CONFERÈNCIA NACIONAL D'ESQUERRA

'La Parrala' kosovar d'ERC

Els republicans han apel·lat o renegat del mirall balcànic en funció de la situació interna i de la conjuntura política

'La Parrala' kosovar d'ERC

Toni Albir

3
Es llegeix en minuts
Xabi Barrena

Se solen utilitzar dues cançons per descriure cert comportament erràtic d’alguna persona o entitat. O partit polític. Una és ‘La Parrala’, de Concha Piquer, dedicada a una ‘cantaora’ andalusa i que té com a tornada famosa el ‘La Parrala, sí, la Parrala, no’. L’altra és ‘La Yenka’, dels holandesos establerts a Barcelona ‘Johnny i Charley’ que van immortalitzar la seva “izquierda, izquierda, derecha, derecha, adelante, atrás, un, dos, tres...”. Triïn la que es vulgui. Totes dues serveixen per descriure l’estranya relació d’ERC amb la unilateralitat i el ‘cas Kosovo’, és a dir, la manera en què els tribunals internacionals van acceptar la declaració d’independència d’aquest territori balcànic.

Fa un lustre, el 2013, la conferència nacional dels republicans va aprovar, tan sols amb el 97,3% de síes, un document que plantejava diversos camins a seguir quant a la consulta, en funció del que pugui passar. El més extrem d’ells, el que preveia, fins i tot, una suspensió de l’autonomia catalana (quatre anys abans) i per tant, del Parlament, advocava per la declaració unilateral d’independència per part dels càrrecs electes catalans, que no serien ni diputats donada la ja l’esmentada anul·lació del complex autonòmic. És ni més ni menys el que va fer l’exregió sèrbia de Kosovo per aconseguir la independència. I el més important: el Tribunal Internacional de Justícia, el Tribunal de la Haia, va decidir que la declaració unilateral no era contrària al dret internacional.

Va passar el temps i va ploure el que sol a la conca mediterrània i ERC es va aliar amb CDC per a les eleccions del 27S de 2015. Al programa de l’ens conjunt, Junts pel Sí, una DUI als 18 mesos. Però aquesta no va arribar. Perquè es va idear un pas previ, el referèndum de l’1-O. Finalment el Govern postconvergent-republicà va activar la DUI, de manera “simbòlica”, amb les conseqüències per tots sabudes.

‘Adeu’ a Kosovo...

En això que arriba una altra conferència nacional i la direcció del partit, amb el líder al Centre Penitenciari Madrid VII i la secretària general a Suïssa, presenta un document pel qual advoca per la sortida del conflicte mitjançant una taula negociadora “multilateral”. Semblava que es tancava un cicle i es guardava al calaix la ‘via kosovar’.

Però no. Una part de la militància republicana, la més ‘hiperventilada’ per utilitzar un terme molt estès que defineix al més fervents creients que tot depèn de Catalunya i que l’Estat ha d’obeir sense més ni més, van presentar esmenes al text. En paral·lel, a les xarxes socials partidaris d’altres partits es van acostar al riu revolt i van començar a ventar allò que ERC s’estava convertint en un partit “autonomista”. Sinònim de timorat, covard i poc menys que traïdor.

Aquí van saltar les alarmes i la direcció del partit va provar de revertir la situació. Resultat final, a una setmana de la reunió Pedro Sánchez-Quim Torra on el primer no vol ni parlar d’autodeterminació: en una votació com la del 2013, també a ‘la búlgara’, el 95% va aprovar una ponència en la qual s’assenyala que no es menysprea “cap via pacífica i democràtica” per assolir la independència. I per si queden dubtes, el text apunta que “si no és possible un referèndum d’autodeterminació”, per l’entossudiment de l’Estat (com pinta), “es pot descartar una DUI”. Aquesta declaració “hauria de complir les condicions” que consten a la sentència del Tribunal de la Haia sobre...sí. Kosovo.

Gestos simbòlics

Notícies relacionades

Però clar. Una cosa és calmar la militància i una altra és canviar de plans. Ho va deixar molt clar el president del Parlament, Roger Torrent, a l’acte d’ahir: “Que ningú ens demani gestos simbòlics, d’aquests que et quedes molt descansat quan els fas, però que no acosten a l’objectiu. No els farem llevat que serveixin per arribar al final”.

¿I què cal perquè una DUI tingui aparences d’èxit? El recolzament massiu de la població, que no es xifra en un 47,5%. Sinó en molt més. Així ho va insinuar, també, Pere Aragonés, el líder a Barcelona d’ERC: “L’1-O és el moment fundacional de la Catalunya que ve, però queda camí per recórrer". “Hem de ser més i més forts, perquè l’Estat no se sotmetrà al veredicte de les urnes, necessitem majories imbatibles”,va sentenciar. Ergo, no hi ha DUI a la vista. La Parrala o ‘La Yenka’.