La fiscal general de l'Estat no veu delicte en posar ni treure llaços

Ni treure ni posar llaços grocs al carrer és delicte. Així ho creu la fiscal general de l’Estat, María José Segarra, que considera formes de "llibertat d’expressió" un assumpte que s’ha convertit en focus de disputa a Catalunya. Des que a finals d’estiu Ciutadans va iniciar una campanya de retirada per treure símbols independentistes, s’han produït enfrontaments entre partidaris i detractors del groc als carrers, places i ajuntaments. El fet que les persones que es dediquen a "netejar" els carrers portin tisores, ganivets i cúters inquieta la policia catalana, que ha decidit intervenir en l’assumpte.

Els Mossos d’Esquadra ja van detenir fa dues setmanes un home per amenaçar presumptament amb un ganivet dos homes a Verges en el marc d’un enfrontament entre persones del poble i un grup d’encaputxats que estaven arrencant estelades i llaços grocs. I divendres passat van identificar 14 persones més per treure llaços del carrer a diverses localitats de Tarragona. Entre els detinguts hi havia un guàrdia civil, fet que va portar el vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, a reclamar a Pedro Sánchez que vigili els seus "uniformats" i Carles Puigdemont a sentenciar que l’"’a por ellos’ beneït per Felip VI se’ls està escapant de les mans i amenaça amb agreujar la violència desencadenada". La policia catalana ha obert accions legals contra els identificats per si la seva acció pot ser constitutiva d’una infracció de la llei 4/2015 de seguretat ciutadana, l’anomenada llei mordassa, recordant que contempla multes entre 600 i 30.000 euros. 

De tota manera, la fiscal ha matisat que no "li toca a ella respondre sobre l’aplicació" d’aquesta legislació, ja que "són les autoritats governatives catalanes les que prendran les decisions, segurament les més oportunes". Després de recordar que "ara per ara no hi ha cap procediment penal obert", Segarra ha valorat que "tan lícit és publicitar una opinió ideològica, com manifestar una opinió contrària retirant material que s’ha dipositat".

Les autodenominades "brigades de neteja", també conegudes com Grups de Defensa i Resistència (en resposta als CDR), es dediquen a treure símbols independentistes des de l’abril. Ciutadans va ser el primer partit en intentar capitalitzar públicament aquestes accions al llançar una campanya en favor de la retirada de llaços. "Si el Govern de Sánchez no vol netejar de propaganda separatista il·legal els espais públics a Catalunya, ho farem nosaltres", va sentenciar Albert Rivera. El secretari general de Ciutadans, José Manuel Villegas, ha explicat aquest dilluns que la formació taronja ha demanat la compareixença al Parlament del conseller d’Interior, Miquel Buch, i que Cs continuarà traient els llaços grocs i els símbols independentistes de les places públiques, malgrat la intervenció dels Mossos. "Els càrrecs públics continuem netejant els espais públics", ha assenyalat. 

Més enllà de les retirada de símbols en carrers i places, regidors de Ciutadans van retirar també una pancarta de recolzament als polítics presos de l’ajuntament de Reus. L’alcalde de la ciutat, Carles Pellicer, va presentar una doble denúncia per l’"assalt" a l’ajuntament: una en defensa de la institució, i l’altra per amenaces contra la seva persona. L’Ajuntament de Barcelona també va denunciar davant de la fiscalia als manifestants d’ultradreta que el passat 27 de maig van intentar retirar un llaç groc de la façana del consistori i fins i tot van provar d’entrar a l’edifici. Caldrà veure si els tribunals avalen aquestes accions.

El que sí que va avalar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el passat 24 de juliol va ser la retirada d’una estelada que l’Ajuntament de Sant Cugat va instal·lar en una plaça, al concloure quel’“ocupació” de l’espai públic amb símbols “partidistes” per part d’un consistori vulnera la neutralitat. Ciutadans i el PP enarboren aquesta sentència per reivindicar la retirada de tots els símbols en solidaritat amb els polítics presos. 

Polítics empresonats

"Aquesta sentència deixa molt clar que cal vetllar per la neutralitat en l’espai públic. Si no ho fan les administracions, hi ha veïns que ho fan", ha assenyalat Xavier García Albiol a 'Espejo Público'. El líder del PPC ha reclamat a la Fiscalia que actuï davant de les paraules del president, Quim Torra, que va declarar que s’havia d’"atacar aquest Estat espanyol injust". Per a Albiol aquestes declaracions encaixen "en un delicte d’apologia de violència contra l’Estat", tipificat en el Codi Penal, per la qual cosa ha reclamat a la fiscal general de l’Estat que "estudiï les declaracions i actuï".

Notícies relacionades

Els CDR col·loquen para-sols grocs a la platja de Blanes

La querella del nòvio d’Ayuso s’admetrà

Segarra ha contestat que la seva comesa no és "comentar pronunciaments polítics" del president català ni de les seves relacions amb el govern espanyol. "Són manifestacions merament d’un representant de polític i allà estan sense més ni més. Nosaltres jutgem fets concrets, no tenim cap causa contra l’independentisme. Jutgem fets concrets i quan hi ha rellevància delictiva s’actua, si no n’hi ha doncs no s’actua". 

La causa que si que tenen pendent contra l’independentisme és per l’1-O i les seves derivades. Quant a la situació delspolítics independentistes presos i si es mantindrà l’acusació per un delicte de rebel·lió, Segarra ha explicat que l’actitud de la Fiscalia és "imminent", i ha assenyalat que es pronunciaran "quan els donin el trasllat per formular l’escrit d’acusació". És aquí quan, segons exposa, "es farà la descripció de les conductes que s’atribueixen a cada un dels acusats i la responsabilitat que se’ls demana".