Un any 'en comú'

Aquest diumenge es compleix un any del naixement de Catalunya en Comú. Aleshores, impulsats per la doble victòria de Xavier Domènech en les eleccions generals a Catalunya, la confluència tot just acabada de néixer somiava amb ser l'alternativa de país a l'hegemonia convergent. En el temps en què la Terra ha trigat a fer una volta sencera al voltant del Sol moltes coses han canviat a la galàxia Colau. Podem, que es resistia a entrar en l'òrbita gravitacional de la confluència, està més a prop que mai de confluir, mentre que el somni de ser el nou Sol de l'univers català sembla més llunyà. ¿Estrella fugaç o nou planeta en expansió? El temps ho dirà, començant per les municipals de l'any que ve.

"És evident que el resultat en aquests comicis serà rellevant, però no crec que marqui el nostre futur. Aquest és un partit nou, amb voluntat de permanència i creixement", assenyala Marc Parés. Tant ell com Elisenda Alamany van entrar fa un any a la coordinadora de la confluència com a independents. No provenien de cap dels partits que integraven la nova formació (ICV, EUiA i Barcelona en Comú). Ella és avui la portaveu dels comuns al Parlament i ell és el coordinador d'anàlisi, polítiques públiques i programa.

A nivell intern, els comuns van néixer coixos d'una pota, Podem, que va sortir en l'últim moment de la confluència davant les reticències de qui llavors era el seu líder, Albano Dante Fachin. Després de la seva marxa, la gestora, amb Jéssica Albiach (membre de l'executiva dels comuns) al capdavant, va calmar la situació, possibilitant així anar a les eleccions del 21-D en coalició amb els comuns. Domènech podria culminar la conjunció dels dos astres si guanya les primàries de Podem que acaben aquest dilluns i es converteix, a la vegada, en líder dels morats i dels comuns. "L'assignatura pendent de l'assemblea fundacional va ser que Podem i els comuns anéssim de la mà; en un projecte amb vocació de majories no s'explica que cadascú vagi per la seva banda", valora Alamany. 

Focus de tensions

La relació amb Podem ha sigut focus de tensions en aquest any atribolat igual que el fet de no haver tingut veu pròpia al Parlament, on la convulsa coalició de Catalunya Sí que es Pot (en la qual no hi havia Barcelona en Comú) va haver de gestionar l'1-O i les seves conseqüències. Les dues grans decisions que han pres els comuns han sigut participar en el referèndum il·legal i trencar amb el PSC. Tant Parés com Alamany fan una lectura positiva a mitjà i llarg termini de les dues decisions, encara que a curt els hagin pogut passar factura.

"Ens va penalitzar electoralment no situar-nos en cap dels dos blocs, però ens deixa en una situació més bona per ser la força de futur que pugui liderar un projecte que aconsegueixi consensos de JxCat al PSC", considera Alamany. "“Vam anar al 21-D amb l'espai encara en construcció", reflexiona Parés, que creu que l'assemblea del dia 22 serà molt important per definir l'organització territorial.

Notícies relacionades

Xavier Domènech, nou secretari general de Podem amb el 72% dels vots

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Encara que alguns sectors federalistes reclamen que aquesta cita serveixi per marcar més clarament distàncies amb l'independentisme, la direcció dels comuns assenyala que aquesta trobada ha de servir per desplegar les arrels territorials i preparar el camí de les municipals. "Aquesta assemblea organitzativa ha de permetre que arreli el projecte al territori, consolidar un partit nou per a una nova època", apunta Alamany. El desplegament territorial, fora de la Barcelona colauista, és el gran cavall de batalla. ICV ja ha posat en valor la seva força territorial, encara que Parés argüeix que els comuns han d'anar molt més enllà. "El desplegament municipal és clau. La construcció de l'espai municipal ha de superar la suma de les parts. Tothom és important, però hem d'anar més enllà i obrir-nos", reflexiona.

Alamany està convençuda que les municipals, que van marcar el despertar del seu moviment amb el triomf d'Ada Colau a Barcelona, seran clau per a la construcció de la identitat ‘comuna’. "Moltes vegades es mira la política municipal com la germaneta pobra de la política i per nosaltres és on arrela de veritat el canvi".