L'última travessa del Govern

Per a aquells que s’hagin enganxat a les travesses polítiques, amb la dotzena de noms que s’han relacionats d’alguna manera amb una candidatura a la presidència de la Generalitat, fins dimecres vinent tenen la possibilitat de fer la ‘porra dels consellers’ per matar el cuc. Si bé fa setmanes que Junts per Catalunya i ERC van tancar l’acord que farà possible el Govern, i que es basa (gràcies a aquests 12.000 vots de diferència entre ells registrats el 21-D) en la paritat de forces, l’elecció dels titulars de les carteres ha quedat en mans de cada formació. No està tot tancat, tenint en compte que es pretén una altra paritat, la de gènere, la qual cosa provoca que hi hagi diferents hipòtesis en funció de si es col·loca un home o una dona al capdavant d’una determinada conselleria. Es tracta del dòmino paritari.

L’enfocament de cada partit és ben diferent. Mentre que els postconvergents aposten, almenys en el camp simbòlic, per la restitució de l’Executiu destituït, els republicans aposten per tots els seus efectius per cobrir les places.

El contrapès republicà a Quim Torra, el candidat a president, el farà Pere Aragonès, la primera veu del partit a Barcelona, en tant que Oriol Junqueras segueix a la presó i Marta Rovira a Suïssa. Aragonès serà vicepresident i conseller d’Economia, un departament del qual ja va ser secretari en la passada legislatura.

Jordi Turull, Josep Rull i Lluís Puig ocuparan de manera nominal el càrrec que ostentaven abans del 155. És a dir, titulars dels departaments de Presidència, Territori i Cultura; malgrat que la gestió de la molt clau Conselleria de Presidència recaurà en la persona que durant moltes setmanes va liderar les apostes per ser presidenta: Elsa Artadi. Si es manté la titularitat honorífica per a Turull, l’exdirectora d’Afers Interdepartamentals  es podria arrecerar en la d’Empresa.

Si finalment no s’optés per l’elecció honorífica dels residents a l’estranger i els empresonats, Damià Calvet (Territori) i Laura Borràs encapçalen la llista de possibles consellers.

Substitut de Forn

Atès que Joaquim Forn, pensant en la seva defensa legal, va renunciar a l’escó i a la possibilitat de ser conseller, per a Interior els postconvergents han buscat una cara nova, la de l’exalcalde de Premià de Mar i expresident de l’AMI, Miquel Buch. Finalment, per a Governació sona un altre valor municipal del PDECat, Marc Solsona.

ERC, per la seva part, ja ha confirmat alguns noms. Per exemple, les noves titulars de Justícia i Agricultura seran les diputades al Congrés Ester Capella i Teresa Jordà. Hi haurà, segons fonts republicanes, una altra dona al capdavant d’un departament, en concret, el d’Exteriors.

A la conselleria que ERC guanya respecte al 2015, Ensenyament, els republicans situaran Josep Bargalló, l’ex-primer conseller del Govern tripartit de Pasqual Maragall.

Ampliar la base

La cartera de Salut serà per a Joan Ignasi Elena, exmembre del PSC que es va moure durant mesos en l’espai entre republicans i comuns i que últimament s’ha aproximat definitivament als postulats independentistes. El substitut de Dolors Bassa al capdavant d’Afers Socials  podria ser el sindicalista de la UGT i diputat des del 2015 Chakir El Homrani. En aquests dos nous consellers, s’aprecia la voluntat d’ERC d’"ampliar la base", tant en l’aspecte polític (Elena) com en el social (El Homrani).

Notícies relacionades

El TS mou fitxa contra Delgado

El repte de pujar nivell i baixar diferències

En la lectura interna del sector postconvergent es pot destacar l’absolut domini que imposa Carles Puigdemont. Bé sigui per col·locar persones de la seva màxima confiança que no militen al PDECat, com el mateix Torra o Borràs, com per acollir aquells que sí que tenen carnet del successor de CDC però que reclamen augmentar les sinergies amb l’entorn del mateix expresident.

Així, Buch, la setmana passada, va ser el cap visible d’un conclave opositor a la direcció del PDECat, en clau precongressual interna del partit.