L'etarra Santi Potros surt de la presó després de 31 anys per 40 assassinats

L’històric etarra Santiago Arrospide Sarasola, ‘Santi Potros’, autor dels atemptats més sanguinaris d’ETA, com el d’Hipercor de Barcelonao el de laplaça de la República Dominicana de Madrid, ha sortit de la presó de Topas, a Salamanca, a les 8.15 hores d’avui acompanyat per tres familiars, dos homes i una dona, i no ha volgut fer declaracions.

Vestit amb roba d’esport i una gorra blanca, l’etarra, amb 40 assassinats a l’esquena, ha muntat a la part davantera d’un vehicle blanc que l’esperava fora del recinte penitenciari.

Potros ha recorregut els 200 metres que separen la presó de la sortida del recinte només acompanyat d’aquestes tres persones i sense fer comentaris.

Només la dona, que ha rebut amb un petó a Santi Potros, ha respost amb un “molt bé” a la pregunta de com es trobava a la sortida de presó.

Santi Potros ha sigut excarcerat després de passar 31 dels seus 70 anys a la presó –13 a França i 18 a Espanya– i superar el compliment màxim de privació de llibertat, com a autor dels atemptats més sanguinaris d’ETA com el d’Hipercor de Barcelona o el de la plaça de la República Dominicana de Madrid.

Santi Potros, natural de Lasarte (Guipúscoa), va ser detingut el 1987 a França i ha estat 13 anys en centres penitenciaris gals i uns altres 18 en presons espanyoles, després de ser extradit el desembre de l’any 2000.

L’excap de l’aparell militar d’ETA va ser l’inductor de l’atemptat d’Hipercor de 1987 –el més sagnant de la història d’ETA, amb 21 morts i 45 ferits, pel que va ser condemnat a 790 anys de presó–, i el de la plaça República Dominicana de Madrid –comès el 14 de juliol de 1986, en el que van morir 12 agents de la Guàrdia Civil i hi va haver 32 ferits, i que li va suposar una pena de 1.920 anys de presó–.

Arrospide va passar a formar part de la banda el 1968, per ingressar el 1976 en els comandos Bereziak (especials) d’ETA politicomilitar. Es va beneficiar del’amnistia general de 1977. Des del 1981 fins al 1985 es va fer càrrec dels comandos il·legals d’ETA.

Quan va estar a la presó, Santi Potros es va anar allunyant de l’ortodòxia de la banda i va expressar les seves discrepàncies per l’atemptat a la T-4 de l’aeroport de Barajas el 2006, que va suposar el final de l’alto el foc decretat per ETA.

Detenció a França

Va ser detingut a la localitat francesa d’Anglet el 30 de setembre del 1987, en possessió d’una gran quantitat d’armes i explosius, a més de documentació que va propiciar la detenció de nombroses persones relacionades amb ETA.

El Tribunal Correccional de París el va condemnar per associació de malfactors i tinença il·lícita d’armes. Va ser extradit a Espanya el 21 de desembre del 2000, sumant a partir de llavors 11 condemnes que ascendien a gairebé 3.000 anys de presó.

El 7 de març del 2006, l’Audiència Nacional va acordar acumular les seves onze condemnes en una, i va fixar en 30 anys el compliment màxim de privació de llibertat, establint la seva datad’excarceració el 2030, que es va veure reduïda després al 2025 amb l’anul·lació de la doctrina Parot. Una decisió marc de la UE del 2008 sobre el còmput de penes a països europeus va provocar que se li restessin anys de condemna, de manera que va ser excarcerat el 4 de desembre del 2014.

Només va estar 45 dies en llibertat, ja que va ser condemnat per uns altres dos atemptats perpetrats a Madrid i Barcelona, i va tornar a ingressar a la presó. Abans de ser traslladat a la presó de Topas, a Salamanca, va estar en centres penitenciaris d’Andalusia i de Saragossa.

Resignació entre les víctimes

La sortida de presó avui de l’etarra és rebuda amb resignació entre les víctimes, que confien que no sigui homenatjat a l’arribar a la seva terra.

Després de la derogació de la doctrina Parot,l’AVT  va posar en marxa un protocol per trucar a les víctimes afectades i informar-les de possibles excarceracions. I en el cas de Santi Potros la tasca ha sigut ingent, ja que 130 membres de l’associació són víctimes de la seva sanguinària llista d’atemptats, en què s’inclouen el d’Hipercor de Barcelona, amb 21 morts, i el de la plaça de la República Dominicana de Madrid, amb 12.

Notícies relacionades

El 12M i el botó nuclear de Sánchez

El Senat rebutja la llei d’amnistia i es prepara per vetar-la dimarts

Molts no s’ho esperaven, reconeix a Efe l’advocat de l’AVT Carmen Ladrón de Guevara, i el departament psicosocial farà seguiment a partir d’avui a algunes.

El temor d’alguna de les víctimes de Santi Potros és que, com ha passat amb altres etarres, sigui rebut a la sortida com un heroi. Són imatges que causen un “dolor tremend”, assegura l’advocada, que explica que l’AVT denunciarà qualsevol gest com un delicte d’humiliació a les víctimes.