Quim Torra, el president impàs

Es promociona com un home "que ha lluitat tota la seva vida per la llibertat del seu país" i creu que així ho acredita el seu pas per l’entramat d’associacions independentistes que l’han empès a arribar a la Generalitat. L’advocat i editor Quim Torra (Blanes, 1962), amb una trajectòria de més de 20 anys al sector privat (amb un especial peu de nota sobre el lideratge que va exercir al capdavant d’una multinacional d’assegurances a Suïssa) es va donar a conèixer com a president impàs d’Òmnium Cultural.

Va exercir les seves tasques com a vicepresident de l’entitat sobiranista des del 2010 i, després de la dimissió de Muriel Casals, per presentar-se a les eleccions del 27-S com a número tres de Junts pel Sí, la va substituir en el càrrec. Cinc mesos després, Jordi Cuixart li va arrabassar el lloc triat pels socis per liderar una nova etapa.

La seva fermesa i fidelitat, barrejada amb una frenètica activitat independentista, van captivarCarles Puigdemont. I és un postulant que agrada a la CUP per la seva possibilitat de furgar en sectors més esquerrans a causa de la seva condició d’independent, deslligat del PDeCAT. De rebut, Torra el va beneir en el seu primer discurs a la Cambra catalana defensant la proposta de resolució que reconeix l’'expresident’ com el "legítim" sobre el paper. I ell, de nou, amb l’etiqueta d’impàs. 

"Sense treva i sense vacil·lar"

Torra havia pilotat l’associació independentista Sobirania i Justícia i s’havia assegut en el consell permanent de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). El seu incansable activisme polític va fer que liderés una demanda l’any 2012 contra la sentència del’Estatut  al Tribunal Europeu de Drets Humans al costat de l’advocat Jordi Cortada. Estrasburg va tombar la seva petició, la va declarar inadmissible, però l’escriptor va insistir que el seu propòsit era mostrar la "politització del Tribunal Constitucional". I no només això. Va aventurar que aprofitaria tota "mínima possibilitat que hi ha per enfrontar-se amb el regned’Espanya  fins al final, sense treva i sense vacil·lar."

Però se li va escapar de les mans. Molt actiu a les xarxes socials, va aixecar polseguera quan va publicar una sèrie de tuits contra els "espanyols". "Vergonya és una paraula que els espanyols fa anys que han eliminat del seu vocabulari, sentir parlar Albert Rivera de moralitat és com sentir els espanyols parlar de democràcia" i "els espanyols només saben espoliar" van ser només alguns dels seus desagradables comentaris.

Literatura i municipalisme

Apassionat de la literatura, va emprendre el seu negoci particular el 2008, quan va crear l’editorial A Contra Vent amb l’afany de recuperar clàssics del periodisme literari català. Només un any després, va ser guardonat amb el Premi Carles Rahola d’assaig per la seva obra 'Viatge involuntari a la Catalunya impossible'.

El 2011 va rebre el seu primer encàrrec municipal a Barcelona incorporant-se al consistori Foment de Ciutat Vella com a director general. Fitxatge estrella de Xavier Trias.

Notícies relacionades

Els polèmics missatges de Quim Torra a Twitter

L¿àcida crítica del 'Polònia' a l¿independentisme: "Aquí es fa el que diu Puigdemont"

Va aparcar momentàniament el seu projecte vital quan va ser nomenat director del Born Centre Cultural el 2012. Coincidint amb els actes del tricentenari de la Guerra de Successió, Torra va inspeccionar les obres per museïtzar l’espai i portar a col·lació les seves ruïnes que es conserven al terra de l’antic mercat. Però el canvi de govern municipal barceloní va fer que dimitís del seu càrrec.

Aquell mateix any, va aconseguir la direcció de la 'Revista de Catalunya', a la qual es va concedir una Creu de Sant Jordi el 2016. Mesos més tard, va posar el peu a la Generalitat com a director del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis. Ara torna amb força per liderar-la sota les directrius de Puigdemont.