Anar al contingut

EL REPTE DE LA IMMIGRACIÓ

Macron i Sánchez proposen "centres tancats" per a migrants que arribin a Europa

En aquests espais es tractarien els expedients dels demandants d'asil per agilitar els tràmits i tornar els que no disfrutin d'aquest dret

Eva Cantón

Macron i Sánchez proposen "centres tancats" per a migrants que arribin a Europa

Thibault Camus

El president del Govern, Pedro Sánchez, ha iniciat aquest dissabte la seva anunciada gira europea. El president francès, Emmanuel Macron, l’ha rebut al palau de l’Elisi per mantenir una reunió en què han analitzat, entre altres assumptes, la resposta que ha de donar la Unió Europea (UE) al problema migratori.

Després de la trobada, els dos líders han anunciat que proposaran als seus socis europeus la creació de centres de desembarcament "en sòl europeu" des d’on es gestioni la situació dels immigrants i se’ls reparteixi a diferents països d’Europa. "Necessitem un camí clar de solidaritat, no tractar cas per cas", ha asseverat Macron.

La proposta, abordada ja amb la cancellera alemanya, Angela Merkel, consisteix a crear "centres tancats en sòl europeu", en els quals es tractarien els expedients dels demandants d’asil per agilitar els tràmits i per tornar als seus països aquells que no tinguin aquest dret.

En la conferència de premsa conjunta que van oferir Macron i Sánchez, el president del Govern espanyol es va referir també a la situació del vaixell ‘Lifeline’, que és al mar des de fa més de dos dies amb prop de 230 migrants a bord, a l’espera que algun país l’autoritzi a atracar en un port segur, davant de la negativa d’Itàlia i Malta. "Donem suport, per descomptat i com no pot ser de cap altra manera, la proposta que fem conjunta de França i Espanya a Itàlia per resoldre" la situació d’aquest vaixell, va dir el cap del Govern espanyol.

"Tancar fronteres no és la solució"

"El que discutim demà (a Brussel·les) és que, en primer lloc, el desembarcament ha de respectar el principi humanitari de socors", va detallar Macron, que va dir que la seva proposta és diferent de la del president del Consell Europeu, Donald Tusk, favorable a crear "plataformes" als països africans d’origen i de trànsit.

Segons va detallar el mandatari francès, la iniciativa que va consensuar amb Merkel són centres que es basen en el recomanat per l’ONU i sota la màxima que "el més proper és el més segur" per al desembarcament dels immigrants. "És una solució de cooperació que respecta el dret", va apreciar Macron, que va alertar a no cedir a la "hipersimplificació i a la manipulació", en al·lusió als populistes que governen diversos països. "És cert que hi ha escepticisme, però la clau a Europa és que hi hagi eficàcia i humanitat alhora", va agregar el mandatari, que va reconèixer els errors de l’actual sistema d’asil europeu de Dublín.

Macron va jutjar que el mal que es discerneix a Europa és una "crisi política" de la qual s’han aprofitat els populismes i els extremismes i va assegurar que "tancar fronteres" no és la solució. "Un país com Itàlia no ha tingut la mateixa pressió migratòria que l’any anterior. Les arribades han disminuït més d’un 80 % per la cooperació amb Líbia", va indicar.

Macron també s’ha mostrat a favor de la imposició de sancions financeres contra els països europeus que rebutgin acollir refugiats. "No podem tenir països que es beneficiïn massivament de la solidaritat de la UE i que reivindiquin massivament el seu egoisme nacional quan es tracta de temes migratoris", ha afirmat. 

Sánchez té prevista una visita a Berlín, el 26 de juny, però abans d’això passarà diumenge 24 per Brussel·les, on el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, ha convocat una cimera informal per provar d’apropar posicions abans del Consell Europeu. Amb Macron es tornarà a reunir el 26 de juliol a Madrid.

Rebaixar expectatives

Merkel ha provat de rebaixar les expectatives sobre aquesta cimera, recalcant que no hi haurà conclusions, només una reunió de treball. Hi estaven convocats originalment els líders de França, Alemanya, Espanya, Itàlia, Grècia, Bulgària, Àustria i Malta, i també s’hi han sumat Bèlgica, Països Baixos, Croàcia, Eslovènia, Dinamarca, Finlàndia, Suècia i Luxemburg.

Per la seva part, la portaveu del Govern espanyol, Isabel Celaá, ha defensat que el "catalitzador" d’aquesta trobada va ser la decisió de Sánchez d’acollir a Espanya el vaixell ‘Aquarius’, amb 630 migrants a bord, després que tant Itàlia com Malta li tanquessin els seus ports. L’Executiu de Sánchez considera que aquesta decisió ha sigut un toc d’alerta que obligarà els països membres a abordar seriosament el tema de la política migratòria i no deixar-lo passar com un tema més de l’agenda.

De fet, el Govern espanyol ha evitat carregar les tintes contra Itàlia, perquè entén que la gestió de les fronteres exteriors ha de ser comuna i no deixar tota la responsabilitat en mans del país fronterer de torn.

Tanmateix, la discussió no ha fet més que començar i la cancellera alemanya està sota la pressió de la CSU, el partit 'germà' a Baviera de la CDU, que li ha donat un termini de 15 dies per assolir un acord europeu.

Plataformes de desembarcament fora de la UE

Per la seva banda, la presidència búlgara de la UE proposarà aquest diumenge el tancament immediat de les fronteres exteriors als migrants i la creació de centres especialitzats per a ells fora de les fronteres europees. La seva esperança és frenar les preocupacions de l’anomenat grup de Visegrad –Hongria, Polònia, Eslovàquia i República Txeca–, que s’oposa al repartiment de refugiats obligatori a la UE.

La creació d’aquests centres de migrants o "plataformes de desembarcament", una idea llançada per Àustria, Dinamarca i els Països Baixos promet ser un altre aspecte contenciós.

El Govern espanyol, per boca del ministre d’Afers Exteriors, Josep Borrell, s’ha mostrat disposat a estudiar els centres de migrants, argumentant que, en funció de qui els gestioni i quines garanties tinguin, poden contribuir a evitar que les persones "es llancin al mar".

L’esborrany que els líders europeus tindran sobre la taula en el Consell Europeu parla de crear aquests centres per als quals són rescatats al mar, en cooperació amb l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) i l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM)

El seu objectiu és que aquestes plataformes permetin classificar ràpidament les persones com a "migrants econòmics" o persones amb "necessitat de protecció internacional" i, a més, "reduir l’incentiu d’embarcar-se en viatges perillosos".

A Espanya, el secretari general de Podem, Pablo Iglesias, ha instat el Govern a oposar-se a aquesta possibilitat, per considerar-la "una mesura insolidària i contrària al dret humanitari".

0 Comentaris
cargando