Anar al contingut

INICIATIVA PER RECOLZAR ELS PRESOS SOBIRANISTES

Tensió a platges de Catalunya per les creus grogues

Cinc independentistes ferits a Canet per encaputxats que treien símbols sobiranistes

Arenys de Munt acorda sancionar els que arrenquin llaços

Roger Pascual

El groc està tenyint el debat polític a Catalunya. No només al Parlament, sinó també als ajuntaments, als bars, als grups de Whatsapp i, fins i tot, a les platges. A la de Canet de Mar un grup de persones ha arrencat desenes de creus grogues que estaven clavades a la sorra, la qual cosa ha provocat un enfrontament amb partidaris d’aquesta iniciativa en suport als polítics presos que ha acabat amb cinc persones ferides lleus.

Diverses persones, algunes amb la cara tapada, han començat a treure les creus que tenien inscrites paraules com ara 'Democràcia' i 'Llibertat’ per simbolitzar la mort d’aquests conceptes a l’Estat.

En treure les creus, un grup de partidaris de la independència de Catalunya han recriminat l’acció, la qual cosa ha provocat alguna picabaralla. El Comitè de Defensa de la República (CDR) de Canet de Mar ha qualificat l’acció com una agressió feixista i ha assegurat que hi havia 30 d’encaputxats, que han provocat tres ferits: "Aquesta és la seva democràcia, violents i intolerants", ha expressat en una publicació a Twitter.

Entre els cinc ferits hi ha el regidor de la CUP a Canet Marc Jiménez. En declaracions a TV-3, ha assegurat que les persones que s’emportaven les creus l’han tirat a terra i que un home li ha posat una creu al coll perquè no es pogués moure.

També ha assegurat que mentre estava immòbil, altres persones el colpejaven i el trepitjaven. Jiménez ha remarcat que entre els que han irromput a la platja hi havia militants de Ciutadans.

Diumenge ja s’havien produït enfrontaments verbals a les platges de Llafranc i Calella de PalafrugellEls que van intentar treure les creus i les banderes es van trobar amb els aplaudiments d’una part dels banyistes i veïns, però també l’oposició frontal d’altres persones, que estaven a favor de l’acció dels CDR. En els moments de màxima tensió es van produir crits i fins i tot empentes. 

Mesures als ajuntaments

En vista d’aquests fets, que s’estan donant cada vegada amb més freqüència, alguns municipis estan començant a prendre mesures. Arenys de Munt es va convertir en el primer ajuntament de Catalunya que sancionarà les persones que es dediquin a arrencar llaços grocs.

La mesura es va acordar dijous passat en el ple del consistori, governat per ERC, amb una declaració institucional que avisa que es "valorarà la possibilitat de sancionar les persones que retirin símbols de la via pública i d’espais privats".

Autorització per penjar llaços i banderes

Per contra, l’Ajuntament de Castellbell i el Vilar ha publicat un ban en el qual exigeix als veïns que vulguin penjar símbols a la via pública, com llaços grocs i banderes espanyoles, demanin autorització prèvia al consistori. L’alcaldessa socialista, Montserrat Badia, explica que la mesura vol evitar la "crispació" i que es regeix per l’ordenança municipal del 2011.

Cinc dones arrenquen el rètol de la delegació del Govern a Brussel·les

Cinc dones han arrencat part del rètol que identifica la seu de la delegació de la Generalitat davant de la Unió Europea a Brussel·les, segons ha denunciat Joan Maria Piqué, cap de comunicació de Carles Puigdemont i de Junts per Catalunya a Brussel·les.

En un missatge en el seu compte de Twitter, Piqué ha avisat les cinc presumptes autores de l’acte vandàlic que hi ha "fotos" i "imatges de les càmeres de seguretat". "Han atacat una propietat privada, i a Bèlgica no hi ha impunitat", ha afegit el cap de comunicació.

En un altre tuit, l’expresident Carles Puigdemont ha considerat que el “vandalisme unionista està passejant per tot Europa de què va això de la democràcia modèlica". Segons el seu parer, es tracta de "pura catalanofòbia" i es pregunta quin sentit té atacar una delegació oficial en servei només pel fet de ser de Catalunya.