Avui fa 4 anys: el sobiranisme va demanar un referèndum a Madrid

Turull, Rovira i Herrera van reclamar el 8 d'abril al Congrés una consulta pactada sobre Catalunya

"La sobirania espanyola correspon a tots els espanyols", va replicar Rajoy

Avui fa 4 anys: el sobiranisme va demanar un referèndum a Madrid

SERGIO PEREZ

2
Es llegeix en minuts

Aquest diumenge es compleixen quatre anys des que el Parlament va portar al Congrés dels Diputats una proposició de llei per celebrar un referèndum pactat sobre el futur polític de Catalunya.

La proposta, debatuda el 8 d'abril del 2014, demanava al Govern transferir a la Generalitat la competència per convocar una consulta d'autodeterminació mitjançant l'article 150.2 de la Constitució, que regula la transferència de competències a les comunitats.

Els encarregats de defensar-la van ser el llavors líder de CiU al Parlament, Jordi Turull; la secretària general d'ERC, Marta Rovira, i el líder parlamentari de la coalició ICV-EUiA, Joan Herrera.

Mentre Herrera està actualment allunyat de la primera línia política, els altres dos noms són d'estricta actualitat: Turull està empresonat a Estremera i Rovira se'n va anar a l'estranger abans de comparèixer davant el Tribunal Suprem.

Els tres llavors representants del Parlament -només Turull conserva encara l'acta- van coincidir que aquella consulta era "legal, possible i necessària" i que només calia voluntat política del Govern, ja amb el president Mariano Rajoy al capdavant.

Rajoy va ser l'encarregat de respondre'ls i, segons es recull en el diari de sessions del Congrés, va replicar que celebrar referèndums és una "competència exclusiva" de l'Estat que no podia exercir la Generalitat.

"Senyories, la sobirania del poble, la sobirania espanyola correspon a tots els espanyols, a tots. No existeixen sobiranies regionals, ni provincials, ni locals; no existeixen ni es poden crear, ni es podrien admetre, almenys amb aquesta Constitució", va concloure.

En un Congrés en el qual encara no havien irromput ni Ciutadans ni Podem, la proposta va ser rebutjada per àmplia majoria: 299 vots en contra de PP, PSOE, UPD, Fòrum Astúries i UPN; 47 a favor de CiU, Esquerra Plural, PNB, Amaiur, ERC, BNG, Nova Canàries, Compromís-Equo i Geroa Bai, i una abstenció de Coalició Canària.

Deteriorament de les relacions

Malgrat el rebuig del Congrés a la proposició de llei, la Generalitat i els partits sobiranistes van insistir en la convocatòria de la consulta, que es va acabar celebrant el 9 de novembre del mateix any a través d'un procés participatiu en el qual van anar a votar més de dos milions de persones.

Aquest procés participatiu, en què va guanyar el va acabar davant els tribunals i va provocar la inhabilitació de quatres membres d'aquell Govern: l'expresident Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega i els exconsellers Irene Rigau i Francesc Homs.

Tres anys més tard, el maig del 2017, el Govern central va reptar Carles Puigdemont a tornar a presentar la seva proposta de referèndum al Congrés, però el llavors president català ho va rebutjar per considerar que primer hi havia d'haver una negociació "bilateral" entre l'Executiu català i el central.

Notícies relacionades

En aquests quatre anys s'ha produït un deteriorament progressiu de les relacions entre la Generalitat i l'Estat que va tenir el seu punt culminant el 27 d'octubre del 2017: el Parlament va declarar la República -després d'una segona consulta unilateral uns dies abans-, i el Govern central va intervenir l'autonomia amb l'article 155 de la Constitució.

La situació es va agreujar per a l'independentisme a partir del novembre: dels 13 membres que tenia el Govern quan es va declarar la República, sis estan a la presó, tres a Bèlgica, un al Regne Unit, un a Alemanya, i dos en llibertat sota fiança.