ENTREVISTA AL MINISTRE D'EXTERIORS

Josep Borrell: «Plantarem cara a les falsedats del procés»

El ministre recorda que les delegacions exteriors de la Generalitat «no són 'ambaixades'» i han de complir la la llei

3
Es llegeix en minuts
Enric Hernàndez
Enric Hernàndez

Director

ver +

En aquesta entrevista amb EL PERIÓDICO, Josep Borrell perfila les alternatives i els límits del Govern en la seva aposta per apaivagar el conflicte amb l’independentisme català.

–¿Com ha afectat el procés a la imatge exterior d’Espanya?

–Una propaganda negativa i deformadora l’ha fet malbé. Hem de tornar a posar-la al seu lloc explicant les coses com són. No dic que no tinguem problemes, ni que no hàgim comès errors, però s’ha projectat la imatge d’una Espanya neofranquista, un veritable ‘revival’ de la llegenda negra. Dir que avui les institucions espanyoles funcionen com en el franquisme és un abús del llenguatge que no es pot permetre, encara que només sigui per respecte als qui de veritat van patir aquest règim.

–¿Com s’ho proposa fer?

–Explicant fets i dades. Per exemple, com qualifiquen les nostres institucions els rànquings internacionalment acceptats. En alguns mitjans i universitats s’ha comprat el relat d’un poble oprimit, víctima d’un estat repressor que l’espolia, li impedeix expressar-se lliurement i el normal ús de la seva llengua. Cap govern del món ho ha cregut. Ara haurem de fer, a més, diplomàcia social i mediàtica. I plantar cara quan se’n diguin falsedats. Algunes coses són fàcils d’explicar: si a Espanya la justícia no és independent, ¿com s’entén la condemna del ‘cas Gürtel’, que va fer caure el Govern?

 –¿Què pot i què no pot fer el Govern central, en el termini que tingui, per encarrilar el conflicte català?

–Rebaixar la tensió dialèctica; l’encreuament d’invectives ha de deixar pas a l’argumentació. El Govern central ha de resoldre els problemes reals on n’hi hagi: infraestructures, transports... On hi hagi un problema real el caldrà resoldre. El que no té solució són els problemes imaginaris; només podrem explicar la seva component imaginària. 

–¿«Problemes imaginaris»?

–Un exemple: Torra insisteix que Catalunya tindria 16.000 milions comptants més l’endemà de la independència. Això no és cert i caldrà explicar-ho. És matemàticament incompatible amb el que ha reconegut Mas-Colell: que Catalunya aporta segons el seu PIB i rep segons la seva població. I quan s’abordi el finançament autonòmic caldrà explicar quina és la situació relativa de cada comunitat. Caldrà explicar les coses tal com són, la qual cosa probablement no s’ha fet, o s’ha fet poc, i abordar de front els problemes que afecten la vida quotidiana de la gent en què hi hagi retards injustificats o el tracte no hagi estat equitatiu.

[L’altra part de l’entrevista amb Josep Borrell: “La crisi migratòria pot dissoldre la Unió Europea"]

–El 47% dels catalans voten independència. Això no és imaginari, ni és fàcil que canviïn d’opinió...

En efecte, el problema és més greu i profund. Una part important dels catalans que voten independència ja són psicològicament independents, han trencat els nexes culturals i identitaris amb Espanya. Ho va dir Junqueras: “Encara que Espanya fos el millor país del món, jo no seria espanyol per dignitat”. En aquests termes, hi ha poc a discutir; en termes binaris, entre el 0 i l’1, no hi ha terme mitjà. Però altres catalans que van votar a favor de la independència poden entendre que existeixen solucions millors, menys traumàtiques i costoses, per resoldre els problemes de Catalunya.

–¿Creu que l’independentisme facilitarà la distensió?

-L’ independentisme està molt dividit entre els del ‘com pitjor, millor’, els que van portar a la declaració d’independència que es va saldar amb una fugida de cap de setmana, i que creuen que per aquesta via no es pot avançar, entre altres coses perquè amb el 47% no en tenen prou base social. Seria interessant saber quan van descobrir que no tenien prou base social. En fi, mai és tard quan arriba.

¿Què indica el xoc amb Torra als EUA davant de la cita amb Sánchez?

–Millor no fer balanç de recriminacions mútues. Torra manté el mateix discurs desqualificatiu d’EspanyaTorra  i del seu sistema polític i judicial, d’una Catalunya colonitzada, subjugada i espoliada, sota una “crisi humanitària”. Ho va fer al festival cultural de Washington, on va replicar l’ambaixador. Cap ambaixador es queda impassible davant d’atacs al seu país com els que va proferir Torra. Morenés va aportar dades internacionalment contrastades sobre la qualitat del nostre sistema polític i judicial, publicades per Exteriors i consultables ‘on line’. Convé fer-ho, perquè ja se sap com es deforma el que es diu. Jo, per exemple, mai vaig dir el que se m’atribueix malèvolament de “desinfectar Catalunya” o “els catalans”.

Notícies relacionades

–¿S’oposa que el Govern reobri les ‘ambaixades’?

–El Govern no s’oposa que la Generalitat tingui delegacions a l’exterior per exercir les seves competències. Però no se’ls pot dir ‘ambaixades’, perquè no ho són, i per obrir-les la llei vigent exigeix complir uns tràmits que lamentablement encara no s’han complert