Amnistia Internacional recull més de 65.000 firmes contra la llei mordassa

Amnistia Internacional ha recollit més de 65.000 firmes per reclamar al nou Govern espanyol que reformi la llei orgànica de seguretat ciutadana, més coneguda com a 'llei mordassa', perquè "ataca" les formes legítimes de protesta i el dret a la llibertat d’expressió i informació, segons ha informat l’ONG quan es compleixen tres anys de l’entrada en vigor de la norma.

Per a l’organització, aquesta legislació ha ampliat la potestat sancionadora de l’Administració i ha augmentat el marge de discrecionalitat de les forces de seguretat de l’Estat, "sense introduir els mecanismes de control adequats".

El director d’Amnistia Internacional a Espanya, Esteban Beltrán, ha assenyalat que tant la llei mordassa com la reforma del Codi Penal estan servint per "processar penalment o sancionar administrativament" per utilitzar expressions que "estan compreses dins dels drets a la llibertat d’expressió i informació".

"El nou Govern de Sánchez ha assegurat que derogarà els articles que puguin soscavar aquests drets. Estarem pendents que sigui així, perquè després de tres anys ja és hora d’acabar amb l’efecte mordassa que provoca aquesta legislació", ha subratllat Beltrán.

84 condemnats

En total, assenyala l’organització, entre el 2015 i el 2017 s’han condemnat 84 persones en aplicació de l’article 578 del Codi Penal que castiga l’enaltiment del terrorisme o la humiliació a les seves víctimes, davant les 23 condemnades entre el 2011 i el 2013.

A més, de les gairebé 19.500 sancions imposades el 2016 per l’aplicació de l’art. 37.4 de la llei mordassa, en referència a les "faltes de respecte o consideració" cap a un membre de les forces i cossos de seguretat, s’ha passat a 20.700 el 2017, a les quals s’afegeixen les 4.361 del primer trimestre del 2018 del qual es tenen dades.

Dificultat per rebatre la versió policial

Així ho reflecteix l’organització en un nou informe, en el qual analitza com s’ha consolidat el deteriorament d’aquests drets. En l’estudi, Amnistia Internacional assenyala que en nombroses ocasions moltes d’aquestes sancions prosperen en l’àmbit administratiu, no només per la dificultat probatòria per rebatre la versió policial, sinó pels costos aparellats a recórrer la sanció davant dels tribunals, així com per la possibilitat de beneficiar-se de la bonificació del 50% per "pagament immediat".

L’ONG també critica que aquesta llei ha provocat durant aquests tres anys una "autocensura i autolimitació" en associacions i moviments a l’hora de dur a terme actes de mobilització.

Precisament, destaca el cas d’una activista d’Ecologistes en Acció que ha rebut una multa de 601 euros per, segons la versió policial, haver-se negat a identificar-se davant uns agents quan realitzava una protesta. "No em vaig negar a identificar-me, simplement vaig demanar explicacions de per què ens ho demanaven i per això em van imposar aquesta multa", ha assegurat l’activista.

A més, l’organització assenyala que la Plataforma Pro-Soterramiento de Múrcia acumula 50.000 euros de multes, amb prop de 40 persones sancionades, entre altres motius, per no notificar les protestes i fer-les a les vies en algunes ocasions.

Eliminar disposicions dubtoses

Davant d’aquesta situació, Amnistia Internacional exigeix revisar en profunditat la legislació per eliminar aquelles disposicions que puguin limitar o interferir de manera desproporcionada en l’exercici de drets humans com la llibertat de reunió, expressió i informació.

Així mateix, demana garantir que totes les persones accedeixin a recursos "adequats, efectius i ràpids" quan, per l’actuació de tercers, o també dels funcionaris encarregats de fer complir la llei, considerin vulnerats els seus drets de reunió pacífica, expressió i informació.

Notícies relacionades

El PSOE, Podem i el PNB inicien el diàleg per tombar la 'llei mordassa'

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

L’organització també destaca que tant el Govern central com els autonòmics amb competència en seguretat, s’han d’assegurar que els funcionaris encarregats de fer complir la llei rebin la formació adequada en matèria de drets humans, per garantir i respectar el dret de reunió, expressió i informació de tota la població, i permetre que els periodistes puguin fer la seva feina, inclòs gravar i difondre informació de la policia "sense ingerències injustificades".

Finalment, Amnistia Internacional demanda incorporar mecanismes "independents" i "adequats" d’investigació, així com garanties "efectives" de supervisió i rendició de comptes de l’activitat policial, per evitar l’"ús excessiu" de la força o actuacions arbitràries de tots els cossos i forces de seguretat de l’Estat.