Torra allarga el 155

Rajoy comunica a Rivera i Sánchez que mantindrà la intervenció de la Generalitat com a resposta a un Govern amb presos i fugits

El nou Consell Executiu tindrà com a figures fortes Artadi i Aragonès i només 3 dones

El president Torra signa el decret de nomenament dels nous membres del Consell Executiu.

El president Torra signa el decret de nomenament dels nous membres del Consell Executiu. / Govern

5
Es llegeix en minuts
Daniel G. Sastre

El Govern no aixecarà el 155 que pesa sobre Catalunya com a resposta al que considera el desafiament plantejat per Quim Torra a l’incloure en el Consell Executiu polítics presos i fugits, segons ha pogut saber EL PERIÓDICO. Així ho va comunicar Rajoy durant la tarda de dissabte a Pedro Sánchez i a Albert Rivera en conversa telefònica.

L’argument que esgrimeix el Govern és que els exconsellers restituïts que tenen comptes pendents amb la justícia no podran prendre possessió dels seus càrrecs ja que estan privats de llibertat o bé l’estranger. Per aquesta raó, el Govern, que té la potestat de publicar el nomenament del nou Govern al DOGC, no ho farà i, per tant, el Govern no arribarà a ser efectiu. El 155 s’aixeca de forma automàtica amb la constitució del nou Govern, però si no s’oficialitzen els nomenaments, la intervenció de l’autonomia persisteix de forma automàtica

Així respon a l’aposta de Torra. En la cruïlla entre recuperar el control total de la Generalitat i mantenir l’estratègia de xoc amb l’Estat, el nou president ha triat el segon camí. El president de la Generalitat va anunciar aquest dissabte un Govern amb consellers presos i fugits, la presa de possessió del qual no pot donar-se per feta. I fins que l’Executiu es posi en marxa no s’aixecarà l’aplicació de l’article 155 de la Constitució.

Torra va assumir tots els desafiaments possibles. Josep Rull i Jordi Turull, presos a Estremera per la seva implicació en la declaració d’independència d’octubre, recuperaran en teoria els seus llocs a Territori i Presidència. Lluís Puig i Toni Comín –en contra del criteri del seu partit, ERC–, desplaçats a Bèlgica per haver fugit de la justícia espanyola, estan cridats a tornar a ocupar les carteres de Cultura i Salut.

A més, Exteriors manté rang de conselleria, tot i que la seva denominació oficial canvia d’Afers Exteriors a Acció Exterior. Al capdavant s’hi situarà la principal sorpresa del Govern Torra: Ernest Maragall, que torna gràcies a ERC a la primera línia política. El germà de l’expresident Pasqual Maragall ja va ser conseller, quan era socialista, en el tripartit que va dirigir José Montilla. També torna un altre pes pesant de la mateixa època, Josep Bargalló, que els republicans han situat al capdavant d’Ensenyament.

L’ombra de Carles Puigdemont, de qui Torra es proclama vicari, és evident en la llista. Tot i la voluntat d’amplis sectors de l’independentisme de girar full de l’enfrontament obert amb l’Estat, el nou president insisteix en el camí que va obrir el seu antecessor.

La reacció de la Moncloa no es va fer esperar, en forma de comunicat en què amenaçava bloquejar el nou Govern. L’Executiu de Mariano Rajoy recordava que és "l’únic òrgan competent per autoritzar la publicació del decret de nomenament proposat", i va afegir que "analitzarà la viabilitat del Govern anunciat, ateses les circumstàncies personals d’alguns dels designats".

Diàleg en dubte

La llista de consellers demostra, a més, segons l’opinió del Govern, que la voluntat de diàleg expressada a la carta que Torra va enviar a Rajoy "no és sincera". La possibilitat que es mantingui el 155 agafa força.

La resta de noms del Govern ofereixen poques sorpreses. Es confirma la consagració d’Elsa Artadi com a dona forta de JxCat: malgrat que la restitució de Turull la priva de ser consellera de Presidència –almenys de moment–, se situa al capdavant d’Empresa i es converteix en la nova portaveu de l’Executiu. Qui sí que es queda ara per ara fora de l’Executiu és Damià Calvet, que podria substituir Rull si no pot prendre possessió a Territori.

La llista també corrobora el salt de Pere Aragonès, que es converteix en la figura més poderosa d’Esquerra després que Oriol Junqueras i la resta de dirigents renunciessin a repetir en el Govern. Aragonès ocuparà els llocs que en l’anterior legislatura van pertànyer al líder republicà: serà vicepresident i conseller d’Economia i Hisenda.

Miquel Buch a Interior i Jordi Puigneró a Polítiques Digitals i Administració Pública –Departament que substitueix Governació– completen la llista per JxCat. Ester Capella a Justícia, Chakir El Homrani a Treball i Teresa Jordà a Agricultura són la resta d’elegits per ERC.

Només tres dones

És un Govern paritari pel que fa a les forces polítiques que el componen, però queda molt lluny d’aquest objectiu en qüestió de gènere. Dels 14 membres de l’Executiu, comptant amb Torra, només tres són dones. Les crítiques van arribar des de tots els fronts, inclòs l’interior: el diputat d’ERC Ruben Wagensberg, per exemple, va afirmar que "no hi ha excusa possible per explicar-ho".

L’oposició també es va acarnissar amb aquesta falta de paritat, a més de remarcar que Torra ha buscat més l’enfrontament amb l’Estat que el final de la intervenció de la Generalitat. De fet, la líder de l’oposició, Inés Arrimadas, va afirmar, en línia amb el que defensa Ciutadans en les últimes setmanes, que "així no es pot aixecar el 155". No volen governar, sinó desafiar la majoria de catalans i la legalitat democràtica. Un president supremacista, un pla il·legal anunciat al Parlament i un Govern amb dos presos i dos fugits que van fer un cop contra la democràcia.

El líder del PSC, Miquel Iceta, també va qualificar de "greu error" que Torra provi d’incorporar al seu equip "persones que no es poden dedicar plenament i de forma exclusiva", i d’"inexcusable" la falta de paritat entre homes i dones. Les primeres decisions del nou president de la Generalitat, segons la seva opinió, "no són en absolut esperançadores".

Torra va fixar per a dimecresvinent la presa de possessió del nou Govern, però queden molts dubtes per resoldre. Principalment els que incumbeixen com pensen assumir el càrrec els dos presos i Comín i Puig, que des d’octubre de l’any passat no trepitgen Catalunya.

Possibles canvis

Notícies relacionades

L’advocat de Rull i Turull ja va dirigir un escrit al Tribunal Suprem per demanar que se’ls deixi en llibertat "perquè puguin prendre possessió del càrrec i exercir de consellers". Tanmateix, fins i tot des de les files independentistes s’admet en privat que és molt difícil que la iniciativa prosperi, per la qual cosa és probable que la composició amb què es posi a caminar el primer Govern Torra sigui diferent de la que ha anunciat aquest dissabte.

El Govern ja va advertir divendres que "actuarà" contra la voluntat del nou president de restituir als seus càrrecs els exconsellers presos, tot i que no va voler revelar els seus plans. En qualsevol cas, tant Rull com Turull podrien quedar inhabilitats molt aviat, quan l’ordre de processament sigui ferma, i el mateix pot passar amb Puig i Comín. Torra viatjarà aquest dilluns a les presons d’Estremera, Soto del Real i Alcalá Meco per conversar amb els polítics catalans tancats.