Les dues cares dels germans Badia

Els germans Badia van ser assassinats el 28 d’abril del 1936 al carrer de Muntaner de Barcelona en mans de pistolers de la FAI. El blanc de l’atemptat era Miquel, el seu germà Josep va ser tirotejat en socórrer-lo. El seu assassinat és el màxim exponent del foc obert entre pilots ultranacionalistes i anarcosindicalistes en una Catalunya a les portes de la guerra civil. Part del’independentisme  encara el recorda, i l’homenatja amb ofrenes el dia de la seva mort. Però la seva figura genera controvèrsia entre els historiadors.

Miquel (Torregrossa, 1906) es va unir al complot del Garraf, decidit a matar Alfons XIII durant la seva visita a Catalunya, amb poc més de 20 anys. L’atac va fracassar i va ser condemnat a 12 anys de presó, dels quals només en va complir tres perquè es va acollir a l’amnistia decretada després de la caiguda de Primo de Rivera.

Convençut de la necessitat d’agitar els carrers, i a sou de la Generalitat republicana, va impulsar les Joventuts d’Esquerra Republicana-Estat Català (JEREC). Una organització que, si bé en un inici va ser utilitzada com a servei d’ordre en els mítings del partit, es va reorganitzar després com a escamots que realitzaven actes de violència política, especialment contra anarcosindicalistes de la FAI, a qui acusaven d’“agents de l’espanyolisme”.

El 22 d’octubre del 1933 militants i simpatitzants de les JEREC van desfilar fins a Montjuïc vestits amb camises verd oliva i pantalons de vellut per celebrar un festival atlètic.L’estètica paramilitar arrasava entre la majoria d’organitzacions polítiques de l’època. La majoria de partits, i fins i tot un sector d’ERC, va exigir a Francesc Macià que liquidés aquests escamots.

Estètica feixista

“Miquel va estar reflectit per una estètica i modus operandi dels feixismes europeus, i per l’ús de la violència per liquidar l’oposició. Encara així, no es pot titllar de feixista perquè no hi ha proves documentals. De fet, es va declarar diverses vegades antifeixista”, assenyala l’historiador Daniel Roig. Comparteix la reflexió un altre historiador, Agustí Colomines, i afegeix que “part de l’opinió pública avalava la duresa contra la FAI, organització que titllaven de terrorista”. “Era l’estil de l’època, sinó, no haguéssim anat a la guerra civil”, afegeix.

Amic d’un altre polèmic personatge, Josep Dencàs, el 1934 se li va encarregar “dirigir i vigilar” les oficines de la Generalitat. Va combinar la seva feina amb una activitat incessant als carrers, i es va conjurar amb altres agents per acabar amb la FAI. Va participar en tirotejos i detencions, fins que el juliol del mateix any va ser nomenat cap d’Ordre Públic. Va viatjar a París i Londres per aprendre el funcionament dels cossos de seguretat i va replicar-ne les tècniques a la ja inaugurada escola de policia catalana. 

Homenatges controvertits

La singladura dels Badia ha estat freqüentment utilitzada com a ariet contra ERC. El vicesecretari d’Acció Política dels republicans, Eduard López, afirma com Colominas que fer una lectura “presentista” d’aquella època és un “error”. I que pot girar-se en contra de molts. “Van ser temps convulsos, on dominaven més els homes d’acció que els intel·lectuals, i en què algunes ideologies noves buscaven el seu espai", afirma referint-se al feixisme.

El dirigent d’ERC reconeix “pràctiques dissonants” respecte als valors que defensa el partit, però afirma que no comparteix que fos una mostra d’un pressumpte “protonazisme català”. Recorda de Badia que es va oposar a la dictadura de Primo de Rivera i que el seu funeral, que va reunir a una gran multitud (“com el de Durruti”, recorda) va ser una mostra un suport molt transversal”.

“ERC no celebra cap acte en la seva memòria. Ens limitem a homenatjarFrancesc Macià, Lluís Companys, el Primer de Maig i el 14 d’abril”, puntualitza López quan se li esmenta aquesta complicitat del partit amb Badia. Preguntat el per què de la presència, a títol d’individual, de molts càrrecs republicans, aventura que podria deure’s al “catalanisme independentista insurreccional que defensava Badia”, en un context en què ERC era més federal.

Notícies relacionades

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

Colomines rebutja que la seva figura sigui homenatjada: “Hi ha un sector minoritari del catalanisme que parla de la nació com un ens abstracte que tendeix a reivindicar individus a ultrança. Fan una abstracció i no totes les tradicions són acceptables. Per a mi els Badia no ho són”, sentència.

Per a Roig també suposa una “gran contradicció”, i insisteix que es pren el seu nacionalisme més identitari. “Com són personatges històrics, pots valorar la faceta que més agradi: o la polèmica desfilada del 1933 o el seu enterrament massiu. Tenen dues cares”.