El PP plora l'adeu de Rajoy i mira de reüll Feijóo

Mariano Rajoy ha anunciat aquest dimarts que deixa la presidència del PP. Només quatre dies després de ser desallotjat de la Moncloa per Pedro Sánchez després de la sentència de la ‘Gürtel’, el cap dels conservadors ha comunicat que abandona aquest càrrec que ostentava des del 2004 perquè creu que és el millor per a ell, per al PP i per a Espanya. I, davant de l’orfandat de lideratge, moltes mirades en el partit s’han girat cap al president de la Xunta, Alberto Núñez Feijóo. 

En una intervenció davant del comitè executiu nacional que la premsa ha pogut seguir en obert, Rajoy ha fet un discurs per defensar el seu llegat, i en els últims minuts ha deixat anar la notícia. "Us proposo d’obrir una nova etapa, amb una nova direcció i amb més il·lusió que mai", ha dit. Havia guardat amb molt de zel la seva decisió, que va explicar la vigília a la seva secretària general, María Dolores de Cospedal; al coordinador general, Fernando Martínez-Maillo, i a l’exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría.

Possible primera votació dels afiliats

Una junta directiva nacional que se celebrarà dilluns decidirà la data del congrés extraordinari en què s’assenyalarà el nou líder. En el cas que hi hagi diversos candidats, seran els militants els que escullin en un sistema de dues voltes; primer voten els afiliats i després els compromissaris. Serà l’estrena del model després del canvidels estatuts.

Rajoy havia comentat en alguna ocasió en privat que a ell no li va agradar ser successor de José María Aznar ‘a dit’ i aquest dimarts ho va demostrar al no assenyalar cap delfí. I, segons alguns testimonis, va avisar que fins que arribi el moment del relleu només intervindrà a favor de la unitat si és necessari.

Per coherència amb aquesta filosofia, ha descartat fer canvis orgànics imminents al partit o grups parlamentaris, en què alguns creien que col·locaria la vicepresidenta en funcions, que serà diputada rasa. Santamaría, al costat de Cospedal i Feijóo, han encapçalat sempre les travesses del relleu i Rajoy no ha volgut decantar-se per cap. A tots tres els deu molt i sospita que l’assenyalament no els ajudaria.

Quan ha acabat el seu discurs, entre aplaudiments, diversos assistents han demanat la paraula, ja sense càmeres al davant. Han parlat una trentena, la majoria emocionats. Segons diversos testimonis, les intervencions que s’han seguit més atentament han sigut les de Feijóo, Cospedal i Santamaría, però en les seves paraules no hi ha hagut ni un gest que es pogués interpretar com a oferiment a agafar les regnes del partit. “No era un dia per postular-se”,han conclòs alguns dels dirigents.

No obstant això, destacats barons han defensat mantenir "la unitat" i s’han decantat perquè hi hagi una candidatura de consens. La idea que comença a sobrevolar el PP és que, atesa la difícil relació entre Cospedal i Santamaría, qui pot concitar més suport és Feijóo. "Ha de fer el pas el primer i no pensar-s’ho, perquè decideixin elles si val la pena quedar-se enrere", analitza un dirigent en privat. Esperanza Aguirre ha volgut participar del debat i ha apostat públicament per Feijóo.

No demana perdó per la corrupció

Notícies relacionades

Rajoy dimiteix: últimes notícies i reaccions

Tenir un altaveu

El 'marianisme' s’acaba i Rajoy marxa sense demanar perdó pels escàndols del seu partit, una cosa que li ha retret l’oposició, que ha denunciat que no se’n va per iniciativa pròpia, sinó empès per la corrupció. De fet, el polític gallec ha qualificat d’"exemple insuperable" de la "postveritat" les "manipulacions" que segons la seva opinió s’han fet de la sentència del ‘cas Gürtel’, l’origen de la moció de censura que l’ha expulsat de la Moncloa.

Demana una oposició dura

Abans de comunicar la bomba, i sense revelar si continuarà sent diputat, el president del PP ha reivindicat la seva tasca de Govern i ha repetit la idea que deixa Espanya millor de com se la va trobar. Rajoy ha reclamat una oposició valenta i ha subratllat que el PP continua sent el primer partit d’Espanya, amb el grup parlamentari més nombrós del Congrés i amb majoria absoluta al Senat. El gallec ha utilitzat un to molt dur contra Sánchez, amb el qual creu que Espanya entrarà en un procés d’"inestabilitat", i contra els seus antics aliats, Ciutadans, a qui ha retret que, en comptes d’utilitzar la seva victòria electoral a Catalunya contra l’independentisme allà, l’hagin utilitzat per intentar tombar el PP a Madrid.