El Parlament aprova la investidura a distància

«¿Som davant l'últim acte previ a la constitució d'un Govern que compleixi amb les lleis o bé davant del primer de precampanya electoral?» El dubte expressat per Inés Arrimadas a l'hemicicle resumeix l'ambient de la sessió parlamentària d'aquest divendres, on la mirada es dirigia més al que pot passar dissabte a Berlín, amb la reunió de JxCat, que al que passava al Parlament. Les paraules de la líder de Ciutadans van precedir l'aprovació, pel bloc independentista, de la modificació de llei de la presidència per permetre una investidura a distància, evidentment de Carles Puigdemont, malgrat el dictamen en contra del consultiu Consell de Garanties Estatutàries.

Però que ningú s'enganyi. Aquesta vegada, i a diferència del 6 i 7 de setembre, no hi ha desobediència a la vista. El Govern ha aprovat iniciar els tràmits per recórrer la reforma i quan el Tribunal Constitucional la suspengui cautelarment no el desatendrà ningú. Com ningú desatendrà la prohibició expressa, del mes de gener, del mateix TC sobre una eventual i concreta investidura de Puigdemont. Ni ERC ni el PDECat no es plantegen posar als peus del Tribunal Suprem nous noms a fi d'investir un president que no tindria mai el beneplàcit de l'Estat.Y la desobediència és efectiva si ho tens tot a la teva mà. Si es depèn d'un altre (finançament, nomenaments i, fins i tot, signatura del decret de presidència), no.

Per a l'independentisme l'aprovació de la reforma suposa, simplement, un full més al dossier d'accions de l'Estat encaminades a impedir que es compleixi la voluntat de la ciutadania de Catalunya expressada a les urnes el 21-D. La vista està posada a la reunió que el grup de Junts per Catalunya tindrà a Berlín dissabte i on el que semblava segur dimarts, que s'anava a ungir un candidat "efectiu", aquest divendres ja apareix entre parèntesi.

El debat parlamentari sobre la norma ha sigut una revisió dels que ja es van viure al gener. El grup secessionista ha esgrimit la legitimitat de les urnes. El grup del 155 (Cs, PSC i PP) i els comuns han fet una crida al sentit comú. Al que indica el fet que fer una investidura sense que el candidat hi sigui entra en pugna àrduament que l'eventual president doni ordres a distància.

Un sentit comú que tant Miquel Iceta com Arrimadas han exemplificat amb la tasca del mateix grup de JxCat: «Segons vostès es pot investir per Skype i governar per WhatsApp, però les reunions de grup [la que celebren a Berlín] les han de fer presencials».

De fet, Xavi Domènech, per exemple, ha passat de puntetes pel debat en si i ha sigut l'únic opositor a la norma que ha aixecat la mirada, cap al panorama polític català. Perquè és obvi que la llei no tindrà més conseqüències i perquè suposa un focus de distracció cap al que gairebé tots els partits de la Cambra reclamen: formar Govern. «I vostès a Berlín, dissabte, no diran res», ha aventurat el líder de Catalunya en Comú Podem «perquè van dir que gestionarien el temps, però no saben per a què».

I, mentrestant, els rumors sobre la cita alemanya es multipliquen. ¿Hi haurà candidat? ¿Serà Elsa Artadi? ¿Hi haurà més dilacions? Fonts dels partits de la majoria sobiranista segueixen afirmant, a la publicació d'aquesta peça, que no hi ha, encara, cap nom sobre la taula.