i tractin de bastir ponts amb els 'comuns'

Xabi Barrena

Oriol Junqueras, lluny d'Estremera

Marc vila

El Centre Penitenciari Madrid VII, a Estremera, i el de Lledoners es van inaugurar el mateix any, el 2008. Tot i que no ho sembli. El centre madrileny és i sembla una presó des del moment en què s’hi posa un peu. El del Bages forma part d’aquest disseny civil català que, sigui una guarderia, una escola o un centre cívic, acaben assemblant-se irremeiablement. Els polítics reclosos hi troben més confort. També en el paisatge. El verd i ondulat centre de Catalunya proporciona més pau que l’estepa mesetària. En tot, els presos són lluny, físicament i mentalment, d’Estremera

Aquest diari va observar canvis en Oriol Junqueras, en comparació amb la visita de desembre al centre madrileny. Potser només va ser el contrast entre el General Hivern, amb temperatures sota zero a la Meseta, i el pertinent refredat del pres, i la seva aparició en plena forma, fins i tot suat després de jugar a bàsquet i mostrant, orgullós, uns gastrocnemis (àlies bessons, a les cames). Potser va ser perquè el to tranquil, caut i apagat de la seva veu es va tornar, en aquesta ocasió, resolt, ferm i decidit.  Potser va ser perquè l’home que s’emmotllava a un medi hostil li ha pres ja la mesura. 

I no hi ha dubte. Junqueras mana del tot a ERC. Als col·laboradors els omple de deures. Les visites són un continu “fes això, fes això altre”. Renya amb gràcia (“¡Quines ganes tinc que alguna dia us deixin entrar gravadores i que així no se us oblidi el que us dic!”, diu). Només l’absència de la família, que veu en comptagotes, minva la seva enteresa.

Agrupats per actitud

El centre de Lledoners classifica els presos segons el comportament, no segons les faltes. Així, els polítics es troben en el mateix mòdul i es relacionen amb reclusos en presó preventiva o bé ja condemnats per tota mena de delictes, també de sang. Junqueras dorm sol en una cel·la. Es relaciona amb els altres polítics i els ‘Jordis’, especialment amb Raül Romeva i també amb Quim Forn, excompany de cel·la a Estremera.

Ha guanyat vehemència i ha deixat una mica de banda la seva retòrica d’equilibrista. Deixa anar el seu discurs polític sense embuts convençut que “la sentència” del judici per l’1-O “està dictada”. I posa l’accent al camí cap a la independència, que és irrenunciable. 

“No podem caure en la dinàmica de fronts. Cal esquivar la temptació de replicar a Ciutadans amb les seves pròpies armes perquè això és el que busquen. Cal teixir complicitats amb els que s’alineen amb la democràcia, encara que no siguin independentistes” va afirmar molt en la línia de l’article que va publicar dies després a EL PERIÓDICO.

L’exvicepresident es fa el desentès a qualsevol insinuació sobre el paper jugat per Carles Puigdemont en les 72 hores posteriors a la declaració d’independència. Manté que l’expresident juga el seu paper i que pot ser complementari al que es realitza a Catalunya. Tant pel Govern “com pels presos”. Es refereix al Consell de la República que l’exlíder de l’Executiu vol llançar a Bèlgica, d’una banda, i a la gestió del Govern, però també a les visites que reben els reclosos, per l’altre. No diu noms, però Junqueras assenyala el pas de delegacions del món “polític, sindical, cultural i empresarial”. El Govern “legítim” es troba a Brussel·les, a Lledoners i a Puig de les Basses (on és Dolors Bassa). “Nosaltres ja funcionem com un Consell de la República”, assevera amb humor.