La Generalitat va gastar 622.000 euros en el Registre de Catalans a l'Exterior

La Generalitat de Catalunya ha gastat 622.000 euros en el Registre de Catalans a l’Exterior, les dades del qual han sigut obtinguts de manera “il·legal”, segons un dels últims informes realitzats per la Guàrdia Civil per al Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona, a què ha tingut accés Europa Press.

L’esmentada aplicació va ser creada ‘ad hoc’ per a la consulta del 9-N de 2014 que va organitzar l’expresident Artur Mas i per la qual va ser inhabilitat i va haver de dipositar una fiança solidària de 5,25 milions d’euros al Tribunal de Comptes, juntament amb altres d’implicats, que fins i tot van haver d’aportar les seves vivendes per cobrir-la.

Però la Generalitat va decidir modificar-la per al referèndum il·legal de l’1 d’octubre. La despesa generada a l’administració catalana des de la creació el 2014 d’aquesta eina informàtica fins al desembre de 2017 ha sigut de 621.928,34 euros. D’aquest total, 94.235,65 euros corresponen a les modificacions introduïdes per a l’1-O.

Segons les dades que aporta la Guàrdia Civil a aquest Informe, la constitució del Registre de catalans a l’exterior va costar el maig de 2014, un total de 287.886 euros i va ser encarregada a l’empresa T-Systems.

Però es van anar incloent modificacions el juny i el setembre de 2015 i a l’abril i maig de 2016, la qual cosa va elevar la factura a 307.710 euros, als quals posteriorment s’han de sumar els gairebé 95.000 euros de les modificacions de 2017 i el cost del manteniment d’aquells quatre anys. Un cost que durant els mesos va anar experimentant variacions, però que es va duplicar en els mesos de maig i agost de 2017.

Les conclusions que exposa la Guàrdia Civil a l’informe entregat al Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona precisen que la Generalitat hauria obtingut les dades dels catalans residents en l’exterior, “emparant-se il·legalment en la Llei 10/2014 de consultes populars no referendàries i participació ciutadana, vulnerant-hi la legislació vigent”.

Els investigadors consideren contrastat, a través de l’anàlisi dels correus electrònics entre Daniel Gimeno i Aleix Villatoro –cap de Gabinet Tècnic de la Secretaria General de Vicepresidència i secretari general del Departament d’Afers Exteriors, respectivament– que la Generalitat va demanar, per ordre de Josep Maria Jové i Lladó, les dades de caràcter personal, que consten al Registre de Catalans a l’Exterior.

Ho va fer, segons l’informe policial, a través del senyor Gimeno, que se’ls va requerir a Villatoro, basant-se a l’article 6 de la Llei 10/2014 de consultes populars no referendàries.

La conclusió de la Guàrdia Civil és que “aquestes dades, únicament van poder ser obtingudes i utilitzades, per fer-les servir en el referèndum il·legal de l’1 d’octubre”, ja que no es té constància –i així ho va manifestar Daniel Gimeno en la seva declaració– de la celebració de cap acte no referendari que s’hagués celebrat a Catalunya entre la data d’entrega per part d’Exteriors a vicepresidència i el plebiscit sobiranista.

“Material sensible”

Segons va declarar Gimeno als investigadors, havia sol·licitat les dades per ordre de Jové a Frederic Udina. Els del Registre de Població de Catalunya a qui era director de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) i a Aleix Villatoro, els d’Exteriors. El testimoni va voler deixar constància a la Guàrdia Civil que “mai es va sentir còmode amb les dades de caràcter personal sol·licitades, allotjades al seu ordinador, ja que sabia que era una matèria sensible ateses les circumstàncies, i més tenint en compte els anuncis públics fets pel Govern de la Generalitat (actes preparatius del referèndum de l’1 d’octubre). Va afegir que mentre les dades van estar en el seu poder no les va compartir amb ningú fins que les va transferir al Departament de Governació.

Notícies relacionades

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Una carta redactada pel president

L’informe també recull els missatges de whatsapp del director general de TSystems, Osmar Polo. Destaca una conversa en què aquest manifestava que “els negocis com sempre”, tret que hi hagués una ordre judicial que ho impedís, en relació amb les tasques relacionades amb el referèndum de l’1-O.

“És a dir, malgrat les notícies aparegudes als mitjans de comunicació social i la prohibició del Tribunal Constitucional, aquesta societat va decidir continuar realitzant les tasques encomanades per la Generalitat, concretament relacionades amb el Registre de Catalans a l’Exterior, sabent que es podria utilitzar al referèndum il·legal”, assenyala l’informe policial.