Nets de republicans i nacionals recorden els seus avantpassats a les portes del Valle de los Caídos

Pedro Gil, sorià de Tajahuerce, potser es va creure afortunat quan l’exèrcit franquista, en comptes de combatre, el va posar a cavar trinxeres. Però una bala perduda li va impactar al cap l’1 de juliol de 1937 al front de Tardienta. La seva família no va saber fins al 2008 que el seu cos havia sigut exhumat a Torrero (Saragossa) i portat al Valle de los Caídos. Ara els seus nets Rosa i Héctor Gil veuen possible recuperar-lo, «complir amb el desig de Silvino, el seu fill, que encara viu», explica Rosa.

Aquests descendents d’un soldat nacional, veïns de Gràcia i de la Barceloneta, van conèixer ahir parents de republicans assassinats que comparteixen amb Gil la gran tomba franquista. Després d’un viatge esgotador, van dinar tots a la veïna Guadarrama.

Abans de dinar, Purificación Lapeña s’emocionava recordant que, durant lustres, els seus parents han portat flors a una fossa buida. El 1959 van treure els cossos del seu avi i el seu oncle avi Manuel i Ramiro Lapeña, anarquistes de Villarroya de la Sierra (Saragossa), i els van portar amb altres milers de «caiguts» (més aviat abatuts) a Cuelgamuros, El Escorial, talaia de granit que mira a Madrid.

 

«Que també s’obri camí per als altres», demana Purificación pels que encara no han aconseguit permís del jutge per exhumar. Com Silvia Navarro, que busca les restes de José Antonio Marco, el seu avi, i que espera que els treballs iniciats «marquin un precedent».

O com Francisco Cansado, renebot d’Antonio i José Cansado, els cachupitos, com es coneixia la família a Ateca (Saragossa). Antonio, regidor socialista, va ser cridat a l’ajuntament el setembre de 1936. «Li van dir que sopés abans, i que portés una manta, perquè passaria la nit allà –relata Francisco–. No va tornar. Quan el seu germà va anar a preguntar per ell, també el van ficar al camió». Els van afusellar un mes després.

La duresa del prior

Notícies relacionades

Comencen els treballs per a la primera exhumació al Valle de los Caídos

La querella del nòvio d’Ayuso s’admetrà

Durant sis anys de plet Santiago Cantera, prior de la comunitat benedictina a la qual Franco va encarregar la custòdia del monument, ha mostrat una fèrria resistència.

Preguntada per EL PERIÓDICO, Navarro li envia un missatge: «Ens hauria agradat que no hagués arribat a l’extrem de fer-nos esperar tant de temps. Dos anys són molt temps per als nostres familiars». Ho sap prou bé Purificación. La seva mare va morir el desembre passat «amb la pena de no veure res reconegut».