Anar al contingut

ENQUESTA DEL GESOP

ERC superaria Cs i JxCat i guanyaria les eleccions

Les pujades dels republicans i la CUP remunten la caiguda dels postconvergents i consoliden la majoria absoluta

L''efecte Sánchez' impulsa el PSC, que torna a integrar-se a la locomotora de partits del Parlament

Xabi Barrena

En l’anterior legislatura catalana, ERC va fer bo el lema d’anar de victòria en victòria (en els sondejos) fins a la derrota final –a les urnes–. Doble derrota. La global, a mans de Ciutadans, i la de la trinxera independentista, amb Junts per Catalunya, o el que és el mateix, contra Carles Puigdemont. Un cop passats sis mesos dels comicis del 155, del 21-D, i sense saber-ne el desenllaç, la nova legislatura pren els mateixos camins demoscòpics que l’anterior. Així, segons el sondeig del Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) per a EL PERIÓDICO els republicans vencerien a data d’avui en unes eleccions al Parlament. En vots i en escons.

En la lectura de les trinxeres, la independentista i la constitucionalista, el secessionisme consolida la seva majoria absoluta actual amb una forquilla que va dels 69 als 72 diputats. És a dir, entre un menys i dos més que els 70 actuals. En el cas del constitucionalisme, els partits que van recolzar l’aplicació de l’article 155 de la Constitució es mouen en una forquilla que, en el millor dels casos, els iguala als 57 escons actuals i, en el pitjor, en perden tres, fins als 54.

Triomf amb pujada moderada

En el repartiment d’escons, ERC n’aconseguiria entre 35 i 36, és a dir, dos o tres més que els vigents. Una pujada moderada que es veu beneficiada per la davallada dels dos partits que el precedeixen ara a la Cambra catalana. Així, Ciutadans perdria entre sis i set escons, i es posaria en perill, fins i tot, la frontera dels 30 seients al Parlament (29-30), en el mateix rang de pèrdues que Junts per Catalunya, que baixaria entre set o vuit, fins a les 26-27 actes a la Ciutadella. 

Les pèrdues dels puigdemontistes, juntament amb un fort ascens del PSC, configura un grup capdavanter de quatre forces, que va dels 35-36 d’ERC als 21-22 del PSC (avui en tenen 17) i un cua amb tres partits.

El primer d’aquests és Catalunya en Comú Podem que, si bé millora els registres actuals, puja entre un i dos diputats, és a dir, se situa en 9 o 10, queda lluny dels socialistes i, encara més apartats dels millors resultats de l’ICV de Joan Herrera (que va assolir els 13), i, fins i tot, dels 11 de Catalunya Sí que es Pot de Lluís Rabell.

Després dels comuns apareix la CUP que és, proporcionalment, la força que més creixement experimenta, ja que duplica les seves quatre actes presents fins a les vuit o nou que li dona l’enquesta. Els anticapitalistes se situen darrere dels morats i abandonen la companyia del PPC, que manté els seus resultats en uns modestíssims quatre o cinc diputats.

Pel que fa a l’estimació de vot, si les eleccions se celebressin avui el partit més votat seria també ERC. La tàctica republicana de replegar-se, tancar ferides i reagrupar-se, després de la calenta tardor del 2017, sembla donar-los resultat, malgrat els atacs que han rebut a compte d’un presumpte autonomisme. Així, passen del 21,3% del vot del 21-D a un 23,5%.

Ciutadans sembla haver perdut el 'momentum' amb què va començar l’any i segueix una tendència a la baixa des que Pedro Sánchez va arribar la Moncloa, després de plantejar una moció de censura a Mariano Rajoy. La gestió d’aquest episodi, que segurament no està entre els 10 millors moments del partit taronja, juntament amb l’arribada de certa calma després de la llevantina tardoral de l’1-O i la declaració unilateral d’independència (DUI), poden haver fet efecte en una força que el 21-D va ser entesa per part de l’electorat com el principal ariet antiindependentista.

Baròmetre GESOP Catalunya juliol 2018 - vot

Caiguda de Puigdemont

La pèrdua substancial de vot a Cs, 3,8 punts, és encara moderada comparada amb la que registra JxCat: 5,1. La força de l’expresident Carles Puigdemont, passa del 21,6% del 21-D al 16,5%. Les raons per a aquesta caiguda comparativa del 25% del vot passen, segurament, pel canvi d’estatus que ha viscut el mateix Puigdemont a ulls de l’electorat independentista.

Si al desembre era encara l’últim president elegit per les urnes i el Parlament, avui, no. Ho és Quim Torra. En el 21-D la promesa de Puigdemont que una victòria seva li obriria les portes al retorn, lluny de ser entesa com a quimèrica pels secessionistes, va suposar un potent reclam.

Això sí, la pèrdua de recolzament és una situació que, en funció del futur judicial de l’expresident i dels seus excompanys de Govern, pot ser perfectament reversible.

L’últim dels quatre partits que aquesta enquesta dibuixa com a principals, el PSC, es beneficia, òbviament de l’'efecte Pedro Sánchez'. Després d’anys deambulant per la política catalana buscant el seu mínim electoral i anar-lo superant, els socialistes van veure com per primera vegada des del 1999 milloraven resultats (això sí, modestament). Continguda l’hemorràgia, el pas posterior passava per recuperar aquests vots, una cosa que potser l’arribada de Sánchez a la Moncloa ha accelerat.

Els comuns creixen, a l’enquesta, 1,1 punts, fins al 8,5% dels vots, i guanyen aire enfront de l’avenç de la CUP, que passa del 4,4% al 6,5%. Un augment del 50% del vot, segurament de l’electorat d’esquerres més vehement en la defensa de la república, les accions unilaterals i, per descomptat, l’1-O.

Baròmetre GESOP Catalunya juliol 2018 - transvasament de vot

Fitxa tècnica de l’enquesta del GESOP

Tècnica: entrevistes telefòniques assistides per ordinador.
Univers: població de 18 anys i més a Catalunya.
Nombre d’entrevistes: 1.445.
Error de la mostra: +/- 2,6% per a un nivell de confiança del 95% i p=q=0,5.
Treball de camp: del 2 a l’11 de juliol del 2018.