Culmina la tensa demolició de la Cruz de los Caídos de la Vall d'Uixó

L’Ajuntament de la localitat castellonenca de la Vall d’Uixó ha conclòs a última hora del matí d’aquest dimecres els treballs de demolició de la Cruz de los Caídos i ho ha fet amb un ampli dispositiu de seguretat que ha evitat incidents amb el mig centenar de persones contràries a la retirada que han seguit l’operació i que hi han proferits nombrosos insults.

#GobiernoDeLaDignidad #solucionesPSOE #HagamosUnPaísMejor Vall d'Uixó: Firmeza democrática; fin de la polémica e insumisión nacionalcatólica. pic.twitter.com/5WNW1jdCzS

— Matías Alonso Blasco (@MatiasAlonso_2) 6 de junio de 2018

El consistori va començar els treballs dimarts a la matinada, però a mig matí va haver d’interrompre’ls a l’envair la zona prop de cent cinquanta veïns que es van concentrar al voltant del mateix monument, al qual van arribar a enfilar-se i en el qual van col·locar una pancarta.

El consistori, governat pel PSPV amb el suport de Compromís i Esquerra Unida, va decidir desmuntar la creu per complir amb les lleis de memòria estatal i autonòmica i té pensat erigir en el seu lloc un monument a la música.

Aquest matí, a primera hora, prop de setanta agents de la Guàrdia Civil s’ha desplegat a la plaça de la Pau per evitar nous aldarulls i permetre als operaris accedir a la Creu. Pujats en una grua, han començat a picar la part més alta d’un monument que segons els informes municipals no té cap valor patrimonial.

El Partit Popular, que, com Ciutadans, s’oposava a la retirada, va presentar un recurs contenciós administratiu en el qual sol·licitava que es paralitzés cautelarment. Tambél’Associació Espanyola d’Advocats Cristians ha anunciat una querella "per prevaricació i incitació a l’odi" contra la socialista Tania Baños, alcaldessa de la localitat.

A més, el popular Óscar Clavell, senador i exalcalde del municipi, va assenyalar que "el govern d’esquerra radical i rància més propi de l’any 36 que del 2018 ha decidit eliminar un monument que representa el 80% de població vallera que ens considerem catòlics".

La creu es va aixecar el 1946 en honor als morts del bàndol franquista en la Guerra Civil i ja el 1979 hi va haver un primer intent de retirar-la, però la votació al consistori ho va impedir. Vicente Zaragoza, alcalde comunista de la localitat, va apostar llavors per retirar tots els símbols polítics del monument.

Notícies relacionades

Callosa de Segura retira la seva 'creu dels caiguts' de matinada amb dos ultres detinguts

Villarejo, imputat pel registre a la seu de Método 3

El País Valencià ha viscut en els últims mesos una situació similar a la localitat alacantina de Callosa del Segura, on el consistori va haver d’avortar els seus tres primers intents per retirar una creu similar, desproveïda ja també de missatges d’exaltació explícits, i va haver de recórrer a un fort desplegament policial per finalment dur-lo a terme el mes de gener passat.

L’operació en aquesta localitat alacantina va ser, a més, interrompuda per una resolució del TSJCV que finalment va permetre seguir endavant amb el desmuntatge. Tot i així, la polèmica no ha cessat i en els últims mesos s’ha projectat un holograma amb la imatge de la creu al lloc que havia ocupat des que famílies vinculades a la Falange la van aixecar.