El Suprem rebutja la denúncia de Torrent contra Llarena per no formular-la com a querella

El Tribunal Suprem ha rebutjat la denúncia presentada pel president del Parlament, Roger Torrent, per prevaricació i detenció il·legal contra l’instructor de la causa per rebel·lió, malversació i desobediència contra els líders del procés, Pablo Llarena. El motiu de l’arxivament és que, malgrat adreçar-se contra una persona concreta, no es va formular com a querella, sinó com a denúncia.

La denúncia també s’adreçava contra els magistrats Miguel Colmenero, Francisco Monterde i Alberto Jorge Barreiro, que formen la Sala que resol els recursos d’apel·lació contra les decisions de Llarena.

"Com que s’ha presentat una denúncia i no una querella, és clar que no se satisfà el meritat requisit de procedibilitat, cosa que és suficient per acordar l’arxivament de les actuacions, sense perjudici del dret que assisteix" el president del Parlament "a reproduir la seva petició en els termes assenyalats", indica la providència d’arxivament. Encara que això no significa que el seu intent d’apartar l’instructor fructifiqui, perquè es veu difícil que l’alt tribunal entengui comesos delictes durant la tasca d’instrucció del procediment.  

Torrent va presentar en nom del Parlament aquesta denúnciaParlament , per criticar que el Suprem "dicta resolucions injustes i arbitràries" que impedeixen que els diputats independentistes presos puguin exercir els seus drets com a representants de la ciutadania. Relatava els intents d’aquests diputats per exercir "amb normalitat" i els impediments del tribunal per tirar endavant les seves responsabilitats.

Per tot això, atribuïa als quatre jutges delictes de prevaricació, detenció il·legal, vulneració de drets fonamentals i obstrucció del normal funcionament del Parlament.

Segona iniciativa rebutjada

La decisió s’ha conegut l’endemà que la Sala Penal del Tribunal Suprem acollís el criteri de la Fiscalia i rebutgés de ple la querella que va presentar l’1 de juny passat el president de la Generalitat, Joaquim Torra, contra l’expresident del Govern Mariano Rajoy i contra l’expresidenta Soraya Sáenz de Santamaría per una presumpta prevaricació al no publicar els primers nomenaments de consellers. L’alt tribunal considera que els fets no són constitutius de cap delicte.

Notícies relacionades

Torrent denuncia Llarena per "detenció il·legal" de diputats i prevaricació

El Parlament aprova presentar querella per prevaricació contra Llarena i el Tribunal Suprem

Les actuacions atribuïdes a Rajoy i Sáenz de Santamaría, segons la interlocutòria que es va donar a conèixer aquest dilluns, "no permeten inferir, si més no indiciàriament, la comissió (*) d’un delicte de prevaricació administrativa per omissió".

La interlocutòria fa seva la posició de la fiscalia, que considera que la denegació de la publicació del Decret 2/2018 de 19 de maig de la presidència de la Generalitat de Catalunya, pel qual es van nomenar els primers consellers, entre els quals, els presos preventius per la causa del procés Josep Rull i Jordi Turull, no pot ser considerada com un acte "injust i arbitrari" en els termes exigits pel Codi Penal, segons la mateixa interpretació del Tribunal Suprem.