Relleu en el Govern, tsunami d'alts càrrecs

El terratrèmol polític que va portar la moció de censura va canviar el llogater de la Moncloa i va fer seure els socialistes en el Consell de Ministres set anys després. Però el relleu en el govern no només es va emportar Mariano Rajoy i el seu gabinet: el tsunami posterior ha arrossegatcentenars d’alts càrrecs amb els seus corresponents assessors perquè altres de més afins ocupin el seu lloc.

Des de l’arribada de Pedro Sánchez a la Moncloa, el BOE no ha deixat de donar noms. Espanya és, juntament amb Xile i Turquia, el país de l’OCDE que més càrrecs substitueix amb cada canvi de Govern, segons un informe amb dades del 2016. Són els únics tres països en què, a més dels ministres, canvien gairebé la totalitat dels secretaris i sotssecretaris d’Estat i els directors i subdirectors generals: tota la cúpula de l’Administració. Un indicador, adverteix l’OCDE, de com s’estenen els tentacles polítics en l’administració pública i que pot provocar una pèrdua de confiança dels ciutadans en els qui són nomenats per afiliació política en lloc de per la seva competència.

Els assessors dels ministeris canvien a la majoria dels països, però hi ha excepcions com Alemanya o Noruega en què el nou ministre ni tan sols renova al seu gabinet. Els principals veïns europeus tampoc fan canvis en secretaries d’Estat o direccions generals (Bèlgica, Dinamarca, Regne Unit o Portugal) i en els que sí que els fan, com França o Grècia, afecten a menys de la meitat dels empleats d’aquest grup.

Presidència suma vuit alts càrrecs

A Espanya, molts dels 671 alts càrrecs enl’Administració General de l’Estat, incloent ambaixadors, presidents d’organismes autònoms i ens públics o delegats del Govern en les Comunitats Autònomes, cessaran amb el canvi de govern, com ho faran també els seus assessors, que no són funcionaris de carrera i el lloc dels quals està lligat per llei al de l’alt càrrec que els hi va col·locar.

La majoria de ministeris ja han aprovat les noves estructures. Només en queden pendents alguns de clau, com Hisenda. En el que correspon a Presidència, Sánchez ha eliminat la figura d’un secretari d’Estat i el director de l’oficina econòmica, però suma 5 sotssecretaris i fins a 15 directors generals. Un total de 22 llocs, totalment renovats, vuit més que el govern sortint.

El Ministeri de Política Territorial i Funció Pública, amb Meritxell Batet al capdavant, ha renovat tots els alts càrrecs (2 secretaris d’Estat, 4 sotssecretaris i 5 directors generals) tret de la directora de Governança Pública. Dels tres organismes públics dependents del departament ministerial, mantenen el director general de Muface i el director de l’INAP, tot i que aquest últim serà rellevat pròximament, segons confirmen fonts del Ministeri. La norma, per tant, és que el nou ministre impliqui un equip totalment nou.

Defensa, l’excepció

També hi ha excepcions, com el cas del ministred’Exteriors,  Josep Borrell, que manté el director de gabinet del seu antecessor, o el de la ministra de Defensa, Margarita Robles, que ha conservat la cúpula militar nomenada per María Dolores de Cospedal. Robles ja va anunciar que pretenia que Defensa fos un “ministeri d’Estat”, aliè als canvis polítics.

Notícies relacionades

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

Koldo compareixerà dilluns que ve en la comissió del Senat

També mantindrà el director del CNI, Félix Sanz Roldán, que hi és des de fa nou anys i tres presidents. “Ningú en l’administració hauria d’acumular tant poder i convertir-se en inamovible”, indica José María Mollinedo, secretari general del sindicat de tècnics d’Hisenda. Una administració on, segons el mateix Mollinedo, hi ha llocs de caràcter polític en què les decisions han d’anar d’acord amb el color de qui governa. El problema ve quan els currículums dels acabats de nomenar són plens de trajectòria de partit i buits d’experiència al sector que lideraran. “Això es dona especialment en les presidències de les empreses i organismes estatals”, indica.

A Paradors de Turisme, Sánchez ha nomenat l’exsecretari d’Organització del PSOE, Óscar López, que cobrarà entorn de 180.000 euros anuals. A Correus hi haurà Juan Manuel Serrano, el seu excap de gabinet; a Aena, l’exportaveu del PSC Maurici Lucena, i a l’exsecretari d’Estudis i Programes socialista, Félix Tezanos, al capdavant del CIS.